Cada divendres, un grup d’avis de Lloret de Mar –tots voluntaris– es reuneix per rescatar la història del seu poble a través de velles fotografies. Són els Amics de l’Arxiu, una família de memòria col·lectiva que des de fa disset anys ha identificat més de 25.000 imatges del fons municipal.
Els avis de Lloret de Mar treballen per demostrar que la història no només s’explica amb documents i llibres. També es recorda a través de cares, carrers i festes capturades en fotografies. I gràcies a un grup d’avis voluntaris, moltes d’aquestes imatges han recuperat els seus noms i context. Són els Amics de l’Arxiu, un col·lectiu que des de fa disset anys es reuneix cada divendres per posar paraules al passat del poble.
L’activitat té lloc a l’Arxiu Municipal, en una sala auxiliar on, setmana rere setmana, entre vint i vint-i-cinc veïns jubilats projecten fotos a la pantalla, amplien detalls i comparteixen records. “Nosaltres som relativament joves —explica el coordinador, Xavier Orri—. Sense la seva memòria, tot això quedaria en l’oblit.”
Els Amics de l’Arxiu han identificat ja més de 25.000 imatges, moltes d’elles datades entre finals del segle XIX i l’actualitat. Les fotografies provenen de fons cedits per famílies locals, i la tasca d’aquest grup és essencial per posar-hi context: qui hi surt, on s’ha fet la foto, quina festa s’hi celebrava o quin sobrenom tenia la persona retratada.
Una feina d’arxiu amb ànima
A primera vista podria semblar una feina tècnica, però el valor humà és immens. A cada sessió hi ha moments d’emoció i, fins i tot, petites discussions. “De vegades hi ha tibantor —riu Orri—, perquè uns diuen que és una persona i uns altres una altra. Però això també forma part de la gràcia: entre tots reconstruïm la veritat.”
A mesura que la fotografia s’amplia a la pantalla, les veus s’encavalquen: “Aquesta era la Maria de Can Roca!”, “No, home, aquesta és la germana, la Dolors!”. I mentre uns recorden el carrer de la imatge, d’altres evoquen les olors d’aquelles festes majors o els sons d’una orquestra que ja no existeix.
Orri pren nota de tot amb paper i bolígraf i, més tard, digitalitza les fitxes descriptives de cada fotografia. Gràcies a aquest treball minuciós, l’Arxiu Municipal de Lloret disposa avui d’un dels fons fotogràfics més documentats de la comarca.
El valor social de la memòria
Més enllà de la seva utilitat històrica, el projecte s’ha convertit en un espai de trobada i d’acompanyament per a la gent gran. Alguns dels participants freguen els 90 anys i troben en aquestes sessions una manera de mantenir viva la seva memòria i, alhora, la del poble.
“Lloret ha crescut molt en els últims anys —diu Orri—, i aquest és un punt de trobada on retroben la gent de tota la vida.”
Una de les participants més actives és Maria Teresa Casas, que hi va arribar fa quinze anys després de visitar una exposició. “Quasi tothom és del poble i ens coneixem de sempre. És com una família”, explica. Nascuda el 1940, assegura que ha vist el canvi radical de Lloret i se sent part d’un llegat que cal preservar. “Si no és per coses urgents, al metge ja li dic que no em posi visites a aquella hora”, diu rient.
Records que es transformen en història
També hi ha qui ha volgut aportar part del seu arxiu personal. Jordi Bonet, que fa gairebé una dècada que forma part del grup, va començar per curiositat i s’hi va quedar per l’ambient. “Aprens coses, veus fotos que mai havies vist i, a més, pots aportar-hi les teves. Jo mateix vaig portar fotos dels meus pares i pel·lícules antigues”, explica.
La Cristina Monfulleda, una altra de les integrants, recorda amb afecte els companys més veterans que ja no hi són. “Hi havia gent molt gran, però amb una lucidesa increïble i amb records valuosíssims. La seva aportació és un reconeixement per a tots.”
Tot i la importància del que fan, la majoria no se’n consideren protagonistes. “Ho fem perquè ens agrada. Si després això serveix per a una recerca o per a un estudiant, fantàstic”, diu Monfulleda.
Celebrar el passat, viure el present
El bon ambient del grup fa que no tot sigui feina. Sovint, quan arriba la festa major o algun aniversari, organitzen el que ells anomenen una “celebration”, amb coca i refrescos. Són moments de germanor que reforcen els vincles entre els participants.
Els Amics de l’Arxiu van començar el 2008 amb vuit persones. Amb el temps, el grup va créixer fins a arribar a la quarantena, i actualment es manté amb una vintena de membres fidels. Disset anys després, el seu esperit continua intacte: preservar el record d’un poble que canvia, però que no vol oblidar-se de si mateix.
A Lloret, la història no només s’escriu: es recorda, es comenta i es comparteix. I en cada fotografia identificada, hi ha una vida, un nom i un tros de la memòria col·lectiva que torna a respirar.
