La sabadellenca Cristina Malakhai viu i treballa a Califòrnia, on combina el seu projecte personal amb la feina de topliner. Ens parla dels inicis a Sabadell, del salt a Los Angeles, del seu senzill “Distància” i de com vol crear un pont musical entre Catalunya i Califòrnia.
La sèrie Catalans del món, parlem! ens porta al mític Beverly Hills Hotel, a Los Angeles, i allà ens espera la Cristina Malakhai, on viu des de fa uns anys i on ha trobat un escenari ideal per experimentar amb nous sons i noves col·laboracions.
Cristina, què estàs fent a Los Angeles?
Soc cantant, compositora i topliner. Treballo en el meu projecte personal i també col·laboro amb altres músics i productors. Los Angeles és una ciutat molt oberta a la barreja de gèneres i això m’ha permès créixer: jo venia del rock i aquí he treballat en hip-hop, R&B, latin pop i electrònica.
Quan comença la teva relació amb la música?
De molt petita ja escrivia lletres i poesia. Amb l’adolescència vaig començar a presentar-me a concursos i a tocar en petits escenaris. Llavors no sabia ni que existia aquest ofici, però quan vaig arribar aquí vaig descobrir la figura del topliner, que és qui posa lletra i melodia sobre la base d’altres. Vaig entendre que allò que jo feia de manera intuïtiva era una professió.
Com és el procés creatiu en aquesta indústria?
Depèn molt del gènere. En hip-hop o R&B, per exemple, un beatmaker fa la base i després el topliner crea la melodia i la lletra. En rock, el procés és més col·lectiu, amb la banda fent arranjaments. Jo acostumo a començar amb veu i guitarra o piano, i després, en sessions, tothom hi aporta el seu gra de sorra.
Quan decideixes fer el salt a l’estranger?
Sempre he tingut ganes de viatjar i sortir. Amb 18 anys ja anava a Londres o Nova York amb la guitarra, tocava en jam sessions i open mics, i allà vaig veure que tenia camí per córrer. Més tard, em van dir que, per la música que feia i sent bilingüe, havia de provar-ho a Califòrnia. Vaig venir a Los Angeles amb tota la carn a la graella, anant a concerts i trobades musicals. En una d’aquestes vaig perdre un vol de tornada… i aquell mateix dia vaig conèixer el productor amb qui treballo avui.
Aquesta connexió va donar fruit al senzill “Distància”.
Exacte. Distància, el vam començar abans de la pandèmia, inspirat en el quadre Els amants de Magritte. El productor volia portar-me cap a un so més urbà i en castellà. Jo al principi m’hi resistia, perquè no vinc del flamenc ni de la música llatina, però vaig descobrir que tenia molt més bagatge cultural del que imaginava. Aquí fins i tot m’han demanat que ensenyi a fer palmes!
També has tastat el món del teatre musical.
Sí, fa poc vaig participar en un musical fent d’espanyola amb mantó de Manila i ventall! Va ser molt emocionant. És curiós perquè aquí han tret la meva part més mediterrània, aquella que jo mateixa ni sabia que existia.
Com vas viure la pandèmia des de Califòrnia?
Va ser un moment de molta reflexió. Vaig veure com la societat reaccionava de manera molt diferent i em vaig sentir molt europea. Vaig pensar que no em veuria vivint aquí “per sempre”. Però això em va fer voler aprofitar encara més aquesta etapa i crear un pont entre Los Angeles i Catalunya. Aquí tinc amics i una comunitat musical molt gran, però també vull cuidar els meus vincles i la meva gent a casa.
Com compares la música d’aquí amb la de Catalunya?
Aquí les etiquetes són molt més flexibles. Pots barrejar gèneres sense por i això m’ha donat una gran llibertat creativa. A Catalunya encara hi havia prejudicis entre estils, però noto que les noves generacions ho estan trencant. Al final l’art sempre parla i és el carrer qui decideix.
Amb qui t’agradaria col·laborar?
M’encantaria treballar amb Alizzz, el productor de C. Tangana. Té una manera molt interessant de pensar els sons i crec que connectaríem molt bé.
I el futur? T’hi veus vivint sempre a Los Angeles?
No. Catalunya és casa meva i sé que hi vull tornar. Però Los Angeles m’ha donat experiències úniques i una llibertat creativa que no hauria trobat enlloc més. Ara mateix el que busco és crear un pont entre les dues bandes.
