Nou capítol en la batalla bancària de l’any: el BBVA desafia el govern espanyol i recorre al Suprem les exigències que dificulten l’OPA sobre el Banc Sabadell. En joc, la creació del segon banc més gran de l’Estat
El pols entre BBVA i el govern de l’Estat escala fins al Tribunal Suprem. El banc espanyol ha decidit impugnar les condicions imposades pel Consell de Ministres a l’oferta pública d’adquisició (OPA) sobre el Banc Sabadell. Aquesta maniobra jurídica, presentada el passat 15 de juliol, busca revocar les exigències establertes el 24 de juny, que limiten significativament la integració de les dues entitats.
Les condicions que el govern espanyol vol fer complir són clares: el comprador hauria de garantir la gestió independent de totes dues entitats durant almenys tres anys, no podria realitzar acomiadaments dins aquest període i, a més, hauria de renunciar a qualsevol intent de fusió durant aquest termini, prorrogable dos anys més. Una restricció que, segons fonts jurídiques properes al cas, podria haver anat més enllà de les atribucions legals del govern en matèria de competència.
Un moviment sense risc… i amb molta estratègia
Des del punt de vista legal, el banc que ha presentat l’oferta considera que l’executiu espanyol ha anat més enllà del que permet la llei. L’argument clau del banc se centra en el fet que el Consell de Ministres no pot imposar condicions més dures que les dictades per la Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMC). A tot això s’hi suma un element clau: la Comissió Europea ha obert un procediment d’infracció contra Espanya arran de la intervenció governamental, que podria vulnerar les normes comunitàries sobre llibertat de mercat.
L’estratègia no és pas improvisada. Fonts jurídiques assenyalen que el recurs no comporta risc a la baixa per al banc, sinó més aviat a l’alça, ja que obre la porta a una possible revocació anticipada de les condicions si el Suprem o la UE acaben donant la raó a l’entitat presidida per Carlos Torres.
El BBVA manté el rumb malgrat els obstacles
Malgrat l’escenari judicial i polític, el banc espanyol no ha fet marxa enrere. Aquesta mateixa setmana, el consell d’administració ha confirmat que el procés segueix en curs, independentment de la venda recent de la filial britànica del Sabadell, TBS, per un total de 3.100 milions d’euros. Aquest moviment de desinversió, interpretat com una jugada defensiva del Sabadell per blindar-se, no ha alterat els plans del banc amb seu a Madrid.
L’objectiu final de l’operació és ambiciós: crear el segon banc més gran de l’Estat espanyol, només per darrere del gegant Santander. Aquesta fusió alteraria profundament el mapa bancari espanyol i tindria repercussions directes en els mercats i en l’equilibri territorial del sector financer.
Context: L’origen i evolució de cas
L’OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell es va fer pública el maig del 2025, en una operació que va sorprendre tant a analistes com a reguladors. Es tractava d’una nova temptativa d’unió, després del fracàs en les negociacions del 2020, quan ambdues entitats van explorar una fusió amistosa que finalment no va prosperar per discrepàncies sobre el repartiment del poder i el valor de l’operació.
Aquest cop, el BBVA va optar per una via unilateral i directa, llançant una oferta pública per absorbir el Sabadell i integrar-lo dins la seva estructura, sense necessitat de consens previ amb el consell de l’entitat catalana. L’oferta va generar un gran rebombori polític i econòmic, especialment per la possible pèrdua de pes financer a Catalunya i per les preocupacions sobre l’efecte en l’ocupació.
Davant aquesta situació, el govern espanyol va intervenir, imposant condicions estrictes per protegir l’interès públic, la competència i la continuïtat laboral. Això va derivar en una tensió creixent entre el BBVA i l’executiu, que ara s’ha traslladat als tribunals.
Amb el recurs al Tribunal Suprem, la partida entra en una nova fase. El resultat d’aquesta disputa marcarà el futur del sistema bancari espanyol i podria establir un precedent jurídic rellevant sobre els límits d’intervenció del govern en grans operacions corporatives.
