L’informe anual del servei europeu Copernicus confirma que el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la pol·lució impacten ja en tot l’oceà
Els oceans, que cobreixen tres quartes parts de la superfície de la Terra i produeixen la meitat de l’oxigen que respirem, estan en situació crítica. El darrer Informe sobre l’Estat de l’Oceà, publicat pel servei europeu de vigilància marina Copernicus, alerta que la “triple crisi planetària” de canvi climàtic, pèrdua de biodiversitat i contaminació ja afecta totes les aigües del planeta sense excepció.
L’informe, que es publica anualment des de fa vuit anys, analitza l’evolució recent de paràmetres com la temperatura, el nivell del mar, el volum de gel marí i els impactes sobre els ecosistemes. Les dades presentades enguany apunten a una situació cada vegada més alarmant i amb conseqüències directes per a la vida marina i humana.
Escalfament sense precedents
Segons l’estudi, la temperatura global de l’aigua del mar continua augmentant de manera constant i accelerada. A la primavera del 2024 es va assolir un rècord històric de 21 ºC, el valor més alt registrat fins ara. Les onades de calor marines són cada vegada més habituals i intenses: entre el 2023 i el 2024 se’n van registrar de “persistents i excepcionals”, afectant àmplies zones oceàniques.
Un altre indicador crític és el nivell del mar, que ha pujat 2,28 centímetres entre 1901 i 2024. Pot semblar poc, però els científics alerten que aquest increment ja genera impactes visibles en zones costaneres baixes, on viuen prop de 200 milions de persones. L’erosió, la salinització de terres agrícoles i el risc d’inundacions s’accentuen a mesura que el mar continua pujant.
El Mediterrani i l’Atlàntic nord-est, punts calents
Tot i que el fenomen és global, hi ha regions especialment vulnerables. El mar Mediterrani i l’Atlàntic nord-est pateixen anomalies tèrmiques per sobre de la mitjana mundial. De fet, en alguns punts de l’Atlàntic, durant el 2024 es van viure fins a 300 dies sota condicions d’onada de calor marina, un valor extrem que amenaça els ecosistemes locals i la productivitat pesquera.
La combinació d’escalfament i acidificació dels oceans està provocant canvis dràstics en la distribució de les espècies. Molts organismes es desplacen fora del seu hàbitat natural buscant aigües més fredes, i això genera noves espècies invasores en ecosistemes que no estan preparats per rebre-les. El resultat és un desequilibri ecològic amb conseqüències per a la pesca i per a la seguretat alimentària de milions de persones.
Els pols, en regressió accelerada
Un dels capítols més preocupants de l’informe és la situació als pols. A l’Àrtic, entre desembre del 2024 i març del 2025, es van registrar quatre mínims històrics de volum de gel marí. La diferència amb la mitjana climàtica va ser de 1,94 milions de quilòmetres quadrats menys de gel, una superfície equivalent a sis vegades Polònia.
A l’Antàrtida, el panorama no és millor. El 2024 va ser el tercer any consecutiu de baixa extensió de gel marí. Al febrer del 2025, la pèrdua respecte a la mitjana equivalia a 1,6 milions de quilòmetres quadrats, unes tres vegades la superfície de França. Aquesta reducció accelera l’escalfament global, ja que la desaparició del gel disminueix la capacitat de reflexió de la radiació solar.
Un recurs vital en perill
Més enllà de les xifres, Copernicus recorda la importància fonamental dels oceans: cobreixen el 75% del planeta, contenen el 97% de l’aigua i són responsables d’almenys el 50% de l’oxigen que respirem. Sense oceans sans, l’estabilitat climàtica, la biodiversitat i la vida humana es veuen greument amenaçades.
Per això, l’informe conclou amb una crida urgent als governs: cal reduir de manera dràstica les emissions de CO₂, restaurar els ecosistemes marins i reforçar les polítiques oceàniques tant a escala estatal com internacional. Només així es podrà frenar una degradació que ja és evident i que, de no actuar immediatament, serà irreversible.
2 comentaris