El govern israelià prepara la presa de la ciutat de Gaza mentre creixen les crítiques internes i les alertes humanitàries
Israel ha aprovat una nova fase de la seva ofensiva militar sobre la Franja de Gaza, amb l’objectiu declarat de prendre la ciutat principal de l’enclavament i desmantellar el que queda de l’estructura de govern i defensa de Hamàs. El ministre de Defensa, Israel Katz, ha autoritzat el desplegament de fins a 60.000 reservistes, entre noves mobilitzacions i l’extensió de servei de soldats que ja estaven actius, en la que seria la campanya militar més llarga i costosa de la història recent del país.
L’operació “Carros de Gedeó II”
El pla, batejat com a Carros de Gedeó II, inclou operacions a diversos barris densament poblats de la ciutat de Gaza, com Zeitoun i Jabaliya, així com en camps de refugiats centrals. L’exèrcit ha confirmat que les tropes se centraran en la xarxa de túnels subterranis de Hamàs i en els últims nuclis de resistència. Segons fonts militars, els combats podrien prolongar-se fins al 2026.
El ministre Katz ha assegurat que, un cop finalitzada l’operació, “Gaza ja no tindrà el mateix aspecte que abans”. La frase ha estat interpretada tant com una promesa de seguretat com una amenaça de destrucció a gran escala.
Crisi de tropes i reclutament
Després de 22 mesos de guerra ininterrompuda, les forces israelianes reconeixen un desgast considerable i un dèficit de prop de 12.000 soldats, 7.000 dels quals de combat. Per mantenir l’ofensiva, a més de la mobilització de reservistes, el govern ha anunciat que obrirà vies d’incorporació per a joves jueus de la diàspora, especialment dels Estats Units i de l’Estat francès, amb l’objectiu de sumar entre 600 i 700 nous reclutes anuals.
El Tribunal Suprem israelià també ha ordenat recentment posar fi a les exempcions històriques per als joves ultraortodoxos, una mesura que ha provocat tensions dins el govern i protestes d’aquesta comunitat, tradicionalment allunyada de l’exèrcit.
El pes dels ostatges i la pressió social
Un altre punt crític és la situació dels ostatges que encara queden en mans de Hamàs. Israel calcula que n’hi ha una cinquantena, amb una vintena vius. Les famílies exigeixen un alto el foc immediat i temen que l’assalt sobre la ciutat posi en risc la seva vida. Ex alts càrrecs de l’exèrcit i dels serveis d’intel·ligència també han qüestionat l’estratègia de Netanyahu, considerant “irreal” l’objectiu de destruir completament Hamàs i alliberar alhora tots els ostatges.
La pressió social és creixent: més d’un milió i mig de ciutadans han sortit recentment al carrer reclamant el final de la guerra i l’alliberament dels segrestats. Enquestes internes mostren que la majoria de la població israelià comparteix aquesta demanda, mentre que els reservistes mobilitzats acusen el govern d’allargar la guerra per raons polítiques.
Escenari humanitari i internacional
Mentrestant, la situació a la Franja de Gaza continua deteriorant-se. Organitzacions humanitàries alerten de risc de fam, amb la majoria de la població desplaçada i barris sencers en ruïnes. L’ONU ha advertit que l’estratègia d’expulsar més d’un milió de persones cap al sud podria derivar en “camps de concentració massius”.
En paral·lel, mediadores internacionals asseguren que Hamàs ha acceptat aquesta setmana una proposta de treva i alliberament parcial d’ostatges. Tot i això, el govern de Netanyahu insisteix que només acceptarà un acord que impliqui la “definició completa” de Hamàs, un objectiu que cada vegada rep més escepticisme dins i fora d’Israel.
