La primatòloga i conservacionista britànica Jane Goodall ha mort als 91 anys a Califòrnia, per causes naturals, mentre es trobava en una gira de conferències als Estats Units. El seu treball de camp a Tanzània va transformar la ciència i va inspirar generacions amb un missatge d’esperança i respecte pel planeta
Goodall va arribar amb només 26 anys al Parc Nacional de Gombe, sense formació acadèmica formal, i amb una llibreta i una paciència infinita. Allà va guanyar-se la confiança dels ximpanzés i va demostrar que fabriquen i utilitzen eines, que cooperen i mostren comportaments socials complexos. Uns descobriments que van enderrocar la frontera rígida que separava “l’humà” de “l’animal”.
Amb la seva manera d’observar i de posar nom a cada primat, Goodall va aconseguir fer visible que ells també tenen històries, vincles i emocions.
De la selva a l’activisme global
Després de més de dues dècades d’investigació a Tanzània, Goodall va fundar l’Institut que porta el seu nom i va convertir-se en una de les veus més influents en la defensa de la natura i la biodiversitat. A partir dels anys vuitanta, va deixar enrere l’observació de camp per recórrer el món amb conferències, llibres i campanyes.
La seva imatge més icònica, presa pel seu marit, el fotògraf Hugo van Lawick, la mostra amb un cadell de ximpanzé anomenat Flint. Aquella fotografia va simbolitzar un canvi de paradigma: els humans no som separats de la natura, sinó part d’ella.
“El llegat de Jane Goodall és immens. Ens ha recordat que els humans no som superiors, sinó que compartim el planeta amb altres éssers vius”, va escriure António Guterres, secretari general de l’ONU, en conèixer la notícia.
Una nena que somiava amb Àfrica
Nascuda a Londres el 1934, Goodall va mostrar interès pels animals des de petita. Als 4 anys va desaparèixer durant hores per espiar gallines i descobrir com ponien els ous. De petita repetia que volia viure a Àfrica per estudiar animals salvatges, un somni que la seva mare va encoratjar tot i les burles de l’època.
Quan finalment va viatjar a Kènia, va conèixer l’antropòleg Louis Leakey, que li va obrir la porta a un projecte únic: observar ximpanzés en llibertat. Malgrat les reticències del govern colonial britànic, que considerava “una idea estúpida” enviar una dona jove sola a la selva, Goodall va començar la recerca el juliol de 1960, acompanyada de la seva mare.
La manca de formació acadèmica va jugar-hi a favor: li va permetre mirar amb ulls nets, sense els prejudicis científics del moment.
Un llegat que queda
Amb més de seixanta anys dedicats als ximpanzés i a la defensa de la natura, Goodall deixa un llegat científic i humà immens. Des de l’etologia fins a l’educació ambiental, el seu missatge central era simple però radical: cada acció compta i cadascú de nosaltres pot marcar la diferència.
Des del nen de Burundi que li va preguntar si recollir un paper podia canviar el món fins als milions d’oients que va inspirar, Goodall va sembrar la idea que l’esperança és una força transformadora.
Jane Goodall ha mort als 91 anys, però la seva veu continua viva en cada gest que protegeix la natura.
