MEDI AMBIENT

L’acidificació dels oceans supera el límit planetari: el Mediterrani, a la primera línia de risc

Els científics ja ho han confirmat: l’acidificació dels oceans ha traspassat el llindar segur per al planeta. Al programa Mon Verd de RAB Ràdio, el geòleg Ivan Sunyé ho explica amb claredat i una mica de preocupació

Després d’un estiu marcat per les onades de calor i els incendis, el planeta torna a mostrar signes d’alerta. Segons el geòleg Ivan Sunyé, “potser ha estat un dels pitjors estius de les últimes dècades”. A la península Ibèrica s’han cremat més de 400.000 hectàrees, i Portugal ha patit 270.000 hectàrees més de bosc destruït. “El més preocupant és que molts d’aquests incendis s’han donat en zones verdes, humides, que abans es consideraven segures”, apunta.

La combinació explosiva de calor, sequera i vent ha fet saltar totes les alarmes. “Els bombers ho defineixen com la regla del 30-30-30: més de 30 graus, menys del 30% d’humitat i vent de més de 30 quilòmetres per hora. Quan coincideixen aquests tres factors, el foc és imparable”, resumeix Suñé.

Però no tot queda a terra ferma. Els oceans, que cobreixen més del 70% del planeta, també pateixen un canvi accelerat. I és aquí on apareix un nou límit superat: l’acidificació oceànica.

Què és l’acidificació dels oceans i per què ens hauria de preocupar

Quan el diòxid de carboni, el CO₂, s’acumula a l’atmosfera, una part s’absorbeix al mar. Allà reacciona amb l’aigua i en baixa el pH, fent-la més àcida. Aquest procés sembla inofensiu, però té un efecte devastador en la vida marina. “El CO₂ dissolt canvia la química de l’aigua, reduint la presència d’ions de calci, imprescindibles per a moltes espècies”, explica el geòleg.

Coralls, caragols marins, cloïsses i altres organismes necessiten aquest calci per construir les seves closques o esquelets. Sense ell, es debiliten i tenen més dificultats per sobreviure. “És com si els haguéssim tret els maons amb què construeixen casa seva”, exemplifica Sunyé.

Però l’efecte dòmino va molt més enllà. Si cauen els petits organismes, s’ensorra tota la cadena tròfica marina, i això acaba afectant la pesca, l’alimentació humana i fins i tot la producció d’oxigen. “El fitoplàncton, que viu a la superfície dels oceans, és el veritable pulmó del planeta. Genera més oxigen que tots els boscos junts. Si l’aigua és massa àcida, no pot fer la fotosíntesi correctament. És així de simple”, alerta.

Coralls marins en perill pel canvi climàtic i la pujada de la temperatura de l'aigua.
Coralls marins en perill pel canvi climàtic i la pujada de la temperatura de l’aigua.

Set de nou límits planetaris superats

L’acidificació forma part del marc dels nou límits planetaris establerts pel Stockholm Resilience Centre, un grup d’experts que estudia la capacitat de la Terra per mantenir-se estable. D’aquests nou processos, set ja han estat vulnerats: el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, la contaminació química, l’alteració dels cicles del nitrogen i el fòsfor, l’ús insostenible de l’aigua dolça, la transformació del sòl i, ara, l’acidificació oceànica.

La bona notícia –recorda Suñé– és que alguns límits s’han pogut revertir. “Als anys 90, el forat de la capa d’ozó semblava un problema irresoluble. Però vam identificar els culpables, els aerosols i gasos CFC, i vam legislar. Ara el forat pràcticament ha desaparegut.” Per això, afegeix, “si entenem el que fem i hi actuem amb criteri científic, encara podem corregir el rumb”.

La triple crisi marina: temperatura, biodiversitat i plàstics

A l’acidificació s’hi suma el que Copernicus, el programa europeu d’observació de la Terra, defineix com la triple crisi dels oceans: augment de la temperatura, pèrdua de biodiversitat i contaminació per plàstics.

El mar mai havia estat tan calent. A l’estiu del 2025 es van assolir rècords històrics de temperatura superficial, especialment al Mediterrani. “Aquest augment altera els corrents marins, afebleix els ecosistemes i multiplica l’aparició d’espècies invasores”, detalla Sunyé.

Mentrestant, els plàstics es descomponen més ràpidament amb la calor i l’acidesa, generant microplàstics invisibles que acaben a la nostra cadena alimentària. “Com més petits són, més fàcilment interactuen amb les cèl·lules vives. No és natural, i encara no sabem del tot les conseqüències”, adverteix.

El Mediterrani, un mar en embut

El geòleg apunta també a la vulnerabilitat del nostre entorn més proper: “El Mediterrani és un mar gairebé tancat, amb una tassa d’evaporació altíssima i poca renovació d’aigua oceànica. És un autèntic amplificador del canvi climàtic.”

Fa uns set milions d’anys, quan el continent africà es va desplaçar cap al nord i va tancar l’estret de Gibraltar, el mar es va assecar gairebé del tot. Aquesta història geològica recorda, segons Suñé, que la seva estabilitat és fràgil. “Ara no s’assecarà, però la seva configuració fa que qualsevol alteració s’hi multipliqui: més calor, més contaminació, més estrès ecològic.”

Estat de com van quedar Cataroja, al País Valencià, després de la Dana del 2024
L’acidificació dels oceans supera el límit planetari: el Mediterrani, a la primera línia de risc - Font: RAB Ràdio

La DANA, un altre símptoma d’inestabilitat climàtica

La DANA (depressions aïllades a nivells alts) s’han convertit en un altre malson recurrent. “Són bosses d’aire fred que, en topar amb aire calent i humit del Mediterrani, provoquen pluges torrencials i destrosses”, explica Sunyé.

Aquesta tardor, el sud de Catalunya i el País Valencià han tornat a viure episodis extrems. “No és nou, però ara passen gairebé cada any. I quan et cau un aiguat d’aquesta intensitat, entens què vol dir emergència climàtica.” Les alertes de Protecció Civil han millorat, però encara falta cultura de prevenció i planificació. “Invertir en ciència i en sistemes d’avís anticipat estalvia milions i salva vides”, defensa.

Canviar hàbits, votar bé i recuperar el sentit comú

Preguntat per què pot fer cadascú, Sunyé és clar: “Cal actuar des de baix i des de dalt. La gent pot reciclar, usar menys plàstic, comprar al comerç local i repensar el consum digital; però també cal votar bé. No podem permetre que els negacionistes decideixin el futur del planeta.”

El missatge final és de realisme, però també d’esperança: “Ja hem vist que quan volem, som capaços de revertir processos globals. El forat de la capa d’ozó n’és la prova. Ara toca entendre, estudiar i actuar. El planeta encara ens dona marge.”

Mirant cap al futur

Mont Verd, el programa de natura i sostenibilitat de RAB Ràdio, tanca l’episodi anunciant el pròxim tema: el debat sobre les centrals de biogàs a les comarques de Lleida. “En parlarem amb calma, amb pros i contres”, diu Sunyé. “El que és clar és que haurem d’aprendre a conviure amb els límits del planeta si volem continuar-hi vivint.”

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back to top button

This will close in 0 seconds