El locutor mexicà alerta a RAB Ràdio del perill que la intel·ligència artificial deshumanitzi la locució i reclama una regulació urgent per protegir els professionals del sector
En una nova entrega de Connexió, el programa de RAB Ràdio que enllaça Catalunya amb el món, la periodista Míriam Aymamí va conversar amb el locutor mexicà Daniel Cubillo, una de les veus més reconegudes del país, sobre l’impacte de la intel·ligència artificial (IA) en la professió. Cubillo, amb dècades d’experiència en locució en ràdio i publicitat, va oferir una mirada crítica i compromesa sobre com les tecnologies de síntesi de veu estan transformant i amenaçant el sector.
Cada cop és més freqüent veure anuncis amb veus generades per intel·ligència artificial. Sona com una broma, però la gent ja no ho qüestiona. És preocupant perquè ens estem acostumant a sentir veus sense identitat ni emoció
Durant la conversa, el locutor va explicar que aquesta tendència s’ha expandit a una velocitat vertiginosa, sobretot a les xarxes socials, on molts anuncis es produeixen amb locucions automatitzades per reduir costos. Per il·lustrar-ho, Cubillo va fer sonar un espot propi en què contrasta una veu sintètica amb la d’un locutor humà per evidenciar la diferència de calidesa i credibilitat, perquè una veu humana, transmet valors, caràcter i intenció. Les veus amb intel·ligència artificial poden sonar netes, però no comuniquen res, no tenen ànima.
Un buit legal i una professió desprotegida
Tot i la magnitud del canvi, Cubillo va lamentar que no existeixi una regulació clara que protegeixi els drets dels locutors davant l’ús no autoritzat de les seves veus. “El problema és que no tenim un gremi fort ni un sindicat que ens agrupi”, va explicar.
Malgrat això, diverses associacions —com l’Associación Mexicana de Locutors Comercials (MELOC)— s’han unit a altres col·lectius audiovisuals per reclamar una legislació que estableixi criteris ètics i jurídics. Entre les propostes presentades al Congrés mexicà hi ha el que anomenen les “4C”: Consentiment, per garantir que cap veu s’utilitzi sense permís, crèdit, per reconèixer l’autoria de la veu, control, per permetre al locutor decidir quan i com es pot fer servir la seva veu, compensació, per assegurar una remuneració justa.
Cubillo va recordar un cas recentment polèmic que va actuar com a detonant: l’ús, per part de l’Institut Nacional Electoral (INE), de la veu del famós doblador Pepe Labat, mort el 2018, per promocionar una campanya institucional. “Van fer servir la seva veu com si res, sense permís, sense crèdit i sense pagar res a la seva família”, va denunciar. La indignació va provocar una manifestació al Monument a la Revolució i va arribar fins a la presidenta mexicana Claudia Sheinbaum, que va ordenar revisar la legislació sobre intel·ligència artificial aplicada a la veu.
La IA ja és aquí, però no pot sentir
Tot i reconèixer que la IA “ha arribat per quedar-se”, Cubillo considera que la veu humana manté avantatges insubstituïbles. “Una màquina pot imitar tons, però no pot comprendre el context cultural ni expressar emocions reals. No pot interpretar un personatge o entendre el pes d’una història”, va dir.
Segons ell, la intel·ligència artificial pot ser útil per a tasques mecàniques o informatives —com contestadors automàtics, assistents de veu o avisos de trànsit—, però és inadequada per a projectes creatius que requereixin dramatúrgia, matís o empatia.
“No és el mateix com parla algú de Tepito, de Guerrero o del Perú. La IA no pot captar aquestes diferències culturals. La interpretació humana continua sent insubstituïble”, va remarcar.
Una reflexió per al futur de la comunicació
Cubillo també va alertar que els oients han estat “entrenats” durant anys per acceptar veus artificials. “Hem arribat a un punt en què la mateixa veu robòtica anuncia una cervesa, un cotxe o un condomini. I ningú diu res. Ens hem tornat indiferents a la manca d’emoció.”
Per al locutor, aquesta indiferència és un símptoma d’un canvi cultural profund: “La tecnologia avança més de pressa que la consciència crítica del públic. Si no reaccionem, acabarem vivint en un món sense veus humanes, només amb veus de màquina.”
La conversa, que forma part de la sèrie d’entrevistes Connexió de RAB Ràdio, va concloure amb un missatge d’alerta i esperança: “La veu humana no és només un so: és una presència. I això no es pot replicar digitalment.”
També et pot interessar:
- Doblatge: el repte de la intel·ligència artificial.
- El futur del doblatge en català: incertesa i resistència.
- Barcelona, líder europeu en inversió estrangera en intel·ligència artificial.
