La caiguda de la producció de l’avellana catalana i la sequera forcen les històriques cooperatives a vendre producte de fora, una situació límit que posa en joc el futur del sector agroalimentari català
Les avellanes de Reus, símbol de qualitat i orgull del Camp de Tarragona, viuen una de les crisis més greus de les darreres dècades. Les principals cooperatives del territori, Coselva i l’Avellanera, es veuen forçades a comprar i vendre avellana procedent de Turquia i altres països per mantenir l’activitat econòmica i la seva presència al mercat. Un fet inèdit que sacseja un sector ja molt castigat per la sequera i l’abandonament de finques, segons informa l’ACN.
Una collita nefasta i la desaparició de camps d’avellaners
El 2024 va marcar un mínim històric: només es van collir 2.506 tones d’avellana a Catalunya, una caiguda radical respecte a les 7.433 tones del 2022. En paral·lel, la superfície productiva ha disminuït un 33,3% en només cinc anys, segons dades del Departament d’Agricultura. En l’actualitat, només queden unes 7.270 hectàrees d’avellaners, davant les gairebé 11.000 que hi havia el 2020.
Aquest descens dramàtic s’atribueix principalment a la sequera persistent, les onades de calor i l’estrès hídric dels arbres. “L’avellaner és un arbre molt sensible, i amb les calorades dels últims anys ha patit moltíssim”, explica Pere Ferré, gerent de Coselva.
La decisió difícil: importar per mantenir vives les cooperatives
Coselva ha comercialitzat enguany un 60% d’avellana d’origen turc, mentre que només un 40% era local. L’Avellanera, per la seva banda, ha hagut d’importar un 10% del seu estoc. Totes dues cooperatives han fet un esforç per ser transparents amb el consumidor, indicant clarament a les etiquetes l’origen del producte. Tot i això, reconeixen que ha estat una decisió “dolorosa”.
“No hi havia prou producte per subministrar a la indústria i als restaurants”, afirma Ferré. “Tenim una empresa, una estructura i unes 100 famílies que depenen de Coselva. Havíem de seguir treballant”, defensa.
L’impacte comercial i la pèrdua de mercats
La manca de producte ha obligat l’Avellanera a trencar contractes internacionals, com el que mantenia amb empreses alemanyes. “Quan perds un client d’aquest nivell, costa molt tornar-lo a recuperar”, lamenta Abel Fernández, director general de la cooperativa.
Mentrestant, empreses familiars com La Trencadora, al Rourell (Alt Camp), han resistit sense recórrer a la importació, però al preu de reduir dràsticament la distribució i centrar-se només en el petit comerç. El seu gerent, Antoni Torrents, considera que importar avellana estrangera és una “competència deslleial” i que trenca els esforços fets durant anys per revalorar l’avellana catalana.
Reconversió o resistència?
Davant l’escenari actual, el Govern de la Generalitat prepara el Pla Nacional de l’Avellana de Catalunya 2025–2028, amb l’objectiu de rellançar el sector i garantir-ne la viabilitat a llarg termini. Però des del territori hi ha escepticisme. “Els resultats amb la terra són a llarg termini. Arriben tard”, assenyalen des de Coselva i l’Avellanera.
Algunes iniciatives ja estan en marxa, com el Mas del Víctor, una finca experimental on Coselva prova varietats americanes d’avellaners més resistents al canvi climàtic. Tanmateix, el repte principal continua sent mantenir viu un sector essencial per al territori i per a la identitat agroalimentària catalana.
Què s’hi juga el país?
L’avellana de Reus no és només un producte agrícola. És patrimoni, és economia local, és marca Catalunya. La seva crisi és la metàfora d’un model agrícola que necessita suport decidit i acció estratègica. I també és una crida d’atenció per a la diàspora catalana: consumir producte local, informar-se, implicar-se i defensar els orígens.
