New York University, Princeton i Yale han acollit aquesta setmana la presentació internacional de la col·lecció Clàssics Catalans del Pensament Polític, impulsada per l’Institut Ramon Llull i l’Institut d’Estudis de l’Autogovern.
Els dies 27 i 28 d’octubre, les universitats de New York University i Princeton han estat escenari de la posada de llarg internacional de la col·lecció Clàssics Catalans del Pensament Polític. El dijous 30, serà el torn de la Yale. Les tres institucions, considerades entre les més prestigioses del panorama acadèmic global, han obert les portes al pensament polític català a través d’un projecte editorial impulsat conjuntament per l’Institut Ramon Llull i l’Institut d’Estudis de l’Autogovern de la Generalitat de Catalunya. El projecte editorial vol reivindicar, en català i en anglès, el llegat intel·lectual que ha configurat la cultura política catalana al llarg dels segles.
La col·lecció, que es publica de manera bilingüe, en català i en anglès, té com a objectiu donar a conèixer les idees, debats i aportacions polítiques que han marcat la història de Catalunya. Cada volum inclou un estudi introductori i una contextualització elaborada per especialistes catalans i internacionals, amb la voluntat de situar els textos dins la tradició del pensament polític occidental i, alhora, oferir una eina de divulgació per al públic universitari i lector en general.
El primer títol publicat és Notícia de Catalunya | We, the Catalans (1954), de Jaume Vicens Vives, una obra clau per entendre la trajectòria històrica del país i la seva projecció política i cultural. A les presentacions hi han intervingut figures destacades com el director de l’Institut Ramon Llull, Pere Almeda, l’historiador Josep M. Muñoz, coeditor del volum, i el professor de Yale Paul Freedman, que n’ha redactat l’estudi introductori. També hi han participat altres veus rellevants com la traductora Mary Ann Newman i la professora Aurélie Vialette.
El projecte editorial inclou obres que abracen des de la baixa edat mitjana fins al final del franquisme, seleccionades per una comissió de coordinació i un comitè científic. El catàleg integra textos de pensadors com Francesc Eiximenis, Valentí Almirall, Prat de la Riba, Ferrater Mora, Maria Aurèlia Capmany, Joan Fuster o Josep Benet, entre molts d’altres, amb l’objectiu de recuperar una genealogia pròpia del pensament polític català, sovint invisibilitzada en l’àmbit internacional.
Amb aquesta col·lecció, Catalunya projecta el seu patrimoni ideològic i intel·lectual més enllà del seu territori i l’ofereix com una aportació rellevant i necessària al debat polític global.
