Va néixer el 2005 com una pàgina web per connectar catalans a Dublín i avui és una xarxa global amb prop de 15.000 membres repartits per 149 països. Amb motiu dels seus 20 anys, Catalansalmon fa balanç d’una trajectòria que ha contribuït com cap altra a mantenir viva la catalanitat a l’exterior.
Durant el segle XIX, quan les circumstàncies socials i polítiques van empènyer milers de catalans a emigrar, van néixer entitats com la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya a Cuba (1840) o l’Associació Catalana de Socors Mutus Montepío de Montserrat, a l’Argentina (1857). Els centres i casals catalans es van escapar arreu com a llocs d’acollida i aixopluc per als catalans que cercaven una vida millor lluny de casa.
A començaments del segle XXI, el món havia canviat completament, però milers de catalans continuaven emigrant per iniciar projectes personals i professionals a tots els racons del planeta. La realitat havia canviat, la Catalunya Exterior és diferent, però les necessitats d’establir connexions amb altres catalans de la diàspora eren les mateixes que fa 100, 150 o 200 anys.
Quan el setembre de 2005 es va posar en marxa una modesta web anomenada CatalansaDublin.com, ni els seus fundadors s’imaginaven que dues dècades més tard es convertiria en una de les principals xarxes de catalans a l’exterior. L’embrió del projecte, impulsat per l’informàtic Sergi Marzabal amb l’ajut inestimable de Josep Arnau, volia cobrir una necessitat concreta: posar en contacte catalans residents a Dublín. Però allò que va començar com un fòrum local va evolucionar ràpidament en Catalansalmon.com, una comunitat virtual internacional amb 483 webs locals, uns 15.000 membres registrats i una presència digital en 149 països del món.
Aquest 2025, la comunitat celebra els seus 20 anys de vida, consolidada com una iniciativa pionera i autosuficient que ha sabut adaptar-se als temps digitals i mantenir l’esperit col·laboratiu original. Més enllà dels números, el valor de Catalansalmon rau en haver teixit comunitat allà on hi ha un català —o algú que estima la llengua i cultura catalanes— disposat a mantenir viu el vincle amb el país. És el mateix esperit dels primers centres catalans, però adaptat a la virtualitat preeminent del segle XXI.
Dels fòrums als WhatsApp
L’any 2005 encara faltava gairebé una dècada perquè WhatsApp es convertís en el canal habitual de comunicació global. Facebook tot just començava a obrir-se a universitats de fora dels EUA. En aquest context, CatalansaDublin es va presentar com un recurs útil per als expatriats catalans d’Irlanda, amb fòrums, directoris de serveis i recomanacions per adaptar-se a la vida a l’estranger.
Ràpidament, l’èxit local es va traduir en demanda: catalans d’altres ciutats reclamaven tenir la seva pròpia web. Així va néixer Catalansalmon.com, un portal paraigua que actualment inclou llocs específics per a desenes de ciutats —de Berlín a Buenos Aires, de Tòquio a Toronto— i una xarxa de més de 250 grups de WhatsApp, considerats l’autèntic batec de la diàspora catalana.
Plataforma de serveis útils
La pàgina principal de Catalansalmon ofereix molt més que un simple fòrum. Entre les eines més valorades hi ha el sistema d’anàlisi del Padró d’Emigrats Residents a l’Estranger (PERE), un sistema propi per saber quants catalans hi ha a cada ciutat; un apartat de restaurants recomanats a cada ciutat; recursos per trobar pis o feina; informació sobre processos electorals o tràmits consulars, i també un recull d’alguns dels projectes que la plataforma ha impulsat en vint anys: VullVotar.com, VotElectrònic, 20 cèntims, Culers al món i Retorn, entre d’altres.
També s’hi poden trobar iniciatives més lúdiques com les col·laboracions fotogràfiques, concursos literaris, el Trivial Catalansalmon –creat per celebrar el 20è aniversari– o el recull de “mails peculiars”, que posen en relleu les consultes curioses que ha rebut la comunitat al llarg dels anys.
Identitat i catalanitat
Una part important de la tasca de Catalansalmon ha estat la defensa de la catalanitat a l’exterior. La plataforma promou actes simbòlics com la celebració de Sant Jordi, la Diada nacional de Catalunya o el Tió de Nadal, i impulsa la participació de la comunitat en esdeveniments locals. Sovint són els propis membres qui organitzen trobades, lectures, intercanvis de llibres o activitats amb infants, reforçant el sentiment de pertinença i de continuïtat cultural.
En un context en què les comunitats catalanes a l’exterior sovint depenen de casals amb pocs recursos o de la voluntat individual, Catalansalmon ha ofert una estructura horitzontal, digital, democràtica i descentralitzada, capaç de sostenir-se per la mateixa força de la comunitat.
Sense subvencions, amb compromís
Un dels elements més sorprenents del projecte és que no rep cap mena de subvenció pública. El manteniment, el desenvolupament tecnològic i la moderació dels espais depenen exclusivament del voluntariat i d’un sistema de donacions.
“La clau és que la gent s’ho fa seu. Si una ciutat està activa, és perquè hi ha algú darrere empenyent”, ha declarat en més d’una ocasió Sergi Marzabal, l’ànima del projecte. Aquesta filosofia de compromís col·lectiu ha permès que el projecte es mantingui viu malgrat el pas del temps, els canvis tecnològics i els cicles migratoris.
20 anys i més enllà
Amb motiu del 20è aniversari, Catalansalmon ha creat una pàgina commemorativa on repassen la seva història, recullen testimonis i proposen activitats com una edició especial del trivial o un concurs d’històries. També han engegat una crida perquè els membres comparteixin vivències personals, records i imatges que il·lustrin què ha significat formar part de la xarxa.
Mirant al futur, el repte de Catalansalmon serà continuar sent rellevant en un món cada cop més fragmentat digitalment. Però si alguna cosa ha demostrat aquest projecte és que la catalanitat —quan s’expressa amb passió, creativitat i sentit comunitari— té una capacitat enorme d’adaptació i persistència. I és justament això el que ha fet de Catalansalmon una peça clau del mapa de la Catalunya exterior.
Un comentari