Amb ‘Plàncton’, Irene Moray torna a situar el cinema català en el mapa dels grans festivals. Una proposta íntima, valenta i profundament emocional que connecta amb una audiència global des de la sensibilitat i la bellesa.
La directora barcelonina Irene Moray ha estrenat el seu nou curtmetratge, Plàncton, al prestigiós Festival de Locarno, a Suïssa, dins la secció Pardi di Domani. Després de l’èxit aclaparador de Suc de Síndria, guardonat amb un premi Goya i un premi Gaudí, Moray torna a l’escena internacional amb una proposta diferent, més evocadora, i profundament sensorial.
Amb una mirada honesta i íntima, el curtmetratge Plàncton retrata la història d’en Joel, un home emocionalment bloquejat que, en retrobar-se amb un antic amor, veu esquerdar-se la cuirassa que el mantenia apartat dels seus sentiments. Els protagonistes, Clara Sans i Malcom McCarthy, ens condueixen per un relat que combina la fragilitat humana amb la força de la natura i la poesia visual.
Una experiència sensorial amb segell català
“Volia prioritzar l’experiència cinematogràfica per damunt de la narrativa”, explica la directora en una entrevista amb l’ACN. I ho ha aconseguit: el seu curt aposta per un cinema que se sent i es viu, amb una estètica gairebé tàctil, una atmosfera misteriosa i una narrativa construïda a partir del silenci, el simbolisme i el paisatge natural.
La directora ha volgut explorar la por i el vertigen de connectar amb algú altre, de mostrar-se vulnerable. Una temàtica que reconeix haver observat sovint en el seu entorn més proper: “És parlar de nosaltres mateixos, d’allò que amaguem per protegir-nos, però que alhora ens impedeix viure plenament.”
Cinema català amb projecció internacional
L’estrena del curt Plàncton a Locarno és una fita rellevant per al cinema català contemporani. El festival suís és reconegut com un dels espais més destacats per al descobriment de noves veus creatives. Per a Moray, arribar-hi és un honor: “Els directors que més admiro han passat per aquí. Em fa molta il·lusió veure com es rep aquest nou projecte.”
Aquest pas internacional reforça la visibilitat del català com a llengua de creació cinematogràfica i consolida el talent emergent que combina sensibilitat artística i risc narratiu. En paraules de la mateixa directora: “Cada projecte és diferent. M’he permès provar coses noves i deixar que aquest curt trobi el seu propi camí.”
Un rodatge entre meduses i paisatges de conte
El curt es va rodar durant l’estiu de 2024 a Cadaqués, a l’Alt Empordà, un espai triat per la seva força plàstica i l’energia magnètica del paisatge. Però no tot va ser fàcil: càmeres espatllades i plagues de meduses van posar a prova l’equip durant les escenes aquàtiques. Tot i això, el resultat és una obra que, com explica Moray, “navega entre la sensualitat i el misteri, com si fos un conte.”
Aquest enfocament li ha permès treballar els personatges com arquetips universals, situant la història en un pla gairebé mític, reforçat per la presència simbòlica de la natura, la llum i l’aigua.
Mirant cap al futur: ‘Pell de foca’, el primer llargmetratge
Després de Plàncton, Moray ja té la mirada posada en el seu primer llargmetratge: Pell de foca, que es rodarà l’any vinent. Coescrit amb Jan Mathey i Irene Solà, i amb la mentoria d’Isabel Coixet, el projecte es perfila com un drama amb tocs de realisme màgic, desenvolupat dins el programa de residències de l’Acadèmia de Cinema espanyola.
Una nova aventura artística que reforça la presència de veus femenines, catalanes i creatives dins del panorama audiovisual internacional.
