Bloquegen l’entrada del Park Güell en plena jornada mundial del turisme

Mig centenar de persones exigeixen un canvi de model davant la massificació i la privatització d’un dels espais més emblemàtics de Barcelona

Barcelona ha viscut aquest dissabte una protesta contundent contra el turisme massiu. Coincidint amb el Dia Mundial del Turisme, una cinquantena de veïns i activistes han bloquejat durant mitja hora l’entrada principal del Park Güell pel carrer Olot, just davant la icònica escalinata del drac de Gaudí. Amb pancartes i consignes clares, han posat el focus en la “turistificació” de la ciutat i en la necessitat d’aplicar mesures reals de decreixement.

Una acció simbòlica en un dels punts més saturats

Els convocants —entre ells el Consell Veïnal del Turó de la Rovira i l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic de Barcelona (ABDT)— van triar el Park Güell com a símbol del que denuncien: un espai públic convertit en negoci turístic. “No podíem deixar passar el Dia Mundial del Turisme sense assenyalar un dels racons més massificats de la ciutat”, va afirmar Daniel Pardo, membre de l’ABDT.

Durant trenta minuts, els manifestants van desplegar quatre pancartes amb missatges com “Decreixement turístic ja”, “Stop turistificació”, “Tanquem l’aixeta al turisme” i “No ens fareu fora de Barcelona”. També van cridar consignes de “Tourist go home”, van llançar una traca de petards, van ruixar alguns turistes amb pistoles d’aigua i van llegir un manifest on s’acusava les institucions de “fer propaganda de sostenibilitat mentre acceleren la massificació”.

Crítica directa a l’alcalde Collboni i la Generalitat

El manifest va carregar contra el discurs de l’alcalde Jaume Collboni, que s’ha presentat com a defensor d’un “turisme sostenible” i ha promès eliminar els pisos turístics el 2028. “No és cap decisió seva, sinó una llei de la Generalitat que encara no sabem com es concretarà”, van advertir els activistes.

També van qüestionar l’anunci del tancament de tres terminals de creuers al Port de Barcelona: “És una cortina de fum per tapar la construcció d’una megaterminal que mantindrà intacte el trànsit de creueristes”. El text va afegir que la figura del comissionat de turisme sostenible “no serveix per a res” i que, mentrestant, es dona suport a “macroesdeveniments elitistes” i a projectes “demencials” com l’ampliació de l’aeroport del Prat.

“Tot això es tradueix en precarietat laboral, expulsió dels veïns dels barris i una ciutat cada vegada més segrestada pel sector turístic”, concloïa el document.

“Tenim un parc privatitzat”

Un altre dels punts més criticats va ser la gestió del Park Güell, que des del 2013 funciona amb aforament limitat i accés de pagament per als visitants no residents. “El parc ja no és només turístic, és totalment turistitzat. S’ha convertit en un negoci i això és una privatització encoberta”, va remarcar Pardo.

Segons els veïns, el fet que només es pugui entrar lliurement amb un carnet de resident “és una anomalia en un parc públic”. Tot i la reducció recent a la meitat de l’aforament, els activistes consideren que “això no canvia res” i que l’única sortida és “reduir la pressió turística global sobre la ciutat, des de la Boqueria fins al Park Güell”.

Una protesta en un context de tensió creixent

La mobilització s’emmarca en un clima d’inquietud ciutadana per l’impacte del turisme massiu. Barcelona continua encapçalant els rànquings de destinacions més visitades d’Europa, amb xifres que superen els 12 milions de turistes anuals. La pressió sobre l’habitatge, l’espai públic i els serveis ha encès un debat que ja no és només polític, sinó també veïnal i social.

Entitats com l’ABDT alerten que, malgrat les promeses institucionals, el model econòmic continua pivotant sobre el turisme, i que la ciutat corre el risc de convertir-se en un parc temàtic. El bloqueig d’aquest dissabte al Park Güell és només l’últim episodi d’una cadena de protestes que s’han multiplicat en els darrers anys i que, lluny d’apagar-se, apunten a una escalada.

Els veïns han deixat clar que no es tracta només d’una acció puntual, sinó d’una crida a replantejar el futur de Barcelona: “No volem una ciutat al servei dels creuers ni dels touroperadors. Volem una ciutat per viure-hi, no per vendre-la”.