El Gran Museu Egipci (GEM) s’ha inaugurat avui al Caire després de dues dècades d’obres i una inversió multimilionària. Concebut per Heneghan Peng Architects com una “quarta piràmide” a Guizeh, reuneix prop de 100.000 peces en més de 50.000 m² i aspira a 5 milions de visitants anuals. S’obrirà al públic el dia 4 de novembre.
L’edifici del museu, de pedra i vidre s’ha alineat amb l’horitzó de Khufu, Khafre i Menkaure per convertir el paisatge en part de l’experiència. L’accés pel Gran Hall imposa amb el colós de Ramsès II (11 m, 83 t) i condueix a la Gran Escala (uns 6.000 m²) que culmina amb una finestra panoràmica cap a les piràmides. La posada en escena fixa el to: monumentalitat, tecnologia i narrativa contemporània per rellegir 5.000 anys d’història.
El GEM ha utilitzat topografia, eixos visuals i materials nobles per integrar el recorregut museogràfic amb el desert i la pedra ancestral de Guizeh, reforçant la idea d’un contenidor que dialoga amb el seu context.
Tutankhamon i Ramsès II, l’atractiu central
Per primera vegada, més de 4.500 dels 5.000 objectes trobats el 1922 per Howard Carter s’han presentat de forma integrada i contextual. El mascaró funerari d’or amb lapislàtzuli i el sistema de tres sarcòfags (el menor, d’or massís, 110 kg) han deixat de ser peces aïllades per explicar oficis, rituals i poder a la cort. En paral·lel, la presència de Ramsès II al vestíbul ha actuat com a gran icona d’entrada i declaració d’intencions del relat.
La barca solar de Khufu, 43,5 metres de fusta
Un edifici específic ha acollit la barca solar de Khufu (cedre i acàcia, 43,5 m, descoberta el 1954). La museografia ha permès entendre’n l’enginyeria i seguir, darrere un envà de vidre, la restauració d’una segona barca (detectada el 1987 i extreta a inicis dels 2010), fent visible el treball científic.
A la planta superior, dotze galeries han desplegat el fil cronològic de la prehistòria a l’etapa grecoromana combinant densitat per a especialistes i mediació per al gran públic. El complex s’ha completat amb reserves i laboratoris, biblioteca, centre de conferències, restaurants i galeries comercials, configurant un node cultural i científic.
Calendari, costos i pressió turística
Anunciat el 1992 i amb primera pedra el 2002, el projecte va patir retards (Primavera Àrab, Covid, tensions regionals) i ha superat el mil milió de dòlars. L’obertura al públic és d’aquí a tres dies. El context hi ajuda: el 2024, Egipte es calcula que va rebre 15,3 milions de turistes (+5% i per sobre dels 14,9 milions de 2023, rècords de 2010 superats) i va posar rumb als 30 milions el 2028, amb plans per duplicar la capacitat hotelera i desenvolupar noves àrees, especialment a Guizeh, per consolidar el turisme com a pilar de l’economia (fins al 15% del PIB abans de la pandèmia).
Per què és important
El GEM s’ha presentat com el gran edifici cultural del segle XXI per Egipte i un canvi d’escala en la manera d’explicar l’antic Egipte: centralitza col·leccions disperses, contextualitza amb criteri científic i eleva l’experiència espacial al nivell del paisatge. El repte, a partir d’ara, serà demostrar que l’espectacle arquitectònic es correspon amb contingut, recerca i servei públic.
Com a experiència de visita, el museu ha posat l’èmfasi en fluxos amplis, senyalització clara i una oferta de serveis que allarga l’estada (espais educatius, zones de descans i restauració, i un front de botigues orientades a públic local i internacional). Això ha reforçat el posicionament del GEM com a destí de jornada sencera i ha creat efectes d’arrossegament sobre el teixit de Guizeh i del Caire: més mobilitat cap al desert monumental, noves rutes culturals i un relat integrat que connecta museu, jaciments i ciutat. La clau serà mantenir qualitat i capacitat quan arribin els pics de demanda, perquè l’ambició turístic-cultural no malmeti la conservació ni l’experiència.
