A partir del novembre, els treballadors de Ryanair rebran 2,5 euros per cada motxilla o maleta massa grans que interceptin abans de pujar a l’avió
Confirmada la nova pensada de Ryanair per esprémer més els viatgers. La decisió arriba després d’anys de desmentiments. Durant molt de temps, la companyia va negar que existís un sistema de comissions per detectar equipatges fora de mida, fins que un reportatge periodístic ho va treure a la llum. Ara, l’inefable Michael O’Leary, conseller delegat de la companyia, no només ho reconeix, sinó que en fa bandera i ho defensa com una part clau de l’estratègia corporativa.
De la negació a fer-ne bandera
En una roda de premsa a Londres, O’Leary ha deixat clar que no pensa demanar perdó “de cap manera”: “Vull que el meu personal detecti les persones que enganyen el sistema. I els farem pagar.” Segons ell, encara sorprèn que hi hagi passatgers que intentin colar motxilles més grans del permès pensant que ningú no ho notarà.
La política és clara i estricta: l’únic equipatge gratuït és una bossa de mà de 40 x 20 x 25 centímetres, que ha de cabre sota el seient del davant. Aviat, però, Ryanair ampliarà lleugerament el límit fins a 40 x 20 x 30 per adaptar-se a l’estàndard europeu. Tot el que superi aquestes mides implica una penalització immediata que supera els 70 euros, i que s’ha de pagar a peu d’avió.
El sistema de premis vigents fins ara era de 1,50 euros per maleta detectada, amb un topall de 80 euros mensuals, la qual cosa equival a unes 50 equipatges “capturats” per cada treballador. Ara aquest límit s’ha eliminat i el premi augmenta a 2,50 euros per maleta. A més a més el bonus es converteix en un incentiu il·limitat. Com més maletes, més diners a finals de mes. Això, en la pràctica, significa que cada empleat té ara un motiu extra per examinar amb lupa l’equipatge dels viatgers. És una pressió afegida que pot fer créixer la tensió als controls i que, inevitablement, converteix el personal en caçadors de sobresous a costa dels passatgers.
L’estratègia Ryanair: polèmica i rècords
L’estil d’O’Leary sempre ha estat provocador i agressiu, tant en el discurs com en la gestió. Però, paradoxalment, aquesta actitud no ha erosionat el creixement de Ryanair. Ben al contrari: l’aerolínia s’ha convertit en la més gran d’Europa. Al març va anunciar que havia transportat 200 milions de passatgers en 12 mesos, una xifra mai assolida per cap altra companyia del continent.
Amb aquesta dada a la mà, O’Leary defensa que el problema és marginal: assegura que els afectats per les penalitzacions no arriben al 0,1% del total, és a dir, uns 200.000 passatgers a l’any. Però la qüestió no és només estadística. La imatge que transmet l’aerolínia és inequívoca: els clients són sospitosos potencials, i els treballadors, vigilants amb recompensa.
Aquest model de negoci, basat en preus baixos però ple de trampes i penalitzacions, és una de les claus de l’èxit de Ryanair. Les tarifes bàsiques atreuen milions de viatgers, però qualsevol descuit o desconeixement de les normes es converteix en un ingrés addicional. Amb la nova mesura, l’empresa reforça encara més aquest mecanisme: incentiva el personal a detectar infraccions i maximitza els beneficis a costa de l’ansietat dels passatgers.
Així, Ryanair continua consolidant el seu lideratge europeu amb una estratègia que genera polèmica constant. El missatge és clar: qui vulgui volar barat haurà d’assumir no només la incomoditat del servei, sinó també la sensació de ser permanentment sota sospita.
