Les onades de calor poden tenir un impacte devastador a l’economia catalana: fins a 6.000 milions d’euros de pèrdues l’any 2029, segons un estudi de la Universitat de Mannheim i el Banc Central Europeu (BCE)
L’informe quantifica per primera vegada l’impacte macroeconòmic dels episodis extrems d’aquest estiu, i conclou que a Catalunya les pèrdues es multiplicaran per sis respecte al 2025, fins als 6.000 milions. A escala estatal, l’Estat espanyol encapçala el rànquing europeu de vulnerabilitat, amb unes pèrdues estimades de 12.000 milions a curt termini (2025) i de 34.000 milions a mitjà termini (2029). En termes relatius, equivaldria al 0,8% i al 2,4% del VAB estatal.
Una factura climàtica creixent
Aquestes xifres arriben després d’un estiu marcat per onades de calor, sequeres i inundacions que, segons l’estudi, han afectat una quarta part de les regions europees. El cost macroeconòmic és de 43.000 milions a curt termini (2025) i de 126.000 milions fins al 2029.
La doctora Sehrish Usman, de la Universitat de Mannheim, alerta que les estimacions oficials tendeixen a quedar curtes: “Els costos reals es manifesten de manera lenta i acumulada, perquè afecten les vides i els ecosistemes per canals que van molt més enllà de l’impacte immediat”. A més, el càlcul no inclou l’impacte dels incendis forestals, especialment intensos aquest estiu a la Mediterrània.
El sud d’Europa, la zona més exposada
El sud del continent és el més castigat per les onades de calor i la manca d’aigua. L’Estat espanyol, Itàlia i Grècia encapçalen el mapa de vulnerabilitat, mentre que països del nord com Dinamarca o Suècia registren danys menors. Així i tot, l’informe avisa que la freqüència i intensitat d’inundacions al centre i nord d’Europa està augmentant, amb un cost econòmic cada cop més significatiu.
En el cas català, les pèrdues de 6.000 milions el 2029 equivalen al 2,2% del VAB del 2024. És una proporció gairebé tan alta com la de l’Estat espanyol en conjunt, cosa que confirma la forta exposició del territori.
El debat polític sobre el 2040
Les conclusions arriben a les portes d’una decisió clau: el dijous 18 de setembre, els ministres de Medi Ambient de la UE debatran l’objectiu climàtic del 2040. La Comissió Europea proposa una reducció del 90% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle respecte als nivells de 1990. Per ser aprovada, la mesura haurà de superar el filtre del Consell de la UE i del Parlament Europeu.
Els investigadors insisteixen que la discussió no pot limitar-se a les emissions. “Necessitem inversions urgents en adaptació climàtica”, adverteixen, tot apuntant a mesures com l’adaptació urbana davant la calor, la gestió eficient de l’aigua i el reforç de les infraestructures.
Adaptar-se o pagar més
La conclusió és contundent: els desastres naturals ja costen milers de milions d’euros cada any i la factura creixerà ràpidament. El 2024, les pèrdues econòmiques directes de tots els desastres naturals a Europa van ser de 31.000 milions. En canvi, les projeccions per al 2029 només en relació amb onades de calor ja tripliquen aquesta xifra.
El missatge és clar: sense reducció d’emissions ni polítiques d’adaptació, Catalunya i el conjunt del sud d’Europa afronten un impacte econòmic que amenaça la seva competitivitat i el benestar de les societats.
