Amb més de 70 mesures en marxa, el Pla Nacional del Llibre i la Lectura avança amb força per transformar l’ecosistema literari català. El director de la Institució de les Lletres Catalanes assegura que la futura Casa de les Lletres, inclosa en el pla, serà un punt d’inflexió cultural i estratègic per al país.
Eduard Escoffet, director de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC),ha assegurat que el Pla Nacional del Llibre i la Lectura, impulsat per la Generalitat i aprovat al Parlament el 2023, continua avançant a bon ritme. Aquesta iniciativa, que inclou més de 70 mesures per reforçar l’ecosistema literari català i fomentar la lectura en català, s’està desplegant amb la col·laboració d’un ampli ventall d’agents del sector cultural del país.
En una entrevista amb l’Agència Catalana de Notícies, Escoffet ha explicat que “ja s’estan collint alguns fruits i algunes dades”, i ha afegit que durant el 2025 s’han “replantejat iniciatives i ajustat diverses mesures” per millorar l’impacte del pla. L’objectiu, diu, és clar: “Reforçar la comunitat lectora i el paper de la literatura i el llibre en la societat”.
El Pla va arrencar amb el 50% de les mesures actives i ja es disposa d’un informe del 2023 que en documenta l’evolució. El de 2024 està en fase de tancament i, segons Escoffet, mostra que el pla “avança a bon ritme”. Més enllà de les xifres, remarca la importància estratègica del projecte: “Fa una diagnosi del sector, però també reparteix responsabilitats”.
Un dels projectes estructurals més destacats del pla és la creació de la Casa de les Lletres, que no només acollirà la seu de la ILC sinó també d’altres entitats del món literari i de la creació cultural. Escoffet n’ha confirmat la posada en marxa immediata: “Les obres han de començar a finals d’aquest any o molt a principis del següent. La tindrem durant aquesta legislatura i crec que serà una de les moltes coses que deixarà el Pla”.
La nova Casa de les Lletres
La nova Casa de les Lletres neix amb voluntat de ser un espai viu, obert a la ciutadania, i amb capacitat per generar xarxes, crear comunitat i enfortir la presència del català en tots els àmbits culturals. “Crec que suposarà un gran canvi… hi haurà una major connexió amb la ciutadania”, ha afirmat el director de la institució literària catalana.
Des del seu llançament, el Pla Nacional del Llibre i la Lectura ha implicat un treball intens no només institucional, sinó compartit: “S’ha fet una feina ingent, també de la mà de tota mena d’agents implicats en aquest àmbit”.
Tot i que Escoffet reconeix que el projecte potser no genera grans titulars, el defensa com una eina imprescindible de política pública cultural: “Reforça i complementa tot allò que ja s’està fent”. És precisament aquest reforç de la “maquinària del sector” el que permetrà, a mitjà termini, veure canvis estructurals al sistema literari català.
L’aposta institucional per la lectura en català, la creació literària i la consolidació d’un ecosistema robust són reptes enormes en clau de país. El desenvolupament de la Casa de les Lletres i l’aplicació progressiva de les mesures del Pla són senyals clars d’un compromís sostingut amb la cultura, la llengua i la projecció internacional de Catalunya.
Amb visió a llarg termini, el pla representa una oportunitat per democratitzar l’accés a la lectura, impulsar nous públics i fer del llibre en català una eina de cohesió i identitat. El futur de les lletres catalanes passa per polítiques culturals valentes, que no han de quedar només en el paper.
