MÓN

La Comissió Europea reserva 600 milions per a les gigafactories d’IA

La Comissió Europea impulsa el programa ‘IA a la Ciència’ amb 600 milions d’euros per facilitar que empreses emergents i centres de recerca accedeixin a les futures gigafactories d’intel·ligència artificial. Móra la Nova aspira a acollir una de les cinc instal·lacions en competència amb més de 70 projectes d’arreu de la UE.

La cursa per convertir Europa en una potència mundial en supercomputació i intel·ligència artificial ha entrat en una nova fase. Brussel·les ha anunciat la reserva de 600 milions d’euros dins el programa Horizon Europe per garantir que start-ups, investigadors i centres tecnològics tinguin accés directe a les futures gigafactories d’intel·ligència artificial que la Unió Europea vol impulsar els propers anys.

Aquest nou paquet de finançament forma part de l’estratègia ‘IA a la Ciència’, presentada aquest dimecres per la Comissió Europea, que busca situar el continent “al capdavant de la recerca científica” en el camp de la intel·ligència artificial. La iniciativa complementa el gran projecte per construir entre quatre i cinc gigafactories d’IA repartides entre diversos estats membres, amb l’objectiu de reduir la dependència tecnològica d’actors externs i garantir la sobirania digital europea.

Entre les candidatures presentade, amb un total de 76 propostes provinents de 16 països, hi figura el projecte que proposa ubicar una de les instal·lacions a Móra la Nova, a la Ribera d’Ebre. Si prospera, el projecte requerirà una inversió público-privada d’uns 5.000 milions d’euros, segons el govern espanyol.

Tot i que les propostes ja s’han fet públiques, les converses entre la Comissió, els promotors i els estats membres encara no s’han iniciat. Brussel·les preveu obrir la convocatòria oficial a finals de 2025, amb la selecció definitiva de les ubicacions durant el 2026.

Cap a una Europa científica més competitiva

L’estratègia ‘IA a la Ciència’ no s’atura en la creació d’infraestructures. La Comissió també es compromet a doblar la inversió en intel·ligència artificial dins l’Horizon Europe fins als 3.000 milions d’euros anuals. Paral·lelament, s’ha anunciat el programa ‘Escollir Europa’ (Choose Europe), amb 58 milions d’euros destinats a atreure i retenir talent científic dins la Unió.

La vicepresidenta executiva de la Comissió, Henna Virkkunen, ha destacat que la iniciativa ja ha despertat “més de 200.000 milions d’euros en inversions potencials”, deu vegades més que la quantitat que Brussel·les vol mobilitzar inicialment. “Europa té la capacitat de liderar aquesta revolució, sempre que garantim que el coneixement i la infraestructura romanguin a casa nostra”, ha afirmat des d’Estrasburg.

A més, la Comissió ha presentat la nova estratègia ‘Aplicació de la IA’, amb un pressupost addicional d’1.000 milions d’euros per promoure l’adopció d’eines d’intel·ligència artificial en àmbits clau com la salut, l’energia, la mobilitat, la defensa o l’agroalimentació. “Volem que la IA sigui una eina al servei del benestar social i de l’eficiència pública”, resumeix l’executiu comunitari.

Un canvi d’escala per a la indústria europea

Actualment, només el 13% de les empreses europees fan servir intel·ligència artificial de manera habitual. L’objectiu de la Comissió és elevar aquesta xifra fins al 75% l’any 2030, una fita que requerirà, segons Virkkunen, “no només infraestructura, sinó també confiança, formació i marcs ètics robustos”.

La iniciativa també pretén reduir la dependència de les grans tecnològiques estrangeres. Davant la possibilitat que gegants dels Estats Units o la Xina monopolitzin el sector, Brussel·les assegura que donarà preferència a empreses europees en la contractació pública i recorda que la Llei de Mercats Digitals ja limita els abusos de posició dominant de les conegudes big tech. “Volem un mercat obert, però just”, ha remarcat Virkkunen.

Per a Catalunya, el projecte de Móra la Nova suposaria una aposta de primer nivell per situar el territori dins del mapa europeu de la supercomputació i la recerca en IA. Si prospera, podria transformar la Ribera d’Ebre en un nou pol tecnològic del sud d’Europa, amb un fort impacte en innovació i ocupació qualificada.

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back to top button