El 16 de setembre de 2005 va néixer el domini .cat després de dos anys treballant en la seva creació, esdevenint, així, el “primer domini representatiu d’una comunitat cultural a Internet”.
Ahir, 16 de setembre, es va celebrar l’aniversari del naixement de .cat, un domini al qual actualment ja estem molt acostumats, però que fa pocs anys que existeix. Amb la seva creació, la comunitat catalana va fer història, ja que va ser el primer que representava una comunitat cultural i lingüística al marge d’un estat. La idea de creació del .cat ve de més lluny, concretament quinze anys abans, el 1990.
Segons el president d’Accent Obert, Genís Roca, “Vint anys després, el .cat no és només un domini, és la veu digital de la nostra comunitat. Celebrem la trajectòria feta i ens preparem per continuar garantint que el català tingui un espai propi i reconegut a la xarxa, també en l’era de la intel·ligència artificial”.
Una mica d’història
Segons expliquen a la seva pàgina web, aquell any va ser el primer en què la gent va començar a preguntar-se per què els catalans no teníem un domini propi. No va ser fins al 2003, però, que va començar a transformar-se de la idea a la possibilitat real. Aquell any, ICANN, la institució que regula els dominis d’Internet, va obrir la possibilitat que les comunitats, tot i que no fossin països, poguessin obtenir-ne.
Arran d’aquesta oportunitat va néixer l’Associació puntCAT, que més endavant es transformaria en Fundació puntCAT i que, actualment, és Accent Obert. Des de l’associació, el març de 2004 van presentar la candidatura a ICANN. La proposta va tenir molt d’èxit, van rebre el suport de 98 entitats i associacions, 2.615 empreses i 65.468 particulars.
Finalment, l’abril de 2005, ICANN va anunciar l’inici de les negociacions amb l’Associació puntCAT per arribar a un acord per a crear el domini. Cinc mesos més tard, va néixer, finalment .cat. Des de la Fundació, van crear el primer domini, que era tan.cat. Tal com expliquen a la seva pàgina web, va ser “una broma dels enginyers de l’entitat”. A partir d’aquell 16 de setembre, .cat no ha fet més que créixer i ha rebut alguns premis i reconeixements com el Premi d’Honor Lluís Carulla el 2010; la Creu de Sant Jordi el 2018; un Reconeixement especial als premis Pompeu Fabra el 2018; i la Menció Honorífica de la Festibity el 2019.
Xifres i objectius
Des d’aquella primera pàgina web amb el domini .cat (tan.cat), han passat 20 anys i actualment hi ha més de 113.000 dominis actius i una taxa de renovació del 87%. Això, tal com apunten des d’Accent Obert, és senyal d’estabilitat i creixement, fet que “demostra un molt bon estat de salut i una adhesió social molt alta”. Actualment, el .cat és essencial per a la llengua i la cultura catalanes i com a reconeixement d’identitat d’empreses, entitats i projectes.
Aquesta iniciativa de l’aleshores Associació puntCAT va donar peu a què altres comunitats autònomes de l’estat espanyol decidissin crear els seus propis dominis. Galícia amb el .gal o Euskadi amb el .eus en són dos exemples clars. Tot i que segons Accent Obert no tenen xifres tan altes com el .cat tenen una taxa de creixement sòlida.
20 anys després de la creació, Internet ha fet passes molt grans i no té res a veure amb com era el 2005. És per això, que actualment cal marcar-se fites diferents que les d’aleshores. Des d’Accent Obert parlen de la necessitat que el .cat sigui “una peça estratègica davant els reptes de la intel·ligència artificial”, així com de “la concentració del mercat de dominis i la necessitat de garantir la ciberseguretat”.
Els reptes que busca assolir l’extensió és que actuï com a una infraestructura de defensa del contingut en català, assegurant que el coneixement i els continguts en la nostra llengua es trobin i siguin reconeguts i valorats tant per les persones com pels algoritmes. Cerquen anar més enllà de ser un símbol d’identitat i, tal com asseguren des d’Accent Obert, continuaran “defensant —en digital— la nostra manera de ser”.
