L’Ajuntament de Terrassa ha aprovat una interlocutòria d’urgència que prohibeix les adopcions o acollides de gats negres entre l’1 d’octubre i el 10 de novembre per “prevenir possibles situacions de risc derivades de supersticions, rituals o usos irresponsables”. La mesura arriba per iniciativa de col·lectius animalistes i connecta amb creences ancestrals sobre el simbolisme fosc dels felins.
Segons la resolució municipal de l’Ajuntament de Terrassa a què ha tingut accés l’ACN, la prohibició d’adopció de gats negres estipulada pel consistori és “temporal i excepcional” i no suposa una discriminació basada en el color, sinó una protecció addicional orientada al benestar dels animals.
Actualment, al CAAD (Centre d’Atenció d’Animals Domèstics) de Terrassa hi ha més d’un centenar de gats, al voltant d’una dotzena dels quals són negres. En el període restringit, només s’aprovaran adopcions en casos “degudament justificats i valorats” per l’equip tècnic, sempre que hi hagi garanties de seguretat i un historial fiable de la persona sol·licitant.
La mesura respon a peticions de diverses associacions animalistes que alertaven sobre un possible augment de sol·licituds sospitoses en dates pròximes a Halloween, i amb l’objectiu de protegir els felins de pràctiques perilloses motivades per supersticions o creences esotèriques.
Fonts policials expliquen que no tenen constància d’actes macabres amb gats en els últims anys a Catalunya —no obstant això, la preocupació continua vigent per comportaments anecdòtics o puntuals en altres zones de l’estat.
Simbolisme del gat negre al llarg de la història
El gat negre ha estat objecte de mites, supersticions i persecucions. A l’edat mitjana, es creia que les bruixes podien transformar-se en felins negres, i en moltes cultures europees el pas d’un gat negre es relacionava amb la mala sort. Aquest simbolisme va ser reforçat per la propaganda eclesiàstica i literària durant segles.
A l’imaginari occidental modern, el gat negre esdevé un emblema recurrent del misteri, el sobrenatural i la foscor. Aquesta simbologia, encara que en gran part cultural i narrativa, pot generar pràctiques contemporànies —o almenys temudes— d’explotació en contextos festius com Halloween.
Rituals foscos i pràctiques relacionades
En certs rituals ocultistes arreu del món (especialment en pràctiques clandestines de “turisme espiritual”), s’han denunciat sacrificis d’animals com a ofrenes a entitats sobrenaturals. No és fàcil trobar dades fiables ni confirmades, però aquests relats contribueixen a alimentar l’angoixa de comunitats locals.
En tradicions paganes i neopaganes, certes cerimònies nocturnes celebren el pas entre mons (viva la línia entre vius i morts). Tot i que no impliquen maltractament animal, el simbolisme coincideix: la nit, la foscor, l’ombra i els elements naturals (foc, aigua, plantes) són protagonistes.
En diverses llegendes urbanes, s’assegura que els felins negres són utilitzats com a “actius” rituals per representar entitats fosques. Aquest tipus de llegendes —que sovint no tenen suport empíric— poden generar por i comportaments preventius en comunitats que les prenen seriosament.
En alguns rituals místics, es “ressequen” objectes o animals negres per simbolitzar l’absorció del mal o l’energia negativa. Encara que pocs rituals formals comparteixen aquestes pràctiques, la idea que un objecte sigui “absorbent del negre” existeix en certes cultures espirituals.
La mesura de Terrassa no assumeix que aquests rituals estiguin passant a la ciutat —cap organisme ha reportat casos greus recentment— però es basa en una combinació d’alerta comunitària, responsabilitat preventiva i consciència dels riscos simbòlics.
La intervenció de Terrassa simbolitza un punt d’inflexió entre superstició i política de protecció animal. El seu gest, tot i tenir un component preventiu, ens obliga a preguntar-nos quin és el límit entre la por ancestral i la necessitat de protegir éssers que, per la seva simbologia, poden convertir-se en víctimes.
A mesura que la societat s’enfronta amb el desconegut —fos a la nit de Halloween, pel magnetisme del misteri o per l’atracció cap a l’ocult—, és imprescindible que la informació pública sigui responsable i contextualitzada. Aquesta mesura de Terrassa pot servir de precedent: no per justificar prohibicions arbitràries, sinó per obrir el diàleg sobre com protegir éssers vius davant de creences antigues, i com construir una cultura basada en el respecte i la precaució, no en la por.
