Cada 1 de novembre, coincidint amb Tots Sants, les llars catalanes s’omplen d’aromes de castanyes, moniatos i panellets. La Castanyada és una festa de tardor arrelada a la memòria col·lectiva que fins i tot perviu entre els catalans del país d’origen de Halloween.
Mentre els carrers de l’Amèrica del Nord s’omplen de disfresses i carabasses per Halloween, centenars de catalans al Canadà i als Estats Units es reuneixen per fer panellets, torrar castanyes i explicar el conte de la castanyera. La diàspora manté viva una de les festes més nostrades de la tardor, la Castanyada, adaptant-la al seu entorn sense perdre’n l’essència.
A Vancouver (Canadà), l’Aida de la Mata, presidenta del Casal Català, explica que cada any organitzen un taller de panellets que aplega una cinquantena de persones. “És una activitat amb molta història i èxit. Portem la massa preparada, fem el taller i expliquem el conte de la castanyera amb titelles per la canalla”, relata. Fins i tot, si troben castanyes —“que no és fàcil”—, les couen al forn del local.
L’activitat no només és gastronòmica; és també una lliçó de cultura viva. Els participants comparteixen receptes i històries, i conviden persones d’altres comunitats a conèixer la tradició catalana. “La majoria d’infants venen disfressats, per no perdre la tradició nord-americana, però després mengen panellets i aprenen qui és la castanyera”, explica l’Aida amb un somriure que resumeix la convivència de dues cultures.
Més al sud, a Punta Gorda (Florida), l’Àngels recorda com va ser continuar amb la festa després d’emigrar des de la Segarra fa trenta anys. “Aquí no hi havia ni castanyes ni ametlles per fer els panellets. Els meus pares ens enviaven un quilo cada any per correu”, diu. Amb el temps, però, la globalització ha ajudat: “Ara ja trobem farina d’ametlla a qualsevol supermercat i podem fer els panellets a casa.”
Tot i les dificultats logístiques, per a l’Àngels, mantenir aquesta tradició és una manera de sentir-se a prop de Catalunya: “Fer panellets des de la distància és una forma d’estimar el que deixes enrere.”
A Boston, la Laia Roig i els membres del Casal Català organitzen una trobada al parc de Cambridge Crossing amb concurs de panellets i barbacoa. “Hi haurà castanyes, moniatos i premis per als guanyadors —normalment coses relacionades amb Catalunya—. És un moment per retrobar-nos tots”, explica. Fan la celebració en diumenge per no coincidir amb la festa de Halloween, que molts viuen amb els seus fills el dia abans.
A la costa oest, a San Francisco, el Joan Morales explica que la comunitat catalana a Califòrnia celebra “dues coses”: el Halloween a títol individual, i la Castanyada com a gran trobada col·lectiva uns dies després. “Quan fem la Castanyada, la protagonista és la castanya, no la disfressa”, assegura. La festa, multitudinària, és una de les cites més esperades de l’any per als catalans de la zona.
Aquestes trobades, lluny de ser simples reunions gastronòmiques, actuen com a pont emocional i cultural. Allà on la tardor es pinta de carabasses i esquelets, els catalans hi posen el color dels panellets, l’escalfor de les castanyes i la flama del record.
Les veus de l’Aida, l’Àngels, la Laia i el Joan comparteixen una mateixa idea: mantenir viva la Castanyada és una manera de reafirmar la identitat catalana. A milers de quilòmetres de casa, la festa no només sobreviu, sinó que arrela, es reinventa i, sovint, desperta més entusiasme que a molts racons del país.
Així, mentre a Catalunya cada cop el Halloween arracona la Castanyada, ells encenen el forn per les castanyes, preparen la massa dels panellets i recorden que la nostra no és només una festa: és una declaració d’amor a la cultura d’un poble.
Un comentari