Un 20,8% dels barcelonins assenyalen l’habitatge com el problema més greu de la ciutat i un 16,1% com el seu principal maldecap personal. La inseguretat continua al capdavant del rànquing, però amb una lleugera davallada respecte a l’any passat.
Barcelona torna a situar l’habitatge al centre del debat ciutadà. Segons l’Enquesta de Serveis Municipals 2025, presentada aquest divendres per l’Ajuntament, la preocupació per accedir a un sostre digne ha crescut 8,5 punts en només un any, fins al 20,8% dels enquestats. Aquest salt confirma una tendència que s’ha accelerat la darrera dècada: fa deu anys només un 8% situava l’habitatge com a principal problema de la ciutat, mentre que ara ja s’acosta al 21%.
La inseguretat es manté, de moment, com a la primera font d’inquietud per al 26,5% dels ciutadans. Tot i això, baixa lleugerament respecte al rècord històric assolit el 2024. La fotografia que deixa l’enquesta és clara: Barcelona viu atrapada entre dues grans angoixes —seguretat i habitatge— que es reparteixen el lideratge de les preocupacions ciutadanes.
Habitatge, primer problema personal
Si bé la inseguretat és percebuda com el “problema més greu” de la ciutat, quan es pregunta pels maldecaps personals, la balança canvia. El 16,1% dels barcelonins afirma que el seu principal problema és l’accés a un habitatge, molt per davant del 13% que assenyala la inseguretat. L’increment és significatiu: 5,4 punts més que l’any passat i 10 punts més que el 2015.
El missatge és contundent: cada vegada més famílies veuen en primera persona com l’encariment dels lloguers i la precarietat dels contractes els afecten directament. De fet, el 81% dels qui viuen de lloguer ho fan amb contractes temporals, una xifra que no ha parat de créixer des del 2018, mentre que només un 16% gaudeix de contractes indefinits. La vinculació del problema de l’habitatge amb el turisme és evident: a més pisos turístics i més visitants, més pressió sobre el mercat immobiliari.
L’enquesta mostra també que un 7,4% dels ciutadans busca comprar habitatge i un 7,2% llogar-ne un. El preu màxim que estarien disposats a pagar els compradors se situa al voltant dels 283.000 euros, mentre que els llogaters fixen el llindar a 915 euros mensuals. Xifres lluny de la realitat del mercat, que sovint supera aquestes quantitats.
Altres preocupacions: neteja, turisme i immigració
Després de la inseguretat i l’habitatge, apareixen altres qüestions que preocupen els barcelonins. La neteja cau dos punts i mig però continua al podi. El turisme, amb un lleuger augment, i la immigració, amb un increment d’un punt, completen el rànquing dels problemes percebuts.
En paral·lel, la ciutadania fa sentir les seves demandes a l’Ajuntament: el 15,7% reclama millorar la seguretat i el 15,5% demana facilitar l’accés a l’habitatge. Són les dues prioritats indiscutibles per a la política municipal, que ha de respondre a aquestes urgències.
Gestió municipal i percepció de ciutat
La nota global que rep la gestió municipal millora fins al 6,4, la millor des del 2018. La satisfacció de viure a Barcelona arriba al 7,5, també en el seu màxim des del 2021. Els bombers i les biblioteques públiques continuen sent els serveis millor valorats, mentre que l’aparcament encapçala la llista de pitjors puntuacions.
Tot i la millora en les valoracions generals, gairebé la meitat dels ciutadans (47%) creuen que la ciutat ha empitjorat en l’últim any, mentre que només un 30% considera que ha millorat. Tanmateix, més de la meitat (51%) confien que la situació millorarà en el futur.
El català, en retrocès
Un altre indicador preocupant és la pèrdua de pes del català com a llengua habitual a la ciutat. Només un 35% dels ciutadans l’utilitza de forma preferent, set punts menys que fa deu anys. També el castellà baixa lleugerament (55%), mentre que augmenta fins al 10% la població que té altres llengües com a primera opció.
Polítics optimistes, veïns angoixats
En la presentació, la tinenta d’alcaldia Laia Bonet ha defensat que els resultats són “un aval al govern municipal” i ha remarcat la tendència positiva en la percepció ciutadana. Tot i això, ha reconegut que l’accés a l’habitatge és una emergència i ha reivindicat el “dret a quedar-se” a Barcelona.
El missatge oficial és optimista, però les dades mostren una altra cara: la ciutat viu una pressió creixent sobre el mercat residencial que es tradueix en angoixa personal i en la percepció que Barcelona és cada vegada menys habitable per a molts veïns.
