CATALUNYA

La manifestació de l’11S esdevè una crida a “desobeir” la sentència sobre el català a l’escola

Una manifestació de desenes de milers de persones en simultani a Barcelona, Girona i Tortosa, convocades per l’ANC, Òmnium i d’altres entitats, reclamen “compromís col·lectiu” per defensar la llengua i demanen unitat política. Al matí, les ofrenes a Rafael Casanova han centrat els discursos en la cohesió i la protecció del català.

La manifestació independentista de la Diada del 2025 ha culminat amb una crida explícita a “desobeir” la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·la parcialment el decret per blindar el model d’escola en català. Des de l’escenari de la rambla de Santa Mònica, a Barcelona, el president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Lluís Llach, va instar a respondre a la decisió judicial amb “desobediència a les aules, als carrers i a les institucions”.

Malgrat la pluja que havia obligat a cancel·lar actes al matí, la tarda va donar treva i va permetre que milers de persones omplissin els carrers de Barcelona, així com de Girona i Tortosa, en la manifestació unitària convocada per l’ANC, Òmnium Cultural, l’AMI, el Consell per la República, la Intersindical i el CIEMEN. Llach va defensar que “el català és i serà la llengua nacional de Catalunya” i va apel·lar a un compromís individual i col·lectiu per garantir-ne la vitalitat: “Si ho fem tots plegats, guanyarem”.

Manifestació de l'11S a Barcelona / ACN
Manifestació de l’11S a Barcelona / ACN

El president de l’ANC va subratllar que davant sentències com aquesta, litigis com el de l’art de Sixena o la situació de Rodalies, només hi ha una resposta possible: “defensa aferrissada i desobediència cívica”. Va recordar que l’1 d’octubre del 2017 “va triomfar per la desobediència” i va exigir als partits que busquin “camins d’entesa” per recuperar l’esperit d’unitat de fa deu anys. Sense la força del carrer, va advertir, “l’independentisme mai no tindrà majories sòlides al Parlament”.

La marxa, que a Barcelona va recórrer el passeig de Colom, es va celebrar sota el lema “Més motius que mai” i va reclamar la independència com a eina per garantir drets socials: habitatge digne, feina de qualitat i sostenibilitat. Llach va denunciar “una vulneració constant, planificada i escandalosa” dels drets de Catalunya per part de l’Estat espanyol: des del dèficit fiscal fins a la negativa de tribunals a aplicar la llei d’amnistia.

La concentració va tenyir de groc i estelades la Rambla i la plaça del Portal de la Pau, amb consignes com “1 d’octubre, ni oblit ni perdó” i “ara i sempre, l’escola en català”. A l’escenari també hi van intervenir Unió de Pagesos, la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, l’Assemblea Sobiranista de Mallorca i represaliats sense amnistia.

Imatge aèria de la manifestació de la Diada 2025 a Barcelona / ACN
Imatge aèria de la manifestació de la Diada 2025 a Barcelona / ACN

La defensa del català, eix central de les ofrenes a Rafael Casanova

Abans de la manifestació, el matí de l’11 de setembre va estar marcat per les tradicionals ofrenes florals al monument de Rafael Casanova. El català va centrar bona part dels discursos institucionals i polítics, just l’endemà que el TSJC anul·lés gran part del decret lingüístic a l’escola.

La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, va reivindicar la llengua com a eina de cohesió i va apel·lar a mantenir “viu el nervi nacional i civil” per avançar. El president del Parlament, Josep Rull, va reclamar “fermesa i determinació” davant una decisió judicial que “posa més en risc” una llengua ja en perill, recordant que “la nació catalana no és plena ni lliure”.

Des de l’Ajuntament de Barcelona, l’alcalde Jaume Collboni va remarcar que encara avui el català pateix “incomprensió i hostilitat” i va posar èmfasi en el seu ús social i a les escoles. La portaveu del PSC, Lluïsa Moret, va defensar una Diada “de tots i per a tots”, situant el català com a “pilar” identitari i advertint contra discursos de confrontació.

El Consell Executiu en ple als peus del monument a Rafael de Casanova / ACN
El Consell Executiu en ple als peus del monument a Rafael de Casanova / ACN

El secretari general de Junts, Jordi Turull, va assegurar que l’Estat espanyol “està disposat al que faci falta per atacar la llengua”, ara no amb armes sinó “amb togues”. El president d’ERC, Oriol Junqueras, va lligar la defensa del català a la independència, la prosperitat econòmica i la justícia social.

La dirigent dels Comuns, Gemma Tarafa, va descriure la situació com una cruïlla històrica: “o tornar segles enrere o ampliar drets i llibertats”. Va invocar la figura de Paco Candel per defensar la idea d’“un sol poble”.

Les entitats també van tenir un paper destacat. Xavier Antich (Òmnium) va reclamar demostrar força contra els qui volen destruir l’escola catalana i va advertir dels discursos d’odi. Òscar Escuder (Plataforma per la Llengua) va exigir al Govern que es posicioni “al costat del català i no dels tribunals”, i va denunciar la sentència com una “eina de discriminació”. Des del Consell de la República, Jordi Domingo va insistir en l’ús permanent de la llengua: “sempre, sempre i sempre en català”.

Els sindicats CCOO i UGT van vincular la defensa de la llengua amb la lluita social. Belén López i Camil Ros van reclamar reducció de la jornada laboral i van advertir que no hi haurà construcció nacional sense millores socials. També es van comprometre a defensar el català com a llengua vehicular a l’escola.

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Back to top button

This will close in 0 seconds