El Departament d’Unió Europea i Acció Exterior, conjuntament amb la Subdirecció General de Processos Electorals, ha posat en marxa un qüestionari per analitzar l’experiència del vot exterior en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. L’objectiu és identificar obstacles i propostes de millora per garantir el dret de vot efectiu de la diàspora catalana.
El Govern de Catalunya ha obert un procés de participació adreçat als catalans i catalanes que viuen a l’exterior per “tancar el cercle” del vot exterior. L’estudi, que es pot respondre fins al 28 de novembre, busca conèixer de primera mà com ha funcionat el procediment en les eleccions del 12 de maig de 2024, des del moment de la inscripció fins a l’emissió del vot. La iniciativa forma part del compromís institucional per millorar l’exercici del dret democràtic dels residents a l’estranger i donar compliment a la Resolució 298/XV del Parlament, que instava a facilitar i modernitzar aquest procés.
El qüestionari permet recollir informació sobre diversos aspectes del procediment: com es va fer la inscripció al cens CERA, si la documentació electoral va arribar a temps, si es va optar pel vot per correu o presencial al consolat, o si es van detectar dificultats tècniques o logístiques. També s’inclou una secció oberta per fer arribar propostes concretes per millorar el sistema. Una de les novetats més destacades d’aquesta convocatòria ha estat l’enviament de la documentació en dues trameses i la possibilitat de descarregar-la electrònicament des del web eleccionsparlament.cat, un avenç que el Govern vol analitzar amb detall per determinar-ne l’efectivitat real.
Avenços insuficients i ILP
L’estudi arriba en un moment clau, després de la modificació de la Llei Orgànica del Règim Electoral General, que va introduir canvis substancials en el procediment del vot exterior. Les reformes pretenien agilitzar el procés i reduir els entrebancs burocràtics, però molts catalans residents fora del país continuen denunciant que el vot des de l’estranger és un recorregut ple d’obstacles. Per aquest motiu, el Govern vol disposar de dades objectives que permetin identificar els punts crítics i dissenyar solucions adaptades a les diverses realitats dels votants.
Fa poques setmanes, un grup de ciutadants de Catalunya i de la Catalunya Exterior van registrar al Parlament una Iniciativa Legislativa Popular per impulsar una llei electoral que incorpori millores al vot exterior i inclogui la creació d’una circumscripció electoral pròpia per als catalans de l’exterior.
La Secretaria d’Acció Exterior ha destacat que l’estudi no es limita a una simple consulta, sinó que vol servir de base per a la formulació de polítiques públiques específiques. La informació recollida es farà servir per elaborar un informe detallat que serà compartit amb els departaments implicats i amb les entitats representatives de la comunitat catalana a l’exterior. L’objectiu final és que les futures convocatòries electorals puguin garantir un accés més igualitari, transparent i eficaç al dret de vot, independentment del lloc de residència.
Les dificultats per votar des de l’exterior
Tot i l’acollida positiva de la iniciativa, hi ha veus que reclamen que aquest exercici de diagnosi es tradueixi en accions concretes. Les dificultats del vot exterior han estat una queixa recurrent des de fa anys, amb problemes logístics, retards en els enviaments postals i manca d’informació clara als consolats. Molts catalans a l’exterior continuen veient el vot com un dret més teòric que real, i consideren que l’administració ha de recuperar la confiança d’una diàspora que sovint se sent ignorada.
Amb aquest estudi, el Govern obre una oportunitat per repensar un dels aspectes més sensibles de la participació democràtica. Si les conclusions es tradueixen en mesures efectives —com la digitalització integral del procés, una millor coordinació amb els consolats o un seguiment més transparent dels enviaments postals—, Catalunya podria situar-se com un referent en la garantia del vot exterior dins de l’àmbit europeu. Però la credibilitat d’aquest pas dependrà, en gran manera, del que passi després del 28 de novembre: si la consulta acaba sent només un recull d’opinions o el punt de partida per a un canvi real en la manera com el país tracta els seus votants a l’exterior.
