La iniciativa defensa una llei electoral catalana amb vot electrònic i circumscripció pròpia per als catalans a l’exterior.
La Mesa del Parlament ha admès avui a tràmit la iniciativa legislativa popular (ILP) que proposa una nova llei electoral de Catalunya. Es tracta d’un pas significatiu en un debat històric: Catalunya encara no disposa d’una llei electoral pròpia, sinó que aplica la normativa estatal des de la restauració de l’autogovern.
Segons ha comunicat la cambra, el Govern ha informat que aquesta iniciativa té efectes econòmics en el pressupost de la Generalitat. Això fa que la seva admissió s’hagi fet d’acord amb l’article 139 del Reglament del Parlament, que estableix que les parts de la norma amb incidència pressupostària no podran aplicar-se fins a l’exercici pressupostari següent a la seva aprovació.
Una ILP per garantir el dret de vot i la representació de la diàspora
Entre els promotors de la iniciativa hi ha Sergi Marzábal, activista i fundador de la comunitat Catalansalmon, resident a Maine (Estats Units). En declaracions a RAB Ràdio, Marzábal ha subratllat “la necessitat urgent que Catalunya disposi d’una llei electoral pròpia que garanteixi els drets democràtics de tots els catalans, també els que viuen a l’exterior”.
La ILP presentada al Parlament proposa, entre altres punts, una circumscripció pròpia per a la diàspora catalana, el vot delegat i el vot electrònic. L’objectiu és posar fi a dècades de deficiències en el vot exterior, que segons Marzábal “continua sent un laberint administratiu malgrat la fi del vot pregat”.
“Si vius a prop d’un consolat, perfecte; però si t’has de desplaçar hores amb avió, és inviable”, denuncia.
Per a Marzábal, el problema és estructural: “Depenem d’una junta electoral estatal que no té cap sensibilitat amb la realitat catalana.” Amb aquesta ILP, els promotors volen obrir un debat de fons sobre la necessitat que el país decideixi el seu propi model de representació i votació.
Què és una iniciativa legislativa popular (ILP)?
La iniciativa legislativa popular és un mecanisme de participació ciutadana que permet proposar directament al Parlament l’elaboració d’una llei. Les persones promotores han de formar una comissió, redactar un text articulat i recollir un nombre determinat de signatures de suport per poder-la presentar.
Aquest instrument, inspirat en l’article 87.3 de la Constitució i desenvolupat per la Llei Orgànica 3/1984, ofereix a la ciutadania una via per intervenir en el procés legislatiu més enllà de la representació parlamentària. Tot i així, hi ha excepcions: no es poden presentar ILP sobre matèries de caràcter tributari, internacional, orgànic o relacionades amb la prerrogativa de gràcia.
A diferència d’altres iniciatives, la ILP neix des de la societat civil i pot arribar al ple si aconsegueix els suports necessaris i supera l’examen tècnic de la Mesa. En els darrers anys, diverses ILP han arribat al debat parlamentari tant al Congrés com en cambres autonòmiques —com la del Mar Menor, que va donar personalitat jurídica a aquesta llacuna—, convertint-se en exemples de legislació sorgida de la pressió ciutadana.
Ara, amb l’admissió a tràmit de la ILP sobre la llei electoral catalana, s’obre un nou capítol en la llarga aspiració de disposar d’un sistema electoral propi i adaptat a la realitat del país i de la seva diàspora.
