Milers de persones a Catalunya viuen amb dues nacionalitats que els permeten mantenir vincles familiars, culturals i professionals amb més d’un país. El fenomen, que es remunta en la història de l’exili i la migració, continua creixent amb la globalització.
A Catalunya, la doble nacionalitat s’ha convertit en una realitat quotidiana. Des dels descendents d’exiliats republicans fins a les noves generacions d’immigrants, cada vegada més ciutadans viuen amb dues identitats jurídiques i culturals. El fenomen no és nou, però s’ha intensificat amb la mobilitat global i les noves lleis que faciliten recuperar o obtenir una segona nacionalitat.
Un dret condicionat als convenis
A l’Estat espanyol, la doble nacionalitat no és un dret universal: depèn dels acords bilaterals i de la legislació interna. La Constitució de 1978 i el Codi Civil estableixen el marc legal, mentre que els convenis permeten compatibilitzar nacionalitats sense renúncia.
Espanya manté acords amb la majoria de països iberoamericans, així com amb Andorra, Portugal, Filipines, Guinea Equatorial i França. En aquest darrer cas, l’acord signat el 2022 ha obert la porta a molts catalans de la Catalunya Nord o descendents d’exiliats perquè puguin mantenir la doble nacionalitat sense perdre’n cap.
El paper de la Llei de Memòria Democràtica
La nova Llei de Memòria Democràtica ha estat clau per a molts fills i nets d’exiliats catalans, que ara poden recuperar la nacionalitat espanyola sense perdre la del país on resideixen. Aquesta via de reconeixement històric ha permès tancar ferides del passat i reforçar el vincle entre Catalunya i les comunitats catalanes de l’exterior.
Els requisits per obtenir la doble nacionalitat per residència
La doble nacionalitat per residència és una de les vies més habituals. En general, cal viure legalment i de manera continuada durant deu anys a l’Estat espanyol. Però aquest termini es redueix en alguns casos:
- Cinc anys per a persones refugiades.
- Dos anys per a ciutadans d’Andorra, països iberoamericans, Portugal, Filipines, Guinea Equatorial o persones d’origen sefardita.
- Un any per a nascuts a Espanya, descendents directes d’espanyols, persones sota tutela o acollida legal d’espanyols durant dos anys seguits o casades amb un ciutadà espanyol.
Els tràmits es poden iniciar al portal del Ministeri de Justícia, on cal aportar documentació que acrediti la residència i superar proves de coneixement de la llengua i la societat espanyoles.
Els avantatges d’una porta oberta a Europa
Una de les principals motivacions per obtenir la doble nacionalitat és que el passaport espanyol dona accés directe a la Unió Europea. Això implica llibertat per viatjar, residir i treballar en qualsevol dels 27 estats membres sense visats, accés al mercat laboral europeu, possibilitat de participar en oposicions públiques, beques i programes educatius com l’Erasmus Plus.
A més, els ciutadans amb nacionalitat espanyola gaudeixen de protecció consular europea, un avantatge clau per a molts catalans residents a països on Espanya no té ambaixada.
Els límits i condicions de la doble nacionalitat
No tots els països permeten mantenir dues nacionalitats. Si un espanyol adquireix la ciutadania d’un estat sense conveni, com els Estats Units o Alemanya, la llei espanyola estableix que hauria de renunciar a la seva nacionalitat d’origen.
També hi ha limitacions per als fills d’espanyols nascuts a l’estranger: han de manifestar la voluntat de conservar la nacionalitat abans dels 21 anys, o podrien perdre-la automàticament.
Les dades: un fenomen en creixement
Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), 252.000 persones migrants van obtenir la nacionalitat espanyola el 2024. Els col·lectius més nombrosos van ser marroquins, veneçolans i colombians. Catalunya va liderar les concessions, amb gairebé 70.000 nous nacionalitzats, seguida de la Comunitat de Madrid (50.000).
Una eina de memòria i d’oportunitat
Més enllà dels tràmits burocràtics, la doble nacionalitat és també una eina de reconeixement històric i d’inclusió global. Permet reparar greuges del passat, com els dels exiliats republicans, i obrir noves oportunitats a persones que busquen estabilitat, mobilitat i futur. En un món on les fronteres són cada cop més relatives, viure amb dues nacionalitats és viure amb dues portes obertes al món.
