El viatge de La Plata al Pirineu de Matías Di Loreto, per redescobrir les arrels catalanes de l’acordió diatònic
L’acordeonista i comunicador argentí Matías Ezequiel Di Loreto ha viscut un viatge musical que travessa oceans i èpoques. Des de la ciutat de La Plata, on coorganitza l’Encuentro de Acordeonistas del Río de la Plata, fins als pobles del Pirineu català, ha explorat les arrels d’un instrument que uneix tradicions populars d’Europa i Amèrica Llatina. En aquesta entrevista amb Rosita Torres al programa Connexió, Di Loreto explica com va néixer la seva passió per l’acordió i com va descobrir a Catalunya una comunitat vibrant que manté viva la música diatònica.

Un músic “silvestre” i un instrument d’expressió
Llicenciat en comunicació social, Di Loreto es defineix amb humor com un “músic silvestre”. No ha seguit una formació acadèmica estricta, sinó que ha après tocant, observant i compartint amb altres músics. “Utilitzo l’instrument com una eina per expressar-me —explica—, sense cap altra motivació que la de comunicar a través del seu so.”
Des del 2016, comparteix aquest esperit amb Natalio Sturla, històric acordionista vinculat a la Coral Montserrat. Junts van impulsar l’Encuentro de Acordeonistas del Río de la Plata, un espai de trobada i intercanvi que ja reuneix cada any una quarantena d’acordionistes d’arreu de la regió. “Sempre hi ha una melodia comuna que toquem tots junts, una peça que ens uneix”, explica Di Loreto. El festival, celebrat a l’aire lliure a Punta Lara, prepara el desè aniversari aquest mes de novembre.
De Buenos Aires a Santa Eulàlia de Ronçana: un pont amb Catalunya
L’interès de Di Loreto per la cultura catalana el va portar aquest any fins a Santa Eulàlia de Ronçana, on va participar a l’Encontre d’Acordionistes del Pirineu. L’experiència, diu, “va ser reveladora”:
“Quan un està allà i veu com els acordionistes interactuen, com comparteixen, és com descobrir alguna cosa nova. Vaig sentir una gran camaraderia i reconeixement només pel fet d’haver vingut des d’un lloc tan llunyà com l’Argentina.”
A Catalunya va conèixer La Diatònica, agrupació que promou l’estudi i la difusió de l’acordió diatònic. També va visitar Arsèguel, on va poder conversar amb Artur Blasco, fundador de la Trobada d’Acordionistes del Pirineu i investigador clau en la recuperació de la música tradicional catalana. Blasco li va regalar tres llibres essencials —entre ells El renaixement de l’acordió diatònic a Catalunya des de l’Alt Urgell—, que Di Loreto descriu com “un tresor per entendre la història viva d’aquest instrument”.

Entre Catalunya i el Riu de la Plata
El músic argentí destaca els paral·lelismes entre la cultura popular catalana i la del litoral argentí. “L’acordió diatònic que allà anomenen verdulera és molt semblant al que es toca a Catalunya o al País Valencià. Fins i tot Antonio Tarragó Ross, referent del chamamé, en fa servir un.”
Durant el seu viatge també va visitar Cocentaina, al País Valencià, on va conèixer l’associació Rebotons, dedicada a preservar el patrimoni musical valencià. “Em va sorprendre com, malgrat la distància, compartim la mateixa passió per un instrument petit, transportable i intuïtiu, nascut per fer ballar els pobles”, diu.
Un intercanvi que inspira futurs projectes
De tornada a l’Argentina, Di Loreto vol compartir el coneixement adquirit i enfortir els vincles culturals entre Catalunya i el Riu de la Plata. “M’agradaria mostrar aquests llibres, explicar què toquen allà, com es reuneixen, i convidar la comunitat catalana fora de Catalunya a conèixer aquestes experiències.”
El músic anima a seguir les xarxes de l’ @encuentro_acordeonistas, on es publicarà tota la informació sobre la desena edició del festival, amb activitats prèvies a la Biblioteca Popular La Chicharra i al Coliseo Podestá de La Plata.
“El més valuós d’aquest viatge —resumeix— és l’intercanvi, la calidesa i la curiositat compartida. Descobrir com un mateix instrument pot explicar històries tan diferents i, alhora, tan properes.”



