48h Open House Barcelona 2025: et propossem 12 llocs imprescindibles per descobrir la ciutat a través de la seva arquitectura, si aquest cap de setmana ets a Catalunya
El 48h Open House Barcelona torna aquest cap de setmana amb una proposta que converteix la ciutat i el seu entorn en un immens museu obert. Durant dos dies, més de 200 edificis obren les portes per mostrar la diversitat i la força del patrimoni arquitectònic català: del gòtic al disseny contemporani, del taller artesanal a la infraestructura tecnològica.
Impulsat per un equip de centenars de voluntaris i amb accés gratuït, el festival reivindica que l’arquitectura és cultura viva i que cada edifici explica una part de la història col·lectiva del país. A RAB Ràdio, hem fet una selecció dels 12 espais imprescindibles, agrupats per temàtica, que et permetran entendre com evoluciona la relació entre memòria, innovació i identitat urbana.
Refugi Lluís Companys – Casa Gallart – Parc de les Heures
A la falda d’Horta, la Casa Gallart és un exemple majestuós del refinament burgès de finals del segle XIX. Projectada per August Font de Carreres (1895), s’inspira en els châteaux francesos i mostra el desig de prestigi dels seus propietaris. Durant la Guerra Civil, l’edifici va acollir el president Lluís Companys, que hi va instal·lar un refugi antiaeri perfectament conservat. La restauració de Norman Cinnamond (1993) en va recuperar la seva essència, amb l’escala monumental, el sòl en tauler d’escacs i les motllures originals. Avui, la residència és seu universitària i un espai de memòria històrica i cultural.
Per què visitar-lo: per veure com un palau d’estil modernista es converteix en testimoni d’una època convulsa i símbol de resistència catalana.
Convent dels Àngels – Torre i Cripta
Situat al cor del Raval, el Convent dels Àngels conserva la seva estructura gòtica i renaixentista del segle XVI, amb la nau principal, la capella del Peu de la Creu i una torre-mirador que domina el centre de la ciutat. La rehabilitació dels anys vuitanta i noranta, a càrrec de Lluís Clotet, Carles Díaz i Ignacio Paricio, el va integrar dins el MACBA, fusionant patrimoni i contemporaneïtat. La visita obre l’accés excepcional a la cripta subterrània, espai de recolliment i arqueologia urbana, i a la torre panoràmica, des d’on s’obté una visió privilegiada de Barcelona.
Per què visitar-lo: per explorar com la ciutat dialoga amb el seu passat i redescobrir una de les poques torres gòtiques obertes al públic.
Cascada Monumental de la Ciutadella
La Cascada Monumental, dissenyada per Josep Fontserè (1875-1881) amb la col·laboració d’un jove Antoni Gaudí, va transformar el Parc de la Ciutadella en un símbol del renaixement de la ciutat. Amb la seva estructura d’arc triomfal, l’estany en dos nivells i el conjunt escultòric instal·lat el 1888, combina art, enginyeria i paisatge. Fontserè hi va saber unir el classicisme i el naturalisme, creant un espai de passeig i contemplació que encara avui sorprèn per la seva teatralitat.
Per què visitar-lo: per endinsar-se en el cor del parc més emblemàtic de Barcelona i veure com l’aigua i la pedra narren la modernització del segle XIX.
Avís: espai d’alta afluència; la cua es pot tancar en arribar al límit d’aforament.
Torres Venecianes
Les Torres Venecianes, projectades per Ramon Reventós (1929), van ser concebudes com a entrada monumental a l’Exposició Internacional de Barcelona. Amb 44 metres d’alçada i inspirades en el campanar de Sant Marc, representen la voluntat de la ciutat d’obrir-se al món. Construïdes amb pedra artificial i maó vist, materials modestos però expressius, han resistit el pas del temps i es mantenen com un dels símbols més potents de Montjuïc.
Per què visitar-lo: per conèixer la Barcelona d’entre guerres i entendre com la monumentalitat efímera esdevingué patrimoni.
Avís: edifici d’alta afluència; pot tancar-se la cua en hores punta.
Pavelló Alemany – Fundació Mies van der Rohe
Dissenyat per Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich (1929) per a l’Exposició Internacional, el Pavelló Alemany va ser desmuntat el 1930 i reconstruït fidelment el 1986. És un manifest de l’arquitectura moderna: espai obert, llum natural i materials nobles —vidre, acer, travertí i marbre verd de Tíndalos— que creen un equilibri perfecte entre forma i funció. Cada detall expressa la recerca d’una bellesa essencial, on l’ornament desapareix i el material parla per si sol.
Per què visitar-lo: per comprendre com el moviment modern va transformar el llenguatge arquitectònic i va influir profundament en l’arquitectura catalana posterior.
Teatre La Massa – Vilassar de Dalt
El Teatre La Massa, obra de Rafael Guastavino (1881), és una peça clau en la història de l’enginyeria catalana. La seva sala circular està coberta per una cúpula de 17 metres de diàmetre, construïda amb una doble capa de maons plans i ciment hidràulic importat: un avanç tècnic que Guastavino exportaria després als Estats Units. L’espai combina elegància i lleugeresa, amb una distribució que reflecteix la vida cultural del Maresme d’entre segles. Rehabilitat el 2002 per Solà-Morales, Dilmé i Fabré, manté la seva acústica i proporcions originals.
Per què visitar-lo: per veure l’origen d’una tècnica que va revolucionar l’arquitectura moderna i descobrir un teatre únic en equilibri entre art i ciència.
Taller de l’escultor Pere Jou – Sitges
L’estudi de Pere Jou, al carrer Prat de la Riba de Sitges, conserva intacta l’atmosfera del Noucentisme. Aquest espai diàfan i lluminós, de doble alçada, permet observar les obres des de diferents perspectives i entendre el diàleg entre matèria i volum. Jou, deixeble de Pablo Gargallo, va desenvolupar un estil arcaïtzant i simbòlic, amb predilecció per la talla directa i l’expressió de la forma pura. El taller és avui un espai cultural que acull peces originals i rèpliques, i serveix per reivindicar la dimensió espiritual i artesanal de la seva obra.
Per què visitar-lo: per endinsar-se en l’univers d’un escultor que va saber convertir la tradició mediterrània en modernitat.
TRAM – Cotxeres
Les cotxeres del TRAM són una mostra de la nova enginyeria urbana de principis del segle XXI. Construïdes entre 2001 i 2004, acullen la base tècnica del tramvia metropolità: manteniment, neteja, centre de control i espais de reparació. El model Citadis Alstom 302, de 32 metres, representa l’aposta per una mobilitat neta i eficient. La visita, dins la secció Open Infraestructures, permet veure la tecnologia que fa possible el funcionament quotidià d’un sistema de transport clau per a la transició ecològica.
Per què visitar-lo: per conèixer el cor invisible de la mobilitat sostenible i descobrir com la ciutat es mou sense pausa ni soroll.
Ciutat Esportiva FC Barcelona – Joan Gamper
Obra de Batlle i Roig (2000), la Ciutat Esportiva Joan Gamper és un exemple d’arquitectura esportiva funcional i sostenible. Amb 20 hectàrees, agrupa tots els serveis tècnics, mèdics i formatius del club. Els camps d’entrenament es distribueixen al llarg d’un eix central, envoltats de murs verds, mentre els edificis perimetrals s’unifiquen sota una gran coberta que actua com a porxo d’accés. La torre d’energia amb sistemes solars és l’element icònic del conjunt.
Per què visitar-lo: per entendre com el disseny arquitectònic pot expressar els valors del Barça i la seva aposta per la sostenibilitat i la formació.
Torre Diagonal One
Amb 110 metres d’alçada i 24 plantes, la Torre Diagonal One, obra de Massip-Bosch Arquitectes (2011), marca l’entrada nord del 22@. La seva façana de vidre i acer reflecteix la llum i el paisatge, generant una presència canviant. Els espais interiors, diàfans i oberts, estan pensats per al benestar i la productivitat. Certificada amb segells BREEAM, WELL i WIREDSCORE, és un model d’arquitectura eficient i tecnològica.
Per què visitar-lo: per observar com la Barcelona contemporània combina innovació, disseny i responsabilitat ambiental en el seu skyline.
Arxiu de Rajoles Hidràuliques – Edifici La Vilella
L’antic edifici industrial de Salvador Puiggròs, al Poble-sec, acull avui l’Arxiu de Rajoles Hidràuliques, un projecte que reivindica aquest element com a patrimoni artístic i domèstic. Les antigues instal·lacions de la fàbrica de sifons Vídues Vilella s’han convertit en taller viu on es restauren i creen mosaics, sota la direcció de l’artesana Alicia Cifuentes. L’espai combina recerca, formació i experimentació per preservar un ofici gairebé desaparegut.
Per què visitar-lo: per descobrir com la memòria industrial i artesanal de Barcelona es transforma en cultura material viva.
Arc de Triomf – Vistes panoràmiques
Projectat per Josep Vilaseca (1888) com a porta de l’Exposició Universal, l’Arc de Triomf és una de les icones més reconeixibles de la ciutat. Amb estructura clàssica i ornamentació neomudèjar, expressa l’optimisme de la Barcelona industrial. Els relleus de Reynés i Llimona simbolitzen l’acollida i el progrés. La visita ofereix accés al seu interior i vistes úniques sobre el passeig de Sant Joan.
Per què visitar-lo: per descobrir una obra que combina tradició, innovació i perspectiva urbana des del cor de la ciutat.
Avís: accés restringit per aforament limitat.
Una ciutat que s’obre per explicar-se
El 48h Open House Barcelona és una celebració que reivindica la cultura arquitectònica com a eina de cohesió i de memòria. Cada porta oberta revela una història —de poder, de bellesa, de feina o de futur— i convida la ciutadania a mirar la ciutat amb nous ulls.
Aquest cap de setmana, Barcelona i els seus municipis s’obren per mostrar-se: un patrimoni que no només es contempla, sinó que es viu, s’escolta i s’aprèn.
Et pot interessar: Els 10 pobles de pedra més bonics de Catalunya
Et pot interessar: 11 llacs i estanys dels Països Catalans que t’enamoraran
2 comentaris