Amb 5,54 milions de passatgers en un sol mes, l’aeroport del Prat bat rècords i confirma una realitat insostenible: la saturació turística ha desbordat Catalunya. Aquesta saturació ja no és només una qüestió de xifres, sinó una amenaça directa per a l’habitatge, el medi ambient i la cohesió social del país
Saturació turística rècords a Catalunya. L’aeroport de Barcelona ha registrat més de 5,54 milions de passatgers el juliol de 2025, una xifra històrica que confirma la tendència creixent de turisme internacional, amb un 76% dels vols procedents de fora de l’Estat. Però aquesta eufòria estadística amaga una realitat incòmoda: la saturació turística del país, especialment la seva capital, ha superat els límits raonables, posant en risc la cohesió social, l’equilibri econòmic i el dret a l’habitatge de milers de catalans.
Un model esgotat?
La massificació turística que pateixen ciutats com Barcelona, Girona o Sitges no és cap novetat. Però l’actual conjuntura –amb rècords continuats de turistes i una política de creixement sense límits– ha encès totes les alarmes. El model actual, basat en l’augment constant de visitants, no és sostenible. El turisme aporta riquesa, sí, però també genera pressions creixents sobre els serveis públics, el medi ambient, el mercat de treball i el mercat immobiliari.
L’habitatge: la primera víctima
Un dels efectes més preocupants és l’impacte sobre l’habitatge. En barris barcelonins com el Gòtic, el Raval, el Poblenou o el Born, molts veïns han estat expulsats per l’augment dels preus i la proliferació indiscriminada d’apartaments turístics. Segons dades municipals, el lloguer ha augmentat més d’un 40% en una dècada, molt per sobre del poder adquisitiu mitjà. Aquesta gentrificació força la població local a marxar, convertint els centres urbans en decorats per a visitants, buits de vida quotidiana i de teixit comunitari.
Impacte social i precarització laboral
El turisme de masses també genera desequilibris socials. La gran majoria de llocs de treball que crea el sector són feines temporals, mal remunerades i subjectes a condicions precàries. Cambrers, netejadores, repartidors… moltes vegades treballen en condicions límit per satisfer una demanda que no para de créixer. Alhora, la població resident pateix les conseqüències d’un espai públic massificat: soroll, brutícia, congestió i pèrdua de qualitat de vida. Les administracions apliquen pedaços que nomès aturen parcialment els efectes més devastadors, però no aborden les causes ni s’atreveixen a regular amb iniciatives fiscals i legals valentes i directes.
Pressió ambiental i crisi climàtica
Amb més de 32,7 milions de passatgers entre gener i juliol, l’aeroport del Prat se situa en màxims històrics en un moment en què l’emergència climàtica exigeix reduir emissions i canviar de model. L’activitat turística depèn majoritàriament del transport aeri, un dels sectors més contaminants del planeta. Continuar alimentant aquest model significa ignorar els objectius climàtics de Catalunya i posar en risc els ecosistemes locals.
Quines alternatives tenim?
És hora d’un debat valent i estructural. Cal replantejar el model turístic del país i passar d’un enfocament quantitatiu a un de qualitatiu. Apostar per un turisme responsable, sostenible i distribuït territorialment. Prioritzar el retorn social, limitar les llicències d’apartaments turístics, controlar els creuers i implementar ecotaxes reals. Cal també desestacionalitzar l’oferta i fomentar el turisme cultural i de proximitat, que connecti millor amb el territori i els seus valors.
Una crida a l’acció col·lectiva
Aquest no és només un problema de les institucions. És una responsabilitat compartida entre governs, empreses, mitjans de comunicació i ciutadania. Els catalans de la diàspora també poden jugar un paper clau: difonent una imatge del país més enllà dels tòpics, valorant els espais naturals, la cultura i les comunitats locals. La defensa del territori és també una forma de preservar la identitat i la cohesió d’un país viu.
Un comentari