El cinema català aterra amb força al Festival Internacional de Venècia 2025. La Mostra, que celebra la seva 82a edició del 27 d’agost al 6 de setembre, acollirà l’estrena mundial de tres produccions catalanes. Entre elles destaca Estrany riu, el debut de llargmetratge de Jaume Claret Muxart, que es projectarà a la secció Orizzonti, un dels espais més exigents i prestigiosos del certamen.
El film Estrany riu (Zuzú Cinema, Miramemira, Schuldenberg Films), coescrit amb Meritxell Colell, és un drama coming of age rodat en 16 mm. Es presenta en competició oficial en el 82è Festival Internacional de Venècia, juntament amb altres dues produccions amb participació catalana. La pel·lícula acompanya en Dídac, un adolescent en plena transformació personal durant un viatge familiar amb bicicleta per la riba del Danubi. L’experiència d’aquest jove, marcada per l’aparició d’un misteriós noi, confronta també els records de la seva mare (Nausicaa Bonnín) i transforma la relació amb el seu germà. El repartiment el completen Jordi Oriol, Jan Monter, Bernat Solé, Francesco Wenza i Roc Colell.
La trajectòria del projecte evidencia la solidesa del talent emergent català: seleccionat a Ikusmira Berriak, presentat al D’A Film Lab Barcelona i guanyador del premi Alphapanda Audience Engagement Award, Estrany riu és la primera pel·lícula sorgida de la Residència de Guions de l’Acadèmia del Cinema Català, convertint-se en un referent per a noves generacions.
Jaume Claret Muxart, un talent a seguir
Nascut a Sant Cugat el 1998, Jaume Claret Muxart ha estat assenyalat com una de les veus que poden repensar el cinema d’autor català. Format a l’Elías Querejeta Zineskola, ha presentat curtmetratges en festivals internacionals com Sant Sebastià, Rotterdam o Indielisboa. Al marge de la direcció, és professor associat al màster de disseny i producció d’espais de la UPC i el CCCB, i participa en el programa educatiu Cinema en curs. Amb Estrany riu, Claret debuta en el llarg amb una mirada fresca i una sensibilitat visual que busca expandir els límits del llenguatge cinematogràfic.
La Hiedra, una fita històrica
La secció Orizzonti comptarà també amb La Hiedra, de l’equatoriana Ana Cristina Barragán, coproducció és una coproducció internacional entre Equador, Mèxic, França i també compta amb participació catalana (Botón Films, Guspira Films). El film és un retrat intens d’una dona que, obsessionada amb un adolescent d’un orfenat, s’endinsa en una relació complexa de ferida, atracció i tendresa.
La seva selecció suposa un moment històric: és la primera pel·lícula equatoriana que competeix al Festival de Venècia, una fita que projecta el cinema llatinoamericà a l’escenari global i consolida la internacionalització de la producció catalana.
A la secció paral·lela Giornate degli Autori, s’hi estrenarà Anoche conquisté Tebas, òpera prima de Gabriel Azorín, coproduïda també amb Catalunya. Una obra de ficció que combina passat i present en una recerca emocional sobre la condició humana.
El reconeixement a Albert Serra
En el mateix marc de Giornate degli Autori, el cineasta català Albert Serra rebrà el Premi honorífic Le vie dell’immagine, atorgat pel festival en col·laboració amb Cinematografo. Es tracta d’un guardó que reconeix artistes per la seva exploració i expansió dels límits del llenguatge audiovisual, i que confirma Serra com una figura cabdal en el cinema contemporani internacional. La seva trajectòria —des d’Honor de cavalleria fins a La mort de Louis XIV o la recent Tardes de soledad— l’ha consolidat com un autor radical i lliure, capaç de situar el cinema català en el centre del debat creatiu mundial.
Catalunya, present i futura al cinema mundial
Amb Estrany riu com a carta de presentació, el debut internacional d’Hiedra i la projecció d’Anoche conquisté Tebas, la Mostra de Venècia 2025 certifica la potència del talent català en totes les etapes de la producció audiovisual. El premi a Albert Serra, a més, consolida la imatge d’una cinematografia capaç de combinar tradició, risc i projecció internacional.
Un comentari