Les despulles del soldat republicà Julio Lizana, identificades gràcies al Programa d’Identificació Genètica, s’han reinhumat al cementiri de Claravalls (Tàrrega)
Les restes de Julio Lizana Rodríguez, combatent republicà nascut a Barcelona i mort en combat el 16 de gener de 1939, han estat retornades aquest dissabte a la seva família en un acte de restitució celebrat al cementiri de Claravalls, nucli agregat de Tàrrega. Julio Lizana, que tenia 31 anys, estava casat i era pare d’un fill, va perdre la vida arran de l’impacte d’un explosiu a tocar de Bellprat (Anoia), en els darrers mesos de la Guerra Civil.
Segons testimonis, els veïns d’una masia propera el van enterrar entre camps de conreu i la seva família hi va mantenir la memòria amb una creu de ferro. Ara, gràcies al Programa d’Identificació Genètica posat en marxa pel Govern el 2016, les seves restes han pogut ser identificades i traslladades al nínxol familiar. “El meu pare va mantenir viva la memòria i ens hi portava de petits; ara tindrem un lloc més accessible per estar amb ell”, va assenyalar emocionat el net del combatent, Carles Lizana.
Un acte de dignificació i reparació
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, va presidir l’acte, que va qualificar de “tancament del cercle” i de gest de “dignificació i reparació”. Espadaler va advertir que “vivim moments en què la memòria democràtica és més necessària que mai davant la frivolitat i el populisme de la dreta més extrema”. També hi van intervenir l’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan, i el director general de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez.
L’alcaldessa va anunciar que el cementiri de Claravalls s’incorporarà a la Xarxa d’Espais de Memòria, que al municipi ja inclou el Mas de Colom (hospital militar), la Fàbrica Trepat (fàbrica de guerra), el cementiri de Tàrrega (on hi ha enterrats dos brigadistes) i el Pou de Gel (refugi antiaeri).
27 persones identificades, més de 8.000 desaparegudes
Amb Julio Lizana, ja són 27 les víctimes identificades a Catalunya a través del Programa d’Identificació Genètica, que combina mostres d’ADN de familiars (4.423 perfils) amb perfils extrets de restes exhumades (764). Aquest treball ha permès establir vincles de parentiu i donar nom a víctimes que fins ara restaven oblidades.
El cens de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme supera actualment els 8.000 noms. El mapa de fosses de la Generalitat recull 965 punts documentats, amb prop de 13.000 persones enterrades. Cada nova identificació suposa un pas en la reparació d’una memòria col·lectiva que encara té moltes ferides obertes.
