El Barça femení debuta amb un 7-0 demolidor contra el Bayern de Munic i envia un avís a Europa. Al programa Més que un Onze, Sarita Figueras dissecciona el partit, el paper de la Masia i l’efecte Aitana.
El retorn de Més que un Onze ha coincidit amb una nit que farà parlar: el 7-0 del Barça femení al Bayern de Munic a l’estrena de la Champions. Un resultat “més propi de Lliga que no pas d’Europa”, com admet la col·laboradora del programa Sarita Figueras, que posa en context l’abast de la golejada: davant hi havia un Bayern amb noms de pes, però l’ofensiva blaugrana i la pressió alta van trencar el partit de bon començament.
Figueras destaca la rellevància del primer gol: “aquest golàs va obrir el camí per a una nit màgica”, i situa Esmee Brugts com una de les futbolistes en millor estat de forma. La neerlandesa, apunta, ha fet un pas endavant en profunditat i arribada, i s’hi afegeix el pes habitual de referents com Aitana, Alexia i Patri. “La faceta d’anar i fer gols des del lateral està marcant la diferència”, resumeix.
Roma a l’horitzó i una Lliga amb ritme alt
Mirant el calendari, el Barça visitarà la Roma el 15 d’octubre. L’anàlisi del programa és clara: si la diferència competitiva vista amb el Bayern es repeteix, el conjunt italià no hauria de ser un obstacle majúscul. El context europeu també juga a favor: “Els equips de la Lliga femenina han començat forts i això es nota a fora”, diu Figueras, advertint que “no hi ha fórmules matemàtiques al futbol”.
Pel que fa a la Lliga, el Barça governa amb autoritat, sense cedir punts i amb un coixí ja significatiu respecte del segon classificat. El 2-0 davant l’Espanyol s’assenyala com una excepció que confirma la regla: algun partit amb entrebancs segur que hi serà, però el patró és de domini aclaparador. El debat, tanmateix, existeix: “Hi ha qui troba avorrit veure tanta diferència”, admet Figueras. La solució no passa per abaixar el nivell blaugrana, sinó per reforçar la base dels clubs rivals, la promoció i l’atractiu de la competició: “La Lliga F és forta, però encara no es visibilitza com l’anglesa. Cal inversió i projecció.”
Pere Romeu i la via Masia
Un dels fils argumentals del primer programa és l’aposta de Pere Romeu per una plantilla més curta i un ús més decidit dels recursos de la casa. El tècnic ha obert la porta a rotacions i minuts reals per a les joves que pugen. Figueras posa nom i cognoms a dues futbolistes que l’estan convencent: Clara Serrajordi i Aïcha Cámara, ja amb dorsal del primer equip. L’objectiu és arribar a la primavera amb tothom connectat i un pla de joc repartit: “No vols arribar a la final de temporada sense proves; cal que totes se sentin preparades.”
A dins del vestidor, l’equilibri de jerarquies també hi compta. La convivència entre les grans estrelles i les joves es descriu com a sòlida: “Són professionals i molt madures. Hi ha una cohesió real: expertesa, talent emergent i molta humilitat.”
Aitana, tercera Pilota d’Or seguida i el pes d’Alexia
L’altra gran notícia del capítol és la tercera Pilota d’Or consecutiva d’Aitana. Al Més que un Onze se’n reivindica l’efecte amplificador: “La gala dona visibilitat. Les jugadores han de conèixer qui guanya i per què.” Figueras recorda els mèrits de l’any d’Aitana i admet que el duel amb Mariona va ser ajustat, però es decanta per la migcampista blaugrana. També subratlla el Premi Kopa per a Vicky López, símbol de relleu generacional.
Pel que fa a Alexia, la diagnosi és diàfana: lideratge intacte i ambició renovada. Malgrat especulacions de mercat, la capitana continua sent “referent i aura del vestidor”. “Encara li queden anys de joc bo perquè es desafia constantment”, sentencia.
El que ve: Champions com a gran aparador
Sense Mundial, Jocs o Eurocopa enguany, el programa assenyala la Champions com a gran termòmetre per a reconeixements individuals. ¿Una quarta Pilota d’Or per a Aitana? “És capaç”, diu Figueras, tot afegint que Patri Guijarro també mereix estar a la cursa si la seva temporada té la visibilitat que toca. I si cal “repartir” glòria dins del vestidor, tampoc hi haurà queixes: “És bo que els èxits es comparteixin.”
La conclusió del primer Més que un Onze de la temporada és simple i contundent: el Barça ha començat fortíssim, amb marge de creixement i una columna vertebral que combina talent consolidat i Masia. El 7-0 al Bayern no és només un resultat, és un missatge.
