Un equip de recerca del programa de medicina regenerativa RegenBell, de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), ha desenvolupat un teixit cardíac imprès en 3D.
Aquesta nova fita científica es tracta de la creació d’un teixit cardíac creat a partir de bioimpressió 3D capaç de frenar el deteriorament del miocardi en pacients amb malalties cardiovasculars.
Segons l’OMS, les malalties del cor provoquen cada any la mort d’uns 18 milions de persones arreu del món, i la insuficiència cardíaca és una de les més freqüents i incapacitants. Actualment, no té cura i, en casos avançats, l’única opció és el trasplantament, esdevenint aquest una intervenció complicada en molts casos.
Els investigadors catalans han aconseguit generar aquest teixit amb una bioimpressora que permet crear estructures complexes capa per capa, combinant cèl·lules cardíaques (cardiomiòcits) i vasos sanguinis. A diferència d’experiments previs, en què els teixits només sobreviuen dues setmanes, en aquest cas s’ha garantit la vascularització, cosa que ha permès que el pedaç sobrevisqui i bategui correctament durant almenys, un mes, en ratolins.
Els reptes i assaigs del projecte
La investigadora Laura Casado, coautora de l’estudi publicat a la revista Biofabrication, explica que la precisió de la impressió 3D facilita dissenyar cada capa: les externes contenen fragments de vasos sanguinis per assegurar la circulació, i les internes, cèl·lules del cor que aporten funcionalitat i contracció.
El director del projecte, Ángel Raya, investigador ICREA i responsable de RegenBell, subratlla que aquest avenç “no cura la malaltia, però en pot retardar la progressió i millorar la qualitat de vida dels pacients”. Raya confia que aquesta teràpia podria arribar a la pràctica clínica en menys d’una dècada, amb l’objectiu de guanyar fins a 15 anys addicionals de qualitat de vida.
Fins ara, el pedaç s’ha provat amb èxit en ratolins que havien patit un infart agut, i al setembre està previst començar els assaigs en porcs, un pas decisiu abans d’iniciar estudis en humans. Els investigadors alerten, però, que per fer realitat aquest salt serà imprescindible finançament i col·laboració internacional.
