El Govern enceta el nou curs polític amb una bateria de mesures claus que marcaran els pròxims mesos: el desplegament de la hisenda pròpia, la negociació d’un finançament singular, el conflicte amb Renfe i Adif pel servei ferroviari, i la resposta a la crisi climàtica en ple debat sobre l’ampliació del Prat. Tot plegat, amb els pressupostos del 2026 com a gran repte pendent.
Nou curs polític a Catalunya. Després de l’aturada estival, el Govern de la Generalitat ha celebrat la primera reunió del Consell Executiu a Palau amb l’objectiu de traçar el full de ruta d’un curs polític marcat per grans reptes estructurals. Amb Salvador Illa al capdavant, l’executiu socialista posa el focus en cinc grans eixos: el desplegament de la hisenda catalana, la concreció del nou model de finançament singular, l’acord de pressupostos amb els socis d’investidura, la crisi de Rodalies i la gestió de la crisi climàtica en el context de l’ampliació de l’aeroport del Prat.
La hisenda pròpia pren forma: autonomia per a l’ATC
Una de les primeres decisions de l’executiu ha estat l’aprovació d’un decret llei que atorga plena autonomia en matèria de personal a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC). Aquesta mesura s’emmarca en el compromís d’adaptar l’ens tributari als requeriments del nou model de finançament singular. El decret modifica el Codi tributari de Catalunya per permetre a l’ATC definir l’estructura organitzativa i dissenyar nous cossos tributaris adaptats a les futures funcions.
Segons la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, “és una mesura clau per garantir una gestió eficaç, realista i segura” de les competències que la Generalitat vol assumir de manera progressiva, especialment en l’àmbit de l’IRPF a partir del 2028. Aquesta decisió dona resposta als acords de la Comissió Bilateral Estat – Generalitat del juliol passat.
Pressupostos 2026: la gran assignatura pendent
Amb dos anys consecutius de pressupostos prorrogats, el pacte per als comptes del 2026 es perfila com una de les grans batalles polítiques del nou curs. ERC ja ha advertit que no es posarà a negociar si no hi ha avenços significatius en el finançament singular, mentre que els Comuns també condicionen el seu suport a compromisos socials i ambientals.
El Govern confia a arribar a acords gràcies a l’estabilitat mostrada en votacions anteriors amb suplements de crèdit, però la incertesa persisteix. Divendres i dissabte, l’executiu es traslladarà a les Terres de l’Ebre per celebrar unes jornades internes de treball i definir les prioritats pressupostàries, incloent habitatge, gestió forestal i serveis públics.
Rodalies: urgència estructural i reunió imminent
Després dels incidents greus del cap de setmana passat, el Govern ha reclamat a Adif i Renfe mesures estructurals i urgents per millorar el servei de Rodalies. Paneque ha assegurat que “s’està lluny del servei que Catalunya mereix i necessita” i que cal anar més enllà del pla de xoc actual.
El president Illa ha convocat una reunió amb responsables de les dues empreses per a la setmana vinent, on s’espera concretar accions en àmbits crítics com les catenàries i les obres a la xarxa. Aquest debat arriba pocs mesos abans que entri en funcionament la nova empresa mixta de Rodalies, que substituirà Renfe a partir de gener de 2026, fruit del traspàs aprovat pel Consell de Ministres.
Pacte climàtic i el debat sobre el Prat
En paral·lel, el president espanyol Pedro Sánchez ha proposat un pacte d’estat contra la crisi climàtica, una iniciativa que el Govern català valora positivament. La consellera Paneque ha afirmat que cal mostrar “lleialtat institucional i propostes constructives” davant una emergència global que requereix consens i acció.
No obstant això, la proposta conviu amb la controvèrsia per l’ampliació de l’aeroport del Prat. El Govern defensa que les dues qüestions no són incompatibles i recorda que el projecte inclou un pla de descarbonització. Illa ha proposat allargar la tercera pista amb una afectació ambiental menor a canvi de renaturalitzar 270 hectàrees. Però ni ERC ni els Comuns han avalat encara aquesta proposta, que continuarà sent un focus de tensió durant els propers mesos.
Catalunya davant un curs decisiu
El conjunt de mesures i debats que el Govern ha posat en marxa auguren un curs polític intens i estratègic per a Catalunya. Amb un president que vol marcar perfil propi dins el marc estatal, la Generalitat busca consolidar el seu lideratge en matèria de gestió econòmica, infraestructures, fiscalitat i sostenibilitat.
El repte de fons continua sent construir consensos estables en un Parlament fragmentat i amb aliances a la corda fluixa. Però el Govern sembla disposat a avançar, pas a pas, en qüestions de gran importància per al futur del país.
Un comentari