Victoria Szpunberg, ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Literatura Dramàtica 2025 pel seu últim muntatge, L’imperatiu categòric.
El Ministeri de Cultura va concedir el premi Nacional de Literatura Dramàtica 2025 a l’argentina, però resident de Catalunya des de ben petita, Victoria Szpunberg per la seva obra, l’Imperatiu Categòric. El jurat ha destacat “la profunda i potent càrrega dramàtica i el domini d’una tècnica enginyosa amb la qual l’autora troba el to i la temperatura ideals d’una peça irònica i incisiva”.
La producció, protagonitzada per Àgata Roca, mostra la crisi vital de Clara G., professora associada d’ètica de cinquanta anys que ha perdut la plaça a la universitat, recentment separada i a punt de perdre la seva llar. La peça ha tingut dues temporades al Teatre Lliure de Barcelona, una petita gira per Catalunya i es presentarà a finals d’octubre al Teatro de La Abadía de Madrid.
“La peça ha rebut molts premis, però el Nacional de Literatura Dramàtica no m’ho esperava gens, perquè no s’ha vist fora de Catalunya. Ha estat una sorpresa absoluta”, declarava Szpunberg.
Qui és Victoria Szpunberg?
Victoria Szpunberg és un dels noms més rellevants de la dramatúrgia catalana contemporània, amb una trajectòria marcada per la història familiar i l’exili. Nascuda a Buenos Aires el 1973, la seva família va haver d’exiliar-se després del cop militar del 24 de març de 1976. La seva infància i adolescència, marcada per la fugida i l’impacte de les històries de persecució, ha influït profundament en la seva obra.
Filla de l’escriptor i periodista Alberto Szpunberg (1940–2020), que va dirigir la carrera de Llengües i Literatures Clàssiques de la UBA i va formar part de la redacció del diari La Opinión, Victoria ha combinat la docència amb una extensa producció teatral. Actualment, és professora de dramatúrgia a l’Institut del Teatre i a l’Escola Superior de Coreografia de Barcelona.
La seva trajectòria inclou obres com Entre aquí i allà (1998), seleccionada pel Royal Court de Londres i estrenada a RESAD de Madrid i el Here Festival de Nova York, així com Esthetic Paradise (Sala Beckett, Festival Grec 2004), La màquina de parlar (Sala Beckett 2007 i 2022; Teatro Maldà 2017) i El meu avi no va anar a Cuba (Festival Grec 2008). En 2013 va rebre el Premi Max per la seva autoria teatral catalana.
Amb aquest guardó, Szpunberg consolida la seva trajectòria com una de les veus més originals i influents de la dramatúrgia a Catalunya, combinant experiència personal, profunditat ètica i un estil irònic i punyent.
