Catalunya es prepara per fer un salt gegant a l’escenari internacional. En fer balanç del seu primer any com a conseller, Jaume Duch anuncia noves delegacions, reubicacions d’algunes de les existents i una agenda global ambiciosa. També ha parlat de pressupostos, de la feina feta i del català a Europa
En un moment clau per a la projecció internacional del país, el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch ha anunciat que en les pròximes setmanes donarà a conèixer un pla d’expansió de la seva xarxa de delegacions a l’exterior. Segons ha avançat a l’ACN, aquest nou pas forma part de la segona fase del pla de consolidació de les delegacions, que preveu obrir noves oficines i reubicar algunes per millorar-ne l’eficiència.
Actualment, Catalunya compta amb 21 delegacions arreu del món, amb presència a ciutats clau com Brussel·les, París, Berlín, Roma, Londres, Washington o Tòquio. Algunes, com la de Zagreb o la de Tunísia, tenen competències sobre diversos països, fet que obre la porta a reubicacions per optimitzar la cobertura territorial.
El conseller Duch ha destacat que no es tracta de tancar oficines, sinó d’adaptar-les a les necessitats actuals i a les oportunitats que ofereix l’escenari internacional. Un exemple és la nova delegació a la Xina, que encara es troba en fase d’estudi pel que fa a la seva ubicació concreta.
Credibilitat i visibilitat renovades
Segons Duch, Catalunya gaudeix ara de “més credibilitat” i “visibilitat” a l’exterior sota l’executiu de Salvador Illa. El canvi d’estratègia ha obert noves portes en capitals i institucions europees, gràcies a un discurs que posa el focus en temes compartits: competitivitat empresarial, política energètica, seguretat i comerç internacional.
“El nostre missatge és constructiu i aborda qüestions que preocupen a tothom, no només a nosaltres”, ha subratllat el conseller.
Aquesta nova etapa busca reactivar relacions que havien quedat estancades i reforçar el paper de Catalunya com a actor fiable en l’escenari global. Per això, s’han intensificat els contactes amb organismes internacionals i s’ha treballat en àmbits estratègics per a l’economia catalana.
La necessitat de pressupostos per 2026
Duch defensa la importància d’aconseguir l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat. Tot i que encara voldrien comptar amb pressupostos nous per al 2026, el conseller assegura que el departament està preparat per tirar endavant l’ampliació i la reubicació de les delegacions sense recursos addicionals. Això sí, admet que la velocitat i l’abast del pla s’hauran d’adaptar a la realitat pressupostària del moment.
La polèmica amb la Xina i la diplomàcia pragmàtica
Un dels punts més mediàtics ha estat el viatge del president Illa a la Xina, que ha rebut crítiques per part de Junts arran de les vulneracions de drets humans al país. Duch ha defensat que la visita tenia com a objectiu “obrir mercats” i establir una relació comercial sòlida en un context global marcat per tensions comercials i aranzels agressius per part dels Estats Units.
Segons el conseller, això no implica donar suport al model polític xinès, sinó seguir l’estratègia que utilitzen altres actors internacionals per no perdre oportunitats econòmiques.
Oficialitat del català a la UE: una cursa de fons
L’oficialitat del català a la Unió Europea continuarà sent una de les prioritats polítiques de la conselleria. Tot i les reticències d’alguns estats com Alemanya o Itàlia, Duch assegura que el procés “avança a poc a poc, però avança”.
El conseller reivindica la tasca diplomàtica del ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, i recorda que decisions d’aquest tipus, que requereixen unanimitat, només s’aconsegueixen amb pacient “picada de pedra” i molta pedagogia.
A més, Duch avisa que els intents de polititzar el debat per part d’alguns sectors podrien acabar sent contraproduents.
Fons europeus i defensa dels interessos catalans
De cara a les negociacions del marc financer plurianual de la UE (2028-2036), el Govern vol assegurar-se que Catalunya té veu pròpia en la gestió dels fons europeus. Les prioritats són clares:
- Augmentar el pressupost de la UE sense recórrer excessivament a deute conjunt.
- Protegir els fons agrícoles i de cohesió, que són claus per al territori.
- Compatibilitzar noves prioritats com defensa, transició energètica o digitalització amb les polítiques clàssiques que encara són fonamentals.
El conseller ha deixat clar que el Govern serà “molt present” a Brussel·les durant l’any vinent i mig per defensar aquests objectius.
Una estratègia global per a una Catalunya més forta
Aquest pla d’expansió i reubicació de delegacions respon a una visió a llarg termini: posicionar Catalunya com un actor reconegut i influent a escala global.
Amb més presència territorial, una agenda internacional centrada en temes compartits i la defensa activa de la llengua i els interessos econòmics, l’executiu busca consolidar el seu paper en un món cada cop més interconnectat.
Per a la diàspora catalana i per als professionals i empreses amb projecció internacional, aquesta estratègia obre noves oportunitats de connexió i col·laboració. A més, reforça el sentiment de pertinença i la capacitat de Catalunya per influir en les decisions que afecten directament el seu futur.
