La Plataforma per la Llengua alerta d’un augment preocupant dels casos de discriminació lingüística en establiments comercials d’arreu del país. Amb 450 queixes en només dues setmanes, la situació evidencia una vulneració sistemàtica dels drets dels consumidors catalanoparlants.
En només quinze dies, l’entitat de defensa del català Plataforma per la Llengua ha rebut més de 450 denúncies de consumidors que han patit situacions diverses de discriminació lingüística per parlar en català als comerços. Aquesta allau de queixes es produeix arran de la posada en marxa d’un canal de denúncies exprés impulsat per l’entitat, que busca documentar i visibilitzar una realitat sovint ignorada: la manca de respecte pels drets lingüístics en l’àmbit del comerç.
Segons dades fetes públiques avui per la mateixa Plataforma, moltes d’aquestes situacions es donen en establiments on els treballadors es neguen a atendre els clients en català, fins i tot quan entenen perfectament la llengua. En alguns casos, hi ha hagut episodis d’agressivitat verbal, menyspreu o burles cap a qui s’hi ha adreçat en català. “És inadmissible que, al segle XXI, parlar la llengua pròpia del país sigui motiu de discriminació”, ha afirmat Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, en una entrevista a Catalunya Ràdio.
Una realitat sistemàtica i invisible
La campanya de recollida de queixes s’emmarca en una iniciativa de l’entitat per posar llum sobre la discriminació lingüística estructural que viu el català. El formulari, fàcilment accessible i confidencial, permet als ciutadans denunciar situacions viscudes de manera àgil i segura.
Els casos documentats provenen de tot el territori de parla catalana, però especialment de les grans ciutats, on la pressió comercial i el model de franquícies sovint releguen el català a una posició marginal. També s’ha detectat un nombre significatiu de denúncies en sectors com la restauració, la telefonia i la moda.
“El dret a ser atès en català no és opcional: és legal i legítim”, recorden des de l’entitat, que assenyala que la Llei de Política Lingüística estableix clarament l’obligació d’oferir atenció en català. No obstant això, l’incompliment és habitual, i les administracions —segons denuncia la Plataforma— miren cap a una altra banda.
Una llengua minoritzada al seu propi territori
Tot i ser oficial, el català continua sent una llengua socialment minoritzada, especialment en espais de consum i d’atenció al públic. Segons estudis recents, només un 36% dels treballadors del comerç afirma utilitzar el català habitualment amb la clientela, una dada que contrasta amb el fet que més del 80% de la població el comprèn i el pot parlar.
Aquesta dissonància entre realitat sociolingüística i pràctiques comercials té efectes greus sobre la normalització del català. “Si la llengua no és present en contextos quotidians com comprar o anar a un bar, perd centralitat i prestigi”, apuntava amb saviesa la recordada Carme Junyent, lingüista i defensora dels drets lingüístics.
Reivindicar sense confrontar
La Plataforma per la Llengua ha volgut subratllar que l’objectiu no és crear conflictes, sinó defensar els drets dels consumidors i fomentar un canvi de cultura lingüística. Amb les dades recopilades, l’entitat preveu fer pressió institucional i, si cal, acudir a les autoritats competents per exigir sancions en casos greus o reincidents.
També s’ha anunciat que a la tardor s’iniciarà una campanya audiovisual per sensibilitzar la població sobre la importància de fer servir el català amb normalitat i sense demanar permís. “No es tracta de confrontar, sinó de fer-nos respectar”, ha conclòs Escuder.
Una crida a la responsabilitat col·lectiva
Davant d’aquest context, la Plataforma apel·la a la complicitat de la ciutadania, les empreses i les institucions per revertir la situació. “El català només sobreviurà si tots fem un pas endavant”, asseguren.
2 comentaris