La matinada del 25 al 26 d’octubre els rellotges de Catalunya s’endarrereixen una hora i tornen a l’horari d’hivern. El canvi, vigent des del 1981, accentuarà les diferències horàries amb Amèrica i Àsia i torna a obrir el debat sobre una mesura heretada del franquisme i qüestionada arreu d’Europa.
Canvi d’hora a Catalunya. la matinada del dissabte 25 al diumenge 26 d’octubre de 2025, a les tres de la matinada seran les dues. Això vol dir que dormirem una hora més, i que el diumenge tindrà 25 hores, convertint-se en el dia més llarg de l’any. Aquest ajust marca el pas a l’horari d’hivern (UTC+1), que es mantindrà fins al 29 de març del 2026, quan es torni a avançar el rellotge per recuperar l’horari d’estiu.
A partir del canvi, les diferències horàries amb altres països seran així:
- Amb Buenos Aires (Argentina), quatre hores menys
- Amb Nova York, sis hores menys.
- Amb Ciutat de Mèxic, set hores menys.
- Amb Tòquio, vuit hores més.
Menys hores de sol i dies més curts
El canvi d’hora implica més llum al matí i menys a la tarda. Segons el Servei Meteorològic, a Catalunya el sol es pondrà a les 19:01 el dissabte 25 i a les 17:59 el diumenge 26, una hora abans.
Els experts apunten que, tot i dormir una hora més, el cos pot trigar uns dies a adaptar-se. El canvi altera els ritmes circadiaris, pot afectar la concentració i, en alguns casos, la qualitat del son.
Per què es canvia l’hora
El canvi d’hora té origen en la crisi del petroli dels anys setanta, quan es va instaurar per estalviar energia i aprofitar millor la llum solar. La mesura va començar a aplicar-se a Europa el 1981 i continua vigent amb el suport de la normativa de la Unió Europea, que fixa dues modificacions anuals: a finals de març i a finals d’octubre.
Tot i això, el cas de l’Estat espanyol és particular. Geogràficament, Catalunya hauria d’estar en el fus horari de Greenwich (UTC+0), igual que Portugal o el Regne Unit. Però Franco va avançar l’hora el 1940 per sincronitzar-se amb l’Alemanya nazi, i des de llavors no s’ha tornat enrere.
Aquesta decisió fa que, a l’hivern, el sol surti i es pongui més tard del que correspondria segons la posició natural del país.
Un debat europeu encara obert
El Parlament Europeu va proposar el 2018 suprimir el canvi d’hora i permetre que cada estat triés si mantenir l’horari d’estiu o el d’hivern de manera permanent. No obstant això, la falta de consens entre els estats membres ha ajornat la decisió indefinidament.
Actualment, la directiva europea del 2001 continua en vigor, i el calendari de canvis horaris ja està fixat fins al 2026. Així doncs, continuarem canviant l’hora almenys durant els pròxims dos anys.
Els orígens del temps unificat
Abans del segle XX, cada ciutat espanyola tenia el seu propi horari solar. A Madrid i Barcelona hi havia més de mitja hora de diferència, i entre Galícia i Mallorca gairebé una hora.
El 1901 es va establir per decret un horari unificat segons el meridià de Greenwich, que posava fi a aquesta diversitat local.
Durant la Guerra Civil, el bàndol republicà va introduir ja el canvi d’hora estacional, però la modificació definitiva va arribar amb el decret de Franco del 16 de març del 1940, que fixava l’horari actual de l’Europa central (CET).
L’adopció de l’horari d’estiu i d’hivern, amb dos canvis anuals, no arribaria fins al 1981, quan la Comunitat Econòmica Europea va establir un sistema coordinat per a tots els seus membres.
Països que encara canvien l’hora cada 6 mesos
Només una setantena dels 249 països i territoris del món continuen canviant l’hora dues vegades l’any. La majoria d’estats han optat per mantenir un únic horari estable durant tot l’any, mentre que Europa és ja pràcticament l’últim gran bloc del planeta que encara aplica l’horari d’estiu i d’hivern. A Catalunya, com a la resta de la Unió Europea, el rellotge es continua avançant a la primavera i retardant a la tardor, malgrat que fa anys que Brussel·les debat la seva possible eliminació.
El canvi d’hora s’ha anat abandonant progressivament arreu del món. Països com Turquia, Rússia o la Xina van decidir fa temps establir un horari fix per evitar els trastorns físics i socials que comporta la modificació dels rellotges. També a Amèrica del Sud la tendència és clara: només Xile i la Guaiana Francesa mantenen el doble horari, mentre que la resta han optat per l’estabilitat. A Amèrica del Nord, els Estats Units i el Canadà encara l’apliquen, tot i que diversos estats estudien eliminar-lo.
Aquesta pràctica, que en el seu origen volia aprofitar millor la llum solar i estalviar energia, ha perdut sentit en un context de consum elèctric constant i d’il·luminació eficient. Diversos estudis apunten que el canvi d’hora genera més inconvenients que beneficis, especialment pel que fa al descans i la productivitat. Malgrat tot, Europa continua dividida sobre quin horari hauria d’adoptar de manera definitiva: el d’estiu, el d’hivern o un terme mitjà que reflecteixi millor la seva diversitat geogràfica.
