El 1862, mentre Napoleó III somiava amb un imperi francès a Amèrica, un general català es va negar a participar en la invasió. El polèmic Joan Prim i Prats, conde de Reus i marquès de Castillejos, va preferir el diàleg amb Benito Juárez i va passar a la història de Mèxic com un militar just i respectuós amb la sobirania del país.
Quan a la Ciutat de Mèxic un carrer porta el nom de General Prim, pocs recorden que aquell militar va ser un català de Reus. Un aventurer, un polític i un home ple de contradiccions, però també algú capaç de desafiar un imperi per mantenir la seva paraula. En el programa Connexió Mèxic, el col·laborador Alonso Leal repassa amb Míriam Aymamí la figura complexa d’aquest personatge que va deixar empremta a les dues bandes de l’Atlàntic.
De Reus a Veracruz: el general que va preferir la diplomàcia
El 1861, el govern liberal de Benito Juárez va suspendre el pagament del deute extern mexicà. França, el Regne Unit i l’Estat espanyol van signar la Convenció de Londres per reclamar els diners, i van enviar tropes a Veracruz. El cap de l’expedició espanyola era Joan Prim, aleshores un militar amb gran prestigi que havia combatut a les guerres carlines i a la guerra del Marroc.
“Quan Prim arriba a Mèxic —explica Alonso Leal— ja sap que no vol una guerra. S’adona que l’objectiu real de Napoleó III no és cobrar cap deute, sinó imposar un emperador francès. Per això, en comptes de combatre, signa amb el ministre mexicà Manuel Doblado els Preliminars del Tractat de la Soledat, un acord que reconeix el govern legítim de Juárez i permet la retirada pacífica de les tropes.”
Per aquest gest, els liberals mexicans sempre li van estar agraïts. “Prim va entendre que Mèxic no havia de ser conquerit, i va mantenir la paraula del seu govern. Va actuar amb prudència, però també amb dignitat”, afegeix Leal.
El català que es va fer respectar en tots els fronts
Prim havia nascut a Reus el 1814, i tota la seva carrera la va construir “a cop de valor”, com recorda Leal: “Va començar com a soldat ras i va ascendir per mèrits en combat. Era valent fins a la temeritat.”
El seu recorregut és ple de paradoxes. El 1843, sent governador militar de Barcelona, va reprimir amb duresa la Revolta de la Jamància, bombardejant la ciutat i fins i tot la seva pròpia Reus. Però anys després, el mateix Prim va prometre defensar els drets econòmics i les llibertats catalanes, i es va convertir en una veu influent del progressisme liberal.
També va destacar a la Guerra d’Àfrica (1859-1860), on comandà els voluntaris catalans i guanyà la batalla dels Castillejos. “Els arengava en català abans de l’assalt”, explica Leal. “El seu nom va quedar lligat al coratge i a l’orgull d’aquells combatents.”
Entre la monarquia i el catalanisme
Amb la Revolució de 1868, coneguda com La Gloriosa, Prim va ser clau en la caiguda d’Isabel II i en la recerca d’un nou model d’Estat. “Ell no volia una república”, diu Leal, “sinó una monarquia constitucional i democràtica, com la britànica. Per això va proposar el duc Amadeu de Savoia com a rei.”
No obstant això, Prim va morir assassinat el 30 de desembre de 1870, just abans que Amadeu de Savoia desembarqués a Espanya. “Sense Prim, aquell projecte liberal i modernitzador va quedar orfe. Potser Espanya hauria pres un altre rumb si ell hagués viscut més temps”, reflexiona Leal.
Un home de moltes cares
“Prim és una figura fascinant —resumeix Alonso Leal—: catalaníssim, maçó, liberal, militar i polític. Va reprimir catalans i després els va defensar. Va servir la monarquia, però també va impulsar el catalanisme. I a Mèxic, va preferir la diplomàcia a la conquesta. És un personatge ple de matisos, molt del segle XIX.”
Encara avui, la seva memòria perdura a Mèxic, on la Calle del General Prim, a la colònia Juárez, recorda aquell català que va saber posar la raó per damunt de les armes.
Un comentari