Brussel·les accepta un aranzel del 15% als vins i licors europeus mentre obre el mercat a productes agroalimentaris i energètics dels EUA, en un pacte que accentua la dependència europea
La UE i els EUA han segellat un pacte que, sota l’etiqueta de “fi a la guerra comercial”, amaga un escenari desigual. Les begudes alcohòliques europees, pilar d’exportació en països mediterranis com França, Itàlia o Catalunya, quedaran sotmesos a un aranzel del 15%, sense excepcions, mentre Washington obté avantatges clars en sectors agroalimentaris i energètics.
El preu de l’entesa: concessions agràries i energètiques
Brussel·les ha acceptat eliminar tots els aranzels sobre productes industrials nord-americans i obrir la porta a un “accés preferencial” per a fruits secs, lactis, fruites, verdures, carn de porc i aliments processats nord-americans. A més, l’acord inclou un compromís de compra massiva d’energia i tecnologia: 750.000 milions de dòlars en gas natural liquat, petroli i productes nuclears fins al 2028, i almenys 40.000 milions en xips d’intel·ligència artificial.
Els sectors castigats: vi, licors i metall
Els cellers, que catalans, que havien lluitat per una exempció, en surt especialment perjudicat. El mateix passa amb l’acer, l’alumini i el coure, que mantenen aranzels del 50%. Brussel·les només ha aconseguit exceptuar productes farmacèutics genèrics, precursors químics i recursos naturals inexistents als EUA. La Comissió Europea s’ha limitat a prometre que continuarà pressionant per aconseguir millors condicions, però sense terminis ni garanties.
Xips d’IA i dependència estratègica
El capítol tecnològic és encara més significatiu. Europa accepta adaptar-se als requisits de seguretat dels EUA per poder importar xips d’intel·ligència artificial, amb la condició que aquests es quedin al mercat europeu. Una mesura que, sota el pretext de “seguretat”, reforça la dependència tecnològica europea respecte de Washington.
Barreres digitals i impost de carboni
L’acord també inclou compromisos per evitar càrrecs digitals i transmissions electròniques restringides, així com flexibilitats a favor de les empreses nord-americanes davant l’impost fronterer sobre el carboni i les noves normatives europees de sostenibilitat i supervisió de la cadena de subministrament.
Estabilitat o capitulació encoberta?
El comissari de Comerç, Maroš Šefčovič, ha venut l’acord com “just i equilibrat”, però la realitat és que Europa ha fet concessions de pes en agricultura, energia i tecnologia a canvi d’una tarifa plana que castiga sectors estratègics com el vi o els metalls.
El pacte garanteix estabilitat i predictibilitat, sí, però també consagra la dependència europea dels EUA en àmbits clau. L’alternativa era una guerra comercial oberta, però la pregunta és inevitable: s’ha evitat el conflicte o s’ha signat una rendició dissimulada?
