La Unió per la Mediterrània (UpM) ha presentat el seu informe al Palau de Pedralbes, on adverteix dels efectes de les guerres a Ucraïna i l’Orient Mitjà, però també destaca oportunitats en infraestructures, transició verda i mobilitat laboral.
La Unió per la Mediterrània (UpM) ha posat sobre la taula una radiografia incòmoda: malgrat les dècades d’intents per avançar cap a una major cooperació regional, la integració econòmica euromediterrània continua “per sota del seu potencial”. En la presentació de la segona edició de l’informe sobre l’estat d’aquesta qüestió, celebrada al Palau de Pedralbes de Barcelona, l’organització ha denunciat les “barreres que segueixen obstaculitzant” el comerç, les finances, la circulació de persones, la recerca i les infraestructures.
El secretari general de la UpM, Nasser Kamel, ha remarcat davant dels periodistes que la regió viu una realitat “profundament tràgica” marcada per les guerres d’Ucraïna i Gaza, però ha insistit que “cal continuar avançant, fins i tot en temps de crisi”. Per a Kamel, la clau és mantenir el focus en la cooperació: “Potser no al ritme que voldríem, però anem en la direcció correcta”.
Les guerres i els xocs globals
L’informe, elaborat en col·laboració amb l’OCDE i amb el suport de la Cooperació Alemanya per al Desenvolupament, assenyala que des del 2021 la regió ha estat sotmesa a “xocs forts”. La guerra d’Ucraïna ha interromput cadenes de subministrament, ha disparat els preus i ha posat en risc la seguretat alimentària i energètica. Al mateix temps, el conflicte a l’Orient Mitjà “soscava la resiliència i redueix l’atractiu per als inversors”, amb conseqüències directes en el creixement socioeconòmic.
Tot i aquest context, el text també assenyala avenços: l’augment dels intercanvis amb el Golf i els “esforços panafricans” que apunten cap a noves aliances estratègiques.
Comerç i finances, desequilibris persistents
Les dades del 2022 indiquen que els fluxos comercials a la regió euromediterrània van arribar als 7.200 milions de dòlars, una tercera part del total mundial. Tot i que la xifra s’ha triplicat des del 1996, el pes específic ha caigut, passant del 40% al 33% del comerç global. La Unió Europea continua essent el soci dominant, amb un 94% de les exportacions internes. Paral·lelament, es detecta una major integració entre Turquia, el nord d’Àfrica i els Balcans Occidentals.
En l’àmbit financer, les limitacions són encara més evidents. L’accés a fonts diversificades de finançament és molt reduït a l’Orient Mitjà, al nord d’Àfrica i als Balcans, zones especialment exposades als riscos geopolítics. L’UpM recomana reformes per enfortir institucions, ampliar mercats financers i eliminar traves als operadors estrangers.
Infraestructures i transició verda
Pel que fa a les infraestructures, l’informe denuncia un retard notable en connectivitat, sobretot al sud del Mediterrani. La manca d’inversions en transport multimodal redueix el rendiment logístic i limita el potencial comercial. Alhora, la regió és responsable del 13,4% de les emissions globals de transport, un 40% més que el 1990.
L’organització defensa apostar per ferrocarrils d’alta velocitat connectats amb ports i desenvolupar xarxes d’energies renovables. El sud del Mediterrani, recorda l’informe, té un “gran potencial” per contribuir als objectius climàtics de la UE, tot i que actualment la generació d’electricitat per càpita continua sent insuficient.
Mobilitat i educació, claus de futur
La mobilitat de persones és un altre factor clau. La pressió demogràfica i les desigualtats econòmiques han alimentat la “fuga de cervells” en zones com els Balcans Occidentals i el nord d’Àfrica. Una quarta part de la població dels Balcans viu actualment a l’estranger.
Alhora, l’envelliment de la població europea reforça la necessitat d’una gestió coordinada de la migració laboral. La UE ha impulsat acords de “partenariats de talent” per adaptar les habilitats dels treballadors migrants a les necessitats dels mercats interns.
L’informe també posa èmfasi en l’educació superior i la recerca com a pilars d’una integració duradora. Tot i això, alerta que el desenvolupament continua sent desigual i reclama més inversió pública, mobilitat acadèmica i intercanvis virtuals.
“El canvi climàtic ha de ser part de l’ADN”
Preguntat sobre l’impacte de la crisi climàtica, Nasser Kamel ha estat taxatiu: “El canvi climàtic hauria de ser part de l’ADN de qualsevol decisió econòmica que es prengui a la regió”. El secretari general de la UpM ha posat d’exemple els incendis forestals que devasten el Mediterrani per il·lustrar la urgència d’actuar.
També el secretari general de l’OCDE, Mathias Cormann, ha intervingut per defensar que la integració econòmica i la cooperació política són les millors eines per aconseguir estabilitat i, en última instància, la pau. “Tots volem pau, estabilitat i prosperitat per a totes les persones de la regió”, ha remarcat.
Reptes i oportunitats
La segona edició de l’informe de la UpM no només descriu les dificultats, sinó que ofereix recomanacions concretes: des de nous acords comercials i més cooperació fronterera fins a estratègies per a una transició ecològica i energètica compartida.
El missatge de fons és clar: el Mediterrani no pot permetre’s quedar atrapat per les crisis. La seva prosperitat depèn d’un gir decidit cap a la cooperació, la sostenibilitat i la integració regional.
