Dimecres es va presentar la primera proposta formal a l’Eurocambra sobre el pacte del Mercosur, un projecte que no ha convençut ni agricultors ni ramaders.
Dijous 4 de setembre, a la plaça Luxemburg de Brussel·les hi va haver una manifestació per aturar l’acord de lliure comerç entre la UE i els països del Mercosur que va aplegar una desena d’agricultors. El sector reivindicava, davant el Parlament Europeu el producte local i una economia “circular i propera”.
‘Terre-en-vue’ és una de les organitzacions que va participar de la protesta. Antoine Gérard, un dels treballadors d’aquest moviment, explicava a l’ACN que si els mercats s’obren completament, “les granges i les empreses agrícoles no poden sobreviure”. Si es tira endavant aquest acord, sostenia, “farà que les grans empreses se’n beneficiïn”.
Magali Guillault, treballadora del Col·lectiu de Cooperatives de Distribució Ciutadana de Curt Circuit, no distava de l’opinió de Gérard. Guillault considera que els ingressos dels agricultors europeus són excessivament baixos i que, si s’aprova aquest acord, la situació s’agreujarà a causa de l’entrada de productes de menor cost. Aquesta treballadora reivindica que no volen més productes de baixa qualitat, sinó que volen “revalorar el preu i la qualitat dels productes a Bèlgica”.
L’acord del Mercosur
Aquest pacte entre la Unió Europea i els països del Mercosur es tracta d’un acord de lliure comerç entre aquests dos blocs. El 2019 es van fer les primeres passes quan van arribar a un pacte de principi i el 2024 es va arribar a l’acord final. Tot i això, encara està pendent de ratificar per part dels països que formen la UE.
La proposta que va presentar dimecres la Comissió Europea inclou, dins la zona de lliure comerç, la Unió Europea, Argentina, Uruguai, Brasil i Paraguai, fet que la situaria com la més gran del món. Brussel·les va posar èmfasi en la necessitat de tancar l’acord com més aviat millor tenint en compte el context geopolític actual. La guerra aranzelària impulsada per Donald Trump i la creixent inestabilitat política en són els motius principals. A més a més, segons la Comissió Europea, cal “definir el rol d’Europa en l’economia global durant les pròximes dècades”.
A part dels agricultors, hi ha països que tampoc veuen clar el pacte, com França o Polònia. Davant d’aquestes reticències, Brussel·les va demanar “calma” i va assegurar que aquest acord inclou garanties legals per protegir l’agricultura europea. Per una banda, Olof Gill, portaveu de Comerç de l’executiu, va explicar que l’obertura del mercat seria mínima i que s’aplicaran en períodes de set anys.
A més, també han volgut posar en valor els recursos econòmics de suport als sectors. Gill va destacar l’increment de la pòlissa d’assegurança fins als 6.300 milions d’euros per a compensar els impactes negatius que puguin patir tant els agricultors com els ramaders i va assegurar que les preocupacions que els traslladaven s’han tingut en compte.
La mobilització a Brussel·les
La manifestació que van dur a terme ahir comptava amb el suport d’unes trenta organitzacions del sector, la majoria de les quals de Bèlgica. El lema que encapçalava la protesta era ‘Stop UE-Mercosur’ i s’emmarcava dins les reivindicacions dels agricultors europeus, que van començar-les el 2024, amb l’anunci de l’acord.
El juliol van publicar un comunicat dirigit als ministres d’Agricultura de tots els estats i als membres del comitè de Comerç de l’Eurocambra. En aquest escrit els agricultors advertien que l’acord del Mercosur provocaria “danys irreversibles” als sectors vulnerables de l’àmbit i que “afectaria greument els principis de la sobirania alimentària”, ja que, segons asseguraven, és una competència injusta.
“L’acord és tòxic per a les nostres granges, els boscos, la nostra salut i el clima”, afirmaven. Els motius pels quals els agricultors sostenien aquesta advertència és perquè la restricció d’importacions del Mercosur “no eren salvaguardes adequades” i que la supervivència del sector i la garantia d’un relleu generacional és impossible davant unes pràctiques comercials “basades en el dúmping social i la competència deslleial”.
Un comentari