Des de Prada, el president de Junts, Carles Puigdemont, ha retref al govern espanyol haver actuat tard, ha acusat el PP de bloqueig i ha reivindicat el llegat de Pompeu Fabra
Carles Puigdemont ha evitat posar data límit a l’oficialitat del català a la Unió Europea i ha reclamat “paciència” davant un procés que qualifica de “lent” però encara amb recorregut. Des de la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada, l’expresident ha assegurat que s’hi continuà treballant “fins al final” i ha recordat la màxima de Pompeu Fabra: “No podem fallar mai. Si falla la llengua, falla tot.” També ha advertit que la represa política després de l’estiu seria intensa: “Potser a la tardor passaran coses que no han passat fins ara, ja hem donat prou temps.”
Bloqueig polític i repressió històrica
Puigdemont ha acusat el Partit Popular de bloquejar l’oficialitat del català per raons polítiques i ha retret al govern espanyol haver iniciat massa tard les gestions amb els estats membres, cosa que, segons ell, ha fet perdre oportunitats com el canvi de govern a Alemanya.
L’expresident ha vinculat les dificultats actuals de la llengua amb la repressió històrica del franquisme, que va estroncar el camí de normalització i va condicionar la posició del català a Europa. També ha denunciat la “catalanofòbia estructural” que, segons ell, encara persisteix a la societat espanyola, i ha rebutjat que el català hagi perdut ús per ser percebut com a “antipàtic”.
La desafecció dels joves amb Europa
Un altre dels punts destacats ha estat la relació de la joventut amb la Unió Europea. Puigdemont ha assenyalat que en pocs anys s’ha produït un canvi de tendència molt significatiu: el 2017, segons una enquesta, el 81% dels joves d’entre 18 i 25 anys volien que el seu país romangués a la UE; avui aquesta xifra ha caigut fins al 46%. Ha alertat que aquesta pèrdua de confiança és “greu i preocupant”, ja que posa en qüestió la legitimitat del projecte europeu entre les noves generacions.
Segons l’expresident, la UE no pot ignorar aquest allunyament si vol continuar sent viable políticament: “Pensar que la Unió pot viure d’esquena a la seva població és una greu irresponsabilitat.” Ha subratllat que cal reconnectar amb els joves, que viuen una Europa percebuda com a llunyana i burocràtica, i que sovint no troben resposta als reptes socials, laborals i mediambientals que els preocupen.
Reptes de futur i homenatge a Fabra
Puigdemont ha remarcat que el retrocés del català també respon a reptes actuals com la baixa natalitat i la manca de competències en immigració, i ha defensat que Catalunya disposi d’una llei pròpia per gestionar-la. La conferència ha servit també per homenatjar Pompeu Fabra, de qui ha destacat la coherència i el sacrifici personal en defensa de la llengua, situant-lo entre els grans catalans universals: “Va preparar el català per a la modernitat, i avui fins i tot per a la revolució digital i la intel·ligència artificial.”
