La consultora catalana Laura Valls viu a Seül des del 2008. Explica com ha estat establir-s’hi, els xocs culturals amb el món laboral coreà i la seva feina ajudant empreses d’arreu del món a connectar amb Corea del Sud i viceversa
Catalans del món, parlem! Som a Seül, on ens rep la Laura Valls, consultora empresarial i catalana de l’exterior. Fa setze anys que viu a Corea del Sud, on ha construït la seva vida personal i professional: des d’arribar sense feina fins a convertir-se en una peça clau per a empreses que volen establir ponts entre Corea i Europa. Avui, hem quedat a la Starfield Library, una de les biblioteques més impressionants del món, per parlar amb ella.
Fa quants anys que vius a Corea del Sud?
Fa setze anys. Vaig arribar el 2008.
Com hi vas arribar?
Vaig venir a buscar el meu marit, que és coreà. Ens havíem conegut a Londres, però ell no venia a Europa i vaig decidir venir jo. La crisi del 2008 ens va impedir marxar i, al final, em vaig quedar. El 2010 ens vam casar i ja han passat setze anys.
Vas arribar amb feina o te la vas haver de buscar aquí?
No, vaig arribar sense feina. Recordo que vaig trucar a l’ambaixada per preguntar les possibilitats de treballar i em van dir que pràcticament eren zero. Al principi vaig fer de tot, res del meu sector, fins que vaig aconseguir unes pràctiques i després vaig entrar en una farmacèutica coreana.
Va ser difícil adaptar-te al món laboral coreà?
Molt. El xoc cultural és enorme. Nosaltres som directes: si alguna cosa no va bé, ho diem. Aquí no. Has d’aprendre a llegir entre línies. Al principi jo pensava que feia les coses bé, però projectava una imatge que no era la que volia.
T’ha ajudat el fet de tenir un marit coreà?
Sí, molt. Jo li explicava les situacions i ell m’oferia la seva visió. Ens hem ajudat mútuament: jo treballant per empreses coreanes i ell per una catalana.
Quina és la teva feina actualment?
Soc consultora. Ajudem empreses estrangeres a entrar al mercat coreà i, a la inversa, empreses coreanes a sortir a l’exterior. Els preparo un road map adaptat: fem un test inicial, els situem en una etapa i marquem els passos. L’objectiu és reduir errors i temps. Corea no perdona: si ho fas malament la primera vegada, et costarà anys tornar-hi.
També hi ha diferències en la manera de negociar?
Sí. Per exemple, aquí la decisió no sempre la pren el cap màxim, sinó una persona influent dins l’equip. I la rapidesa és clau: si envies un correu, en 12 hores ja esperen resposta.
Com és viure a Seül?
És una ciutat viva, dinàmica, sempre hi ha coses a fer. El menjar és saludable i la manera de treballar, molt eficient. És un lloc on em veig quedant-me.
Tens un fill. Com gestiones la doble identitat?
És molt important per a mi que tingui 100% les dues cultures. Jo li parlo en català, el seu pare en coreà i entre nosaltres parlem anglès. A casa conviuen els tres idiomes. No vull que pensi que una cultura és més important que l’altra. Ho he pensat molt perquè la cultura coreana és tan important com la cultura catalana. Jo no vull que ell pensi que una és més important que l’altra encara que visquem aquí.
Què exportaries de Catalunya a Corea i viceversa?
De Catalunya, la manera relaxada de gaudir d’un cafè amb amics, amb tranquil·litat. Aquí sempre hi ha presses. I de Corea, l’agilitat i la rapidesa de resposta, que serien molt útils a Catalunya.
Et veus tornant a Catalunya algun dia?
No. M’agrada molt la meva vida aquí i no tinc pensat marxar. Sí que hi viatjo un parell de vegades l’any, per feina o per veure la família, però la meva vida és a Corea.
