El comissari europeu d’Indústria qüestiona el model de la planta d’Ebro/Chery a la Zona Franca i reclama acords amb Pequín per garantir un mínim de components europeus en els vehicles
Europa ha tornat a ser l’escenari d’un avís contundent sobre el futur de la indústria automobilística catalana. Stéphane Séjourné, comissari europeu d’Indústria, ha posat en dubte la utilitat real d’iniciatives com la fàbrica d’Ebro/Chery a Barcelona, que actualment rep vehicles preassemblats de la Xina i els acaba de muntar per a la seva venda al mercat europeu. Segons el polític francès, aquest model genera llocs de treball, sí, però de “baixa qualitat” i sense repercussió significativa en el teixit productiu del continent.
El debat no és nou. La Unió Europea i la Xina mantenen des de fa anys una pugna comercial marcada per les mesures proteccionistes i els aranzels creuats. L’últim capítol és l’impost provisional xinès del 62% sobre el porc europeu, resposta als gravàmens comunitaris contra els vehicles elèctrics del gegant asiàtic. En aquest context, Séjourné aposta per un gir d’estratègia: abandonar la guerra aranzelària i establir acords intel·ligents amb Pequín.
Quotes i obligacions de producció
L’objectiu del comissari és clar: que Europa aprofiti la tecnologia xinesa, però que no en depengui completament. Per això proposa fixar quotes de producció i establir un mínim del 60% de components europeus en els cotxes fabricats dins de la UE. La fórmula recorda la que la Xina va utilitzar dècades enrere: primer absorbir coneixement tecnològic europeu, després desenvolupar indústria pròpia i finalment competir al mercat mundial.
“Ho van fer amb França en el camp nuclear i ara exporten tecnologia arreu del planeta”, recorda Séjourné. “No veig perquè nosaltres no podem aplicar el mateix model”, afegeix.
El cas d’Ebro i Chery a Barcelona
L’any passat, la xinesa Chery va arribar a un acord amb EV Motors —propietària de les marques Ebro i BTech— per ocupar l’antiga planta de Nissan a la Zona Franca. L’operació va ser presentada com un salvavides per als treballadors acomiadats i una oportunitat per mantenir viu un espai industrial estratègic.
Avui, bona part de la plantilla està formada per antics empleats de Nissan. Els models que surten de la cadena són l’Ebro s700 i l’Ebro s800, amb la previsió que en els pròxims mesos s’hi incorporin vehicles de la marca Chery. De moment, però, la major part del procés depèn de la plataforma i dels components arribats de la Xina.
Durant el viatge oficial del president Salvador Illa a Pequín, Chery va anunciar l’obertura d’un centre de recerca i desenvolupament a Cornellà de Llobregat. Una aposta que podria incrementar el pes de la producció local i la generació de coneixement al territori, però que encara es troba en fase inicial.
El debat sobre el valor afegit
La crítica de Séjourné posa sobre la taula un debat incòmode: fins a quin punt aquest tipus d’acords industrials són realment beneficiosos per a Europa? D’una banda, permeten mantenir llocs de treball i evitar la desertització industrial de zones com la Zona Franca. De l’altra, però, poden convertir el continent en un simple taller de muntatge amb escassa aportació tecnològica pròpia.
Per al comissari, la resposta demana exigir un percentatge mínim de producció i recerca d’origen europeu. Només així es pot garantir que el sector automobilístic del continent mantingui competitivitat i no quedi supeditat a les decisions de Pequín.
Pressions internacionals
La proposta de Séjourné arriba en un moment delicat. Els Estats Units pressionen la Unió Europea perquè endureixi les mesures contra la Xina com a manera indirecta de pressionar Rússia en la guerra d’Ucraïna. Però el francès insisteix que Europa ha de seguir el seu propi camí i pensar en clau estratègica: “Hem de ser més intel·ligents en la relació amb la Xina”.
Un comentari