La roba que llencem i la que no es ven acaba en abocadors a Xile, on el desert més àrid del món s’ha convertit en símbol de la crisi ambiental i social que amaga la moda ràpida.
El desert d’Atacama, a Xile, és la destinació de la secció FOCUS, del programa El Gra i la Palla d’aquesta setmana. Amb més de 100.000 quilòmetres quadrats d’extensió —una mica més de tres vegades la superfície de Catalunya— és considerat el desert més àrid del món: hi pot ploure un cop cada trenta o quaranta anys. Però avui, el seu paisatge es veu alterat per una amenaça que arriba de milers de quilòmetres de distància: tones de roba abandonada que provenen del model global del fast fashion.
Les imatges són eloqüents: muntanyes de peces de vestir apilades a cel obert, entre dunes i sorra, convertides en un cementiri tèxtil. Cada any, arriben al port xilè d’Iquique milions de peces descartades d’Europa, Àsia i els Estats Units. La majoria mai no es revenen i acaben acumulant-se sense control en zones desertes del nord de Xile, alliberant microplàstics i contaminants al medi ambient.
Aquest és el cost invisible de la roba barata. Darrere de les samarretes i pantalons que comprem per pocs euros s’amaga un sistema de producció accelerada, deslocalitzada i sovint sostinguda amb treballs precaris o semiesclaus, molts dels quals impliquen infants. El fast fashion —literalment, “moda ràpida”— fabrica més del que el planeta pot assumir: col·leccions noves cada dues setmanes, estocs constants, i una cadena de subministrament global que converteix el volum en virtut.
A El Gra i la Palla, el periodista explica com grans grups del sector tèxtil han transformat el consum en una rutina de descart constant. Empreses com Inditex, H&M o Shein han perfeccionat un model basat en la velocitat i el volum: més roba, més sovint i més lluny. Aquest ritme de producció genera emissions de gasos d’efecte hivernacle, contamina rius i terres, i contribueix a fer del tèxtil una de les indústries més contaminants del planeta.
L’episodi també alerta sobre la responsabilitat dels consumidors, sovint alienats davant l’impacte d’una samarreta de cinc euros. El que aparenta ser un preu assequible és, en realitat, una factura ambiental i social que paguen altres: els treballadors del sud global i els ecosistemes naturals com el del desert d’Atacama, a Xile.
Amb el seu estil característic, la secció FOCUS d’El Gra i la Palla convida a repensar la relació entre moda, consum i sostenibilitat. Què hi ha darrere de la roba que lluïm? Quines conseqüències reals té un model que premia la rapidesa per damunt de l’ètica? I, sobretot, quina part de responsabilitat tenim com a societat en aquest cicle d’excés i oblit?
El reportatge ens porta al cor del desert xilè per mostrar com el rebuig tèxtil del nord global es converteix en la càrrega ambiental del sud. Els abocadors d’Atacama són el reflex material d’un model econòmic que no recicla sinó que desplaça la seva empremta.
“La moda que comprem per pocs euros no és barata, és subvencionada pel planeta i pels treballadors del Tercer Món”.
Hi ha un bri d’esperança, però. El Primer Tribunal Ambiental de Xile ha condemnat l’Estat per no protegir el dret constitucional a un medi ambient saludable. El govern xilè ha de presentar en el termini de sis mesos un pla viable per restaurar l’ecosistema i eliminar els abocadors.
Amb aquesta reflexió, El Gra i la Palla obre un debat urgent sobre la necessitat de repensar la moda i el consum responsable. El programa recorda que, tot i els avenços en consciència ecològica, l’escala de producció i el ritme de compra continuen creixent, impulsats per les xarxes socials i el model de tendències efímeres.
Mira el vídeo complet al canal de RAB Ràdio de YouTube i descobreix com el desert d’Atacama s’ha convertit en l’abocador de la moda global.
Altres FOCUS interessants:
