Una investigadora de la UB troba a la biblioteca de l’Abadia un text desconegut del diplomàtic portuguès Francisco Botelho de Moraes, que retrata Cristòfor Colom com a heroi polític en plena guerra de Successió
ELa biblioteca de l’Abadia de Montserrat amaga encara tresors literaris. La investigadora postdoctoral de la Universitat de Barcelona (UB) Claudia García-Minguillán hi ha descobert l’únic manuscrit conegut del poema èpic El Nuevo Mundo, obra del poeta i diplomàtic portuguès Francisco Botelho de Moraes e Vasconcelos (1670-1747). El text, datat a començaments del segle XVIII, havia passat inadvertit als investigadors malgrat constar com una referència breu en un catàleg elaborat pel pare Alexandre Olivar el 1977.
Segons la UB, es tracta d’una troballa “totalment inèdita” i de gran valor filològic i històric: seria la primera obra èpica escrita en castellà amb Cristòfor Colom com a protagonista. El document, d’uns trenta-nou folis, presenta nombroses diferències respecte a l’edició impresa de 1701, amb passatges censurats o modificats per raons ideològiques, fet que n’augmenta l’interès.
Barcelona, 1701: una ciutat entre la cultura i la guerra
El context de redacció del poema —la Barcelona de 1701, a les portes de la guerra de Successió— és clau per entendre l’abast del descobriment. Botelho de Moraes, vinculat als cercles austriacistes i a la fundació de l’Acadèmia dels Desconfiats (embrió de l’actual Reial Acadèmia de Bones Lletres), utilitza la figura de Colom com a símbol polític dels partidaris de Carles d’Àustria. L’autor volia enllaçar la “gesta colombina” amb els valors de llibertat i expansió cultural que defensaven aquells cercles.
Tot i estar escrit en castellà, el poema segueix models èpics clàssics de la tradició llatina i italiana, amb una estètica que busca competir amb els cànons de l’època. Els experts apunten que l’ús del castellà respon a una voluntat d’intervenir en el debat cultural de la monarquia hispànica, més que no pas a una opció lingüística neutra.
Un manuscrit oblidat als prestatges de Montserrat
El manuscrit s’ha mantingut fora dels circuits de recerca durant dècades. Mai no s’havia digitalitzat ni transcrit, i la seva autoria no constava de manera explícita en cap base de dades moderna. García-Minguillán, que treballa al Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB amb un contracte Juan de la Cierva, el va localitzar revisant materials d’arxiu per al seu projecte sobre la circulació de textos barrocs a Catalunya.
Ara el document serà objecte d’una edició crítica i d’un estudi monogràfic que analitzarà les motivacions polítiques, literàries i culturals de Botelho de Moraes i els mecanismes de censura literària en la Barcelona barroca.
Un projecte internacional per recuperar la memòria literària
L’estudi d’El Nuevo Mundo s’inscriu en un projecte de recerca més ampli amb el suport del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, el Servei Alemany d’Intercanvi Acadèmic (DAAD) i la Fundació Calouste Gulbenkian. L’objectiu és reconstruir les xarxes culturals i diplomàtiques del primer set-cents i rescatar obres oblidades que expliquin la complexa relació entre cultura, política i poder al sud d’Europa.
Amb aquesta troballa, l’Abadia de Montserrat, que celebra el mil·lenari de la seva fundació, torna a demostrar que és molt més que un espai de fe i espiritualitat: és també un centre de preservació de la memòria cultural europea, on encara poden aparèixer peces que reescriguin la història literària.
