El president de la Generalitat anuncia un pla per mobilitzar sòl públic i construir 210.000 pisos en 15 anys, mentre demana a ERC i Comuns que s’asseguin a negociar uns pressupostos per al 2026. “Sols no ho podem fer”, adverteix.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha aprofitat el debat de política general al Parlament per desplegar el seu full de ruta i marcar les prioritats del seu govern per a l’any vinent. Entre els eixos centrals, destaca la crisi de l’habitatge, que ha definit com “el principal repte de país”, i per la qual proposa un acord transversal per posar en circulació 210.000 nous habitatges en els pròxims 15 anys.
“Cal un acord de país per fer aflorar terrenys on puguem construir i donar resposta a l’emergència” de l’habitatge, ha dit Illa, que ha subratllat la necessitat de “posar a disposició de la societat el sòl infrautilitzat o bloquejat” i coordinar totes les administracions per donar-hi sortida. Segons el president, aquesta mobilització de sòl permetria sumar 210.000 habitatges nous al parc existent, amb un ritme de 14.000 anuals.
El cap de l’executiu ha destacat que l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya jugaran un paper clau en aquest desplegament. “No podem permetre que hi hagi terrenys públics sense ús mentre tanta gent no pot pagar un lloguer digne”, ha remarcat Illa. El pla inclou la cessió temporal de sòl públic a promotors socials i cooperatives, així com la simplificació de tràmits urbanístics per agilitzar-ne la construcció.
“L’habitatge és el principal dret social pendent a Catalunya. No podem continuar gestionant-lo amb pegats. Cal un compromís de país, un pacte entre institucions, partits i societat civil.”
Pressupostos i finançament: “Sols no ho podem fer”
Després d’abordar el problema de l’habitatge, Illa ha passat a la seva segona gran prioritat: aconseguir uns pressupostos per al 2026. Ha fet una crida directa a ERC i als Comuns perquè repeteixin la col·laboració que va permetre la seva investidura i, més recentment, l’aprovació de diversos projectes de llei.
“Tota acció de govern necessita un pressupost per ser desplegada”, ha remarcat Illa, afegint que “complir íntegrament els compromisos adquirits implica aprovar uns bons comptes”.
“Sols no ho podem fer. Caldrà consensuar el pressupost i treballarem, quan arribi el moment, en això. La meva prioritat és tenir uns bons pressupostos com més aviat millor”, ha insistit.
El president ha volgut recordar que, com a líder del PSC, ell mateix i el seu grup parlamentari van actuar amb responsabilitat durant les legislatures anteriors, la qual cosa permet tirar endavant els comptes en moments de bloqueig. “Crec que tinc certa legitimitat per demanar-ho, en atenció al capteniment que hem tingut aquests anys”, ha apuntat.
Un nou model de finançament per a Catalunya
Conscient que el finançament singular és una de les claus per convèncer ERC de donar suport als comptes, Illa ha assegurat que el seu govern ja treballa intensament en aquesta carpeta i que “quan estiguin enllestits els treballs” farà pública “una proposta concreta”.
“El finançament és un compromís troncal del meu Govern. No és senzill, però ja hem assolit algunes fites”, ha dit. Illa ha defensat que la negociació amb el govern espanyol es fa “des de la serenor, sense anar contra ningú” i ha avançat que valorarà totes les propostes “pel contingut i pel capteniment que hagin tingut en els darrers anys els qui les presentin”.
Fonts del Departament d’Economia apunten que el nou model proposarà una recaptació pròpia més gran per a la Generalitat, especialment en impostos vinculats al territori i a la transició ecològica, amb un mecanisme d’equitat territorial “que garanteixi la corresponsabilitat fiscal”.
Convivència, immigració i cohesió social
En un dels fragments més aplaudits del debat, Illa ha defensat el model de convivència i integració a Catalunya, advertint dels riscos dels discursos d’odi. “Catalunya ha canviat a millor. Està més cohesionada, més unida i més previnguda per no deixar-se entabanar pels qui pretenen posar en risc la nostra convivència”, ha dit.
“La immigració ens fa ser un país millor. Ens enriqueix socialment, culturalment i econòmicament.”
El president ha estat clar a l’hora de rebutjar els missatges xenòfobs: “No caurem en la temptació dels discursos malintencionats que culpen la immigració de tots els mals, ni distingirem entre immigració bona o dolenta segons el color de la pell o el país d’origen”.
Illa ha anunciat que la seva principal resposta serà la Llei de Barris, que defineix com “la millor política pública transformadora” per reforçar la cohesió als municipis i combatre desigualtats. Aquesta llei, segons el Govern, s’implementarà progressivament en col·laboració amb els ajuntaments i prioritzarà zones amb vulnerabilitat urbana i social.
Més bombers i més metges: reforç dels serveis públics
El cap de l’executiu ha anunciat també un increment del 37% del cos de bombers en quatre anys, fins als 4.000 efectius, i la creació de 700 noves places per estudiar Medicina fins al 2031. “Tenim el deure d’enfortir els serveis públics i garantir que qui vol servir el país, ho pugui fer”, ha assegurat.
Segons Illa, aquestes mesures s’integraran en un pla global per millorar la resposta davant emergències, la cobertura sanitària i la planificació territorial del país.
Amnistia i retorn de Puigdemont
Illa ha obert el debat demanant l’aplicació “àgil i efectiva” de la llei d’amnistia, validada pel Tribunal Constitucional, i ha afirmat que “en aquesta cambra falta gent: falten Carles Puigdemont i Lluís Puig”. El president ha insistit que el seu govern està “plenament compromès” amb la seva aplicació “perquè la normalitat institucional sigui completa”.
2 comentaris