El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha comparegut al Parlament per explicar la reestructuració de les delegacions del Govern al món i el viatge institucional a la Xina. Duch ha defensat que la projecció internacional de Catalunya és “una inversió de país”, mentre l’oposició demana més transparència davant uns canvis que costaran 2,4 milions d’euros addicionals.
El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha presentat al Parlament de Catalunya un balanç de les darreres actuacions del Govern en matèria d’acció exterior. En la seva compareixença davant la Comissió d’Unió Europea i Acció Exterior, Duch ha reivindicat “una acció exterior proactiva, estratègica i coherent” per consolidar la presència de Catalunya al món i reforçar el seu paper com a actor internacional.
Segons el conseller, el pla de consolidació de les delegacions del Govern a l’exterior, aprovat el juliol passat, busca dotar la xarxa d’un model de gestió més àgil i eficient. En paral·lel, el Departament ha anunciat l’obertura de tres noves delegacions —a la Xina, el Canadà i la Mediterrània Oriental— i la reubicació d’altres quatre, dins de l’estratègia de projecció exterior inclosa al pacte d’investidura.
Duch ha defensat que les delegacions “han demostrat la seva utilitat” en àmbits institucionals, econòmics, culturals i científics. “En un món en canvi constant, tenir visibilitat i influència no és un luxe, sinó una obligació; no és una despesa, sinó una inversió”, ha insistit.
Un cost de 2,4 milions addicionals el 2026
El conseller ha informat que el cost de les noves delegacions i les reubicacions suposarà un augment d’uns 2,4 milions d’euros en els pressupostos del 2026. Actualment, la partida d’Acció Exterior és de 12,2 milions d’euros, lleugerament inferior a la de l’any anterior (12,9 milions), tot i incorporar una “bossa de reserva” per cobrir eventuals despeses addicionals.
“El nou sistema pressupostari permetrà una gestió més eficient i evitar que quedin fons sense executar”, ha explicat Duch, responent a preguntes de la diputada d’ERC Anna Balcera.
Aquests recursos addicionals serviran per desplegar les noves delegacions i reubicar-ne tres més —Rabat, Bucarest i São Paulo— amb l’objectiu d’adaptar la presència catalana a les noves prioritats geopolítiques i econòmiques.
Segons Duch, “reforçar la xarxa exterior és clau per donar suport a les empreses catalanes, fomentar els intercanvis culturals i garantir que Catalunya tingui veu pròpia en espais internacionals on es decideixen qüestions que ens afecten directament”.
El viatge institucional a la Xina i la polèmica amb Huawei
Una de les actuacions més recents del Departament ha estat el viatge institucional a la Xina, del 24 de juliol a l’1 d’agost, en què Duch va acompanyar el president Salvador Illa. El conseller ha subratllat que la visita tenia com a objectiu “consolidar Catalunya com a soci estratègic a l’Àsia” en un context marcat per les tensions comercials globals i els aranzels dels Estats Units.
Durant la sessió parlamentària, Duch també ha desmentit les informacions sobre un suposat contracte del Govern amb Huawei. Segons el conseller, “no s’ha tancat cap acord amb la companyia xinesa”, tot i que algunes empreses licitadores utilitzen components del fabricant per a projectes de xarxa. “La licitació es fa garantint la compatibilitat amb l’Esquema Nacional de Seguretat i amb les directrius europees, que no exclouen Huawei de les xarxes de fibra òptica”, ha puntualitzat.
El suport a la Global Sumud Flotilla
Un altre punt de debat ha estat el suport del Govern a la Global Sumud Flotilla, la iniciativa internacional que busca trencar el bloqueig israelià a Gaza i fer arribar ajuda humanitària. Duch ha assegurat que Catalunya “empatitza profundament amb la situació humanitària” i ha confirmat que el Govern va cobrir “petitíssimes despeses” dels activistes per facilitar-ne la tornada des d’Atenes.
El conseller ha justificat aquesta actuació per “raons humanitàries”, descrivint que els membres de la Flotilla es trobaven “en una situació personal fràgil i incòmoda” després de ser alliberats per Israel. “Eren persones sense diners, sense roba i acabades de sortir de la presó”, ha explicat, tot replicant amb duresa a les crítiques del PP i Vox: “Vostè no hauria aguantat tres dies en aquells vaixells, senyor Tarradas.”
El Departament d’Acció Exterior va col·laborar amb el Ministeri d’Afers Exteriors de l’Estat espanyol en la repatriació dels activistes i va reunir el Comitè Català d’Ajut Humanitari d’Emergència per fer-ne el seguiment.
Una acció exterior en expansió però sota escrutini
Amb aquesta compareixença, Duch ha reafirmat la voluntat del Govern d’ampliar i consolidar la seva acció exterior com a eina de projecció econòmica, cultural i institucional. Tanmateix, els grups de l’oposició han reclamat més informació sobre l’impacte real i el retorn de la despesa.
En un moment de reconfiguració geopolítica global i tensions comercials, Catalunya vol mantenir una presència activa a l’escena internacional. Els pròxims mesos, el debat se centrarà a determinar fins a quin punt aquesta expansió exterior pot traduir-se en una influència efectiva i rendible per al país.
