L’Abadia celebra el seu Mil·lenari amb una mostra al Palau de la Cancelleria que reivindica la seva aportació a la cultura europea, la defensa de la llengua catalana i la vigència dels valors benedictins en temps convulsos. L’acte inaugural ha comptat amb el president Salvador Illa i l’Escolania del monestir català.
La capital italiana s’ha convertit, aquests dies, en l’epicentre de la commemoració d’un dels capítols més transcendents de la història cultural i espiritual catalana. L’Abadia de Montserrat ha inaugurat al Palau de la Cancelleria l’exposició “Montserrat, un mil·lenni: una contribució benedictina a la construcció d’Europa”, que posa en relleu mil anys de trajectòria monàstica i el paper que el santuari ha tingut en la configuració de la identitat catalana i europea.
Una mirada contemporània a un llegat mil·lenari
L’exposició, concebuda com una experiència immersiva, combina recursos tecnològics, audiovisuals i escenogràfics per transmetre l’essència dels valors benedictins: ora, lege, labora, rege te ipsum, in communitate. La mostra permet endinsar-se en racons habitualment vedats al públic, i ofereix testimonis que van des de persones anònimes fins a figures reconegudes internacionalment que han trobat en el monestir català un referent espiritual, cultural i social.
Segons els responsables del projecte, la intenció és presentar l’abadia amb un llenguatge adaptat als temps actuals, capaç d’arribar tant a un públic creient com a visitants interessats en la història, la cultura o el patrimoni europeu.
Un missatge d’actualitat en temps incerts
Durant l’acte inaugural, l’abat de Montserrat, Manel Gasch, va subratllar que el monestir és “un exemple de fidelitat a una manera d’entendre la vida i a una llengua”, i va garantir que l’Abadia continuarà al costat de Catalunya i del català, tal com ha fet sempre. Gasch també va reivindicar la necessitat de recuperar “l’estabilitat” en un món marcat per la incertesa i els canvis constants.
El comissari del Mil·lenari, el pare Bernat Juliol, va insistir que els valors benedictins són plenament útils per a la societat actual i que la seva vigència és especialment rellevant en moments de crisi.
Illa: “Catalunya no seria el mateix sense Montserrat”
El president de la Generalitat, Salvador Illa, va voler remarcar la dimensió universal de Montserrat, descrivint-lo com un espai que uneix espiritualitat, cultura i compromís cívic. “En un món amb preocupants signes de deshumanització, Montserrat encarna els valors que uneixen: justícia social, llibertat i solidaritat”, va afirmar. Illa també va destacar la tasca del monestir en la construcció d’una Catalunya oberta i inclusiva, que ha sabut projectar-se al món mantenint les seves arrels.
La consellera de Cultura, Sònia Hernández, així com representants de la cúria romana, també van ser presents a la cerimònia, que va culminar amb les veus de l’Escolania de Montserrat interpretant el Virolai, himne que des de fa segles simbolitza la vinculació entre el poble català i la muntanya santa.
Roma, punt neuràlgic del recorregut internacional
El Palau de la Cancelleria, cedit per la Santa Seu per acollir la mostra, és un edifici renaixentista declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El fet que Roma aculli aquesta exposició situa el Mil·lenari de Montserrat en l’agenda cultural i espiritual internacional.
Abans d’arribar a la capital italiana, l’exposició ja havia passat per Barcelona, París i el Parlament Europeu a Brussel·les. La previsió és que en els pròxims mesos torni a Catalunya perquè es pugui visitar a Montserrat, tancant així un cercle que uneix passat, present i futur.
Una projecció més enllà de la fe
Més enllà de l’àmbit estrictament religiós, Montserrat s’ha consolidat com un símbol d’identitat col·lectiva. El monestir ha estat escenari de resistència cultural i política en diversos moments de la història contemporània, i avui es reivindica com a referent de diàleg i pau. L’exposició no només commemora mil anys de vida monàstica, sinó que també convida a reflexionar sobre el paper de les comunitats en la construcció d’una Europa més cohesionada i respectuosa amb les seves diversitats.
